Al Diari de la DisCapacitat ens qüestionem si seria viable un Dia de l’Orgull de les persones amb discapacitat i també ens preguntem quins altres col·lectius els caldria reivindicar-lo. Per parlar d’aquest tema comptem amb les opinions de Maite Ruiz, psicòloga i presidenta fundadora de l’Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD), la periodista Maria Xinxó, l’actor i col·laborador del Diari, Quim Lliorgas, i una servidora, Mireia Guilera. Agraeixo per endavant la seva participació en aquesta peça.
El 3 de desembre es celebra el Dia internacional dels drets de les persones amb discapacita. Seria apropiat un dia més lúdic i no tant institucional?
Maite Ruiz: Partint del fet que celebrar el dia de les persones amb discapacitat vol dir que la situació d’aquestes persones no està normalitzada, i seria millor no haver-ho de celebrar, jo crec que ha de ser més aviat reivindicatiu per posar de manifest totes les barreres que té la societat i posar en relleu i defensar els drets d’aquestes persones.
Quins altres col·lectius creus que s’haurien de reivindicar?
Maite Ruiz: Qualsevol situació que sigui injusta cal reivindicar-la i son molts els sectors de la societat que estan vivint injustícies.
Si cal reivindicar és que encara hi ha molt camí per a fer?
Maria Xinxó: Sí, estem passant per moments difícils i de canvis i aquest fet fa que ens haguem d’anar adaptant a noves situacions, que en molts casos cal reivindicar. Hem de seguir fent camí!
Creus que seria una bona idea que les persones amb discapacitat tinguéssim un dia de l’orgull?
Maria Xinxó: L’ideal seria que tots poguessin sortir de casa i sentint-nos orgullosos i que no calgués cap dia per reivindicar l’orgull d’un o dels altres, però això, a hores d’ara, encara és una utopia. Per tant, sí, m’agraden aquests dies. Crec que reforcen i uneixen els col·lectius.
Els mitjans fan un excés d’informacions del col·lectiu LGTBI+. Què en penses?
Maria Xinxó: Tenint en compte que durant molts anys han estat invisibles no em sembla que se n’estigui fent un gra massa.
Qui marca els tempos per a parlar dels col·lectius?
Maria Xinxó: Depèn del mitjà o del programa. A l’Islàndia, per exemple, el programa on treballo, intentem fugir de l’agenda política o dels dies mundials per parlar d’un tema que ens vingui de gust. Però en general, els mitjans ens movem amb aquests tempos.
Al llibre d’estil apareix algun apartat per a fer referència a les persones amb discapacitat?
Maria Xinxó: Més d’un! Amb recomanacions i normes per evitar caure en discriminacions.
Quins altres col·lectius creus que s’haurien de reivindicar?
Maria Xinxó: Qualsevol que estigui discriminat o en inferioritat.
Si cal reivindicar es que encara hi ha molt camí per a fer?
Maria Xinxó: Clarament, quan s’hagi assolit el camí ja no caldrà, però no sóc optimista en aquest sentit. Em temo que tenim reivindicacions per anys. I, de fet, per tota la vida, perquè el món evoluciona, les societats canvien i per tant es poden crear noves reivindicacions.
Creus que seria una bona idea que les persones amb discapacitat tinguéssim un dia de l’orgull?
Quim Llisorgas: No, fa molt de temps que hauríem de normalitzar una cosa que ja hauria de ser normal, però malauradament per moltes coses encara estem al segle passat.
Quins altres col·lectius creus que s’haurien de reivindicar?
Quim Llisorgas: No s’hauria de reivindicar cap col·lectiu, per sort hem avançat, però amb aquestes coses falta molt camí per recórrer.
Si cal reivindicar és que encara hi ha molt camí per a fer?
Quim Llisorgas: Malauradament hem de reivindicar perquè sàpiguen que estem aquí, però no hauríem de reivindicar res.
Creus que seria una bona idea que les persones amb discapacitat tinguéssim un dia de l’orgull?
Mireia Guilera: A veure, sonaré molt contradictòria però jo em decantaria per una celebració entre reivindicativa i festiva on tinguéssim visibilitat però sense aquest to de pena que moltes vegades es mostra de nosaltres. Som diferents…no som ni millors ni pitjors i tenim uns drets.
Preguntem, apropat i coneixem i ja veuràs com no sóc tan diferent de tu.
Quins altres col·lectius creus que s’haurien de reivindicar?
Mireia Guilera: Crec que hi hauria d’haver lloc per a reivindicar tots els col·lectius però primer caldria conscienciació social.
Si cal reivindicar és que encara hi ha molt camí per a fer?
Mireia Guilera: Evidentment!
