D’acord amb l’estudi “Preocupacions davant la pròxima vellesa” realitzat per la Fundació Mutua de Propietarios, els catalans situem l’inici d’aquest període als 74 anys. En aquesta última etapa de la vida les situacions que més preocupen són tenir problemes de mobilitat (68%), patir una malaltia crònica (67%) i no disposar de diners per a viure (59%).
En relació als que es mostren preocupats per la seva mobilitat en un futur, el 53% esmenta la necessitat de comptar amb una casa accessible, ja que, d’acord amb l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios, un 51% dels habitatges està poc o gens adaptat. Portes
automàtiques (54%), sòls antilliscants (43%) i rampes (42%) són els elements no disponibles que podrien ser més necessaris per a millorar la mobilitat. Per contra, l’ascensor (22%) o el plat de dutxa (5%) són els elements que la majoria, o bé ja en tenen, o bé consideren que no és necessari.
En aquest apartat de l’accessibilitat a l’habitatge, l’estudi percep una clara conscienciació a l’hora d’adaptar l’habitatge conforme més edat tens per a anticipar-se a les no tan futures necessitats. Com exemple, entre les persones de 64 a 75 anys un 65% tenen disponible el plat de dutxa; mentre que aquest indicador baixa al 41% entre el grup de 18 a 24 anys. El mateix passa amb l’ascensor: el 49% del grup entre 65 i 74 anys assegura tenir-lo disponible, front del 40% del grup d’entre 25 i 34 anys.
Arribar a fi de mes, l’altra preocupació
Si bé els problemes de mobilitat i la por a tenir una malaltia crònica són els dos aspectes que més preocupen a la població quan arriben a la vellesa, també els preocupa el no tenir diners per arribar a fi de més, o sigui, l’economia.
L’estudi “Preocupacions davant la pròxima vellesa” alerta que gairebé un 40% dels més grans de 75 anys tenen alguna dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos de la llar, encara que sigui ocasionalment; un 43% té dificultats per a afrontar despeses imprevistes i un 42% no pot marxar de vacances una setmana.
“La vellesa és l’última etapa de la vida i és un fet que les persones som cada cop més longeves. Per tant, tenim el repte de preparar-nos i adaptar el nostre entorn per a afrontar aquesta etapa i les seves noves necessitats amb la millor qualitat de vida possible”, explica Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.
L’informe “Preocupacions davant la pròxima vellesa” analitza qui s’ha de responsabilitzar de la qualitat de vida de la nostra gent gran i, en aquest punt, els catalans assenyalen al Govern com a responsable en un 42%, una ajuda que d’altra banda es reconeix pagada durant la vida laboral.
No obstant això, malgrat l’elevada responsabilitat assignada a l’Estat, els catalans no s’obliden tampoc de les responsabilitats individuals de la pròpia gent gran (25 punts de 100) i les de les seves famílies (20 punts de 100).
“És destacable que les persones grans no són percebudes com una càrrega ni per al sistema ni per a l’entorn social o familiar, sinó més aviat al contrari. De fet, es reconeix positivament el paper que les persones grans realitzen en el si de les seves famílies, tant en el terreny del suport familiar com del suport econòmic”, conclou la vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.
