
Fundació SIFU presenta “SuperArte”, un documental produït per GRUP MEDIAPRO que es submergeix en la trajectòria de vuit persones amb talent i diversitat funcional que han aconseguit superar les seves limitacions per consolidar-se com a artistes. Tots ells formen part d’un dels projectes artístics més sorprenents a nivell internacional, sent els protagonistes de la Gala SuperArte, l’esdeveniment artístic inclusiu més important d’Europa.
Aquest documental, disponible en exclusiva a la plataforma CaixaForum+ des del 29 d’abril, ofereix una mirada íntima a les vides i els desafiaments diaris de Lary León, Antonio Belmonte, Joel Bueno, Ester Sanmartín, Èric Díaz, Manel Ortega, María José Moya i Mónica López. L’obra mostra els reptes que han d’afrontar per fer-se visibles en una societat que, sovint, “no sap veure més enllà de les aparences”. “SuperArte” els acompanya durant gairebé un any en el seu dia a dia, capturant moments únics i emotius, i revelant la diversitat i la riquesa del talent que posseeix cadascun d’aquests artistes, tots dotats d’una grandíssima qualitat artística. Les seves històries personals són un “testimoni del poder transformador de l’art, i de la importància de trencar estereotips”.
Amb una durada de 83 minuts, “SuperArte” és una “celebració de la inclusió i de l’art, que no entén de limitacions ni estereotips”. Representa una crida a la societat perquè “reconegui el talent en totes les seves formes”, així com el “viatge d’uns artistes increïbles cap a la visibilitat plena i el reconeixement”.
Sinopsi: Vuit artistes es preparen per actuar en una gran gala a Sevilla. A l’escenari, brillen amb llum pròpia, però fora sovint són invisibles per a una societat que no sap veure més enllà de les aparences. Aquest documental mostra el seu viatge per fer-se visibles i demostrar que el talent no té barreres.
Els protagonistes:
- Lary León: Nascuda a Guadalajara el 1973 sense braços i amb una sola cama, ha viscut sempre la seva condició “amb naturalitat” i sense que l’hagi impedit aconseguir tot el que s’ha proposat. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i Periodisme, ha treballat en ràdio (Cadena Cope, Cadena Ser) i televisió, com a reportera i en doblatge. Actualment, és coordinadora de projectes a la Fundación Atresmedia i directora d’un canal de televisió per a nens hospitalitzats.
- Antonio Belmonte: És la primera persona amb autisme i un grau significatiu de discapacitat reconeguda a obtenir la titulació oficial de Grau Professional de Música en un conservatori públic a Espanya. Diagnostica amb autisme als 2 anys, la música el va atraure des de ben petit. Va començar a tocar melodies al piano i a modelar instruments. Als 9 anys, va accedir al Conservatori Torrejón y Velasco en l’especialitat de contrabaix, finalitzant amb èxit els seus ensenyaments elementals i professionals, i posteriorment els de guitarra.
- Joel Bueno: Amb 16 anys, té tetraparèsia espàstica distònica que afecta la seva mobilitat i llenguatge. El seu desig de tocar un instrument, com feien els seus germans, es va fer realitat gràcies a l’Eyeharp, una tecnologia que permet a persones amb mobilitat reduïda aprendre i tocar música sense barreres. Zacharias Vamvakousis, dissenyador i desenvolupador d’aquest instrument innovador com a projecte de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, continua la seva recerca al Music Technology Group per facilitar l’aprenentatge musical.
- Ester Sanmartín: Ha finalitzat la carrera de pedagogia de l’instrument (violí), ha dirigit un cor gospel de 250 persones, ha estat concertino a l’orquestra de l’Associació Catalana d’Escoles de Música i és membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. A més, ha guanyat el premi accèssit Genís Sala amb una formació de trio amb piano. Tot això, amb un vuitanta per cent de dèficit d’audició des del naixement. La seva passió pel violí va començar als 7 anys, impulsada per un company d’escola.
- Èric Díaz: Intèrpret de violoncel diagnosticat amb TEA (Trastorn d’Espectre Autista). Tot i la dificultat per expressar emocions, el violoncel li ha brindat una manera diversa de fer-ho. La música és fonamental a la seva vida des dels 4 anys; explica que quan no toca, té la sensació de “perdre el temps”. Graduat superior al Conservatori de Música de Vic, actualment viu una experiència única estudiant el Bachelor of Music a la Maastricht Zuyd University of Applied Sciences.
- Manel Ortega: Cantant, guitarrista, pintor, escultor, guionista, director de cinema, productor musical, dissenyador industrial, motorista, col·laborador en el disseny de la medalla olímpica de Barcelona ’92… Poques coses se li resisteixen a aquest artista incansable que crea des del 1964. El 2016, una bactèria li va fer perdre les dues cames i els dits de les mans, però això no el va frenar i continua sent un artista polifacètic, actualment dirigint, gravant i muntant diversos curts i entregat a la seva veritable passió: la música.
- María José Moya: Artista sevillana resident a Barcelona, amb poliomielitis des de la infància. Després de ser atleta olímpica en bàsquet femení adaptat, des del 2010 desenvolupa la seva faceta com a ballarina, ja que la dansa li aporta “vida i màgia”. Balla amb l’ànima i amb agraïment per tot el que la dansa li ofereix.
- Mónica López: Unint la seva veu a la música, sense que la discapacitat sigui un impediment. Va estudiar el grau de piano i actualment cursa el grau professional de cant al Conservatori Pablo Sorozábal de Puertollano. Ha participat com a intèrpret en un cor del Messies de Händel a The Royal Albert Hall i va ser escollida, entre músics de tot el món, per assistir a un curs impartit per The Royal Academy of Music.


