Un sistema de Seguretat Social exclusivament català seria més sòlid i més viable des d’un punt de vista econòmic que l’actual sistema espanyol. Així ho conclou l’estudi Els fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució Financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya, elaborat conjuntament pel departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
L’objectiu d’aquest document és valorar la situació financera del conjunt de la Seguretat Social a Catalunya i els aspectes que en condicionen la sostenibilitat. Per fer-ho, d’una banda s’analitza el comportament dels principals factors macroeconòmics vinculats a la sostenibilitat de les pensions (taxa d’atur, taxa d’ocupació i salaris, entre d’altres); d’altra banda, es mostra l’evolució dels ingressos i despeses del sistema en els darrers anys, en base a les dades de liquidacions publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i la Intervenció General de l’Estat (IGAE).
La despesa en pensions depèn bàsicament de tres factors: un factor demogràfic (la ràtio entre la gent gran i la gent en edat de treballar), un factor de mercat de treball i un factor institucional, que recull les característiques legals del sistema de pensions.
Catalunya presenta factors del mercat de treball molt més favorables que l’Estat espanyol, fet que contribueix a la viabilitat del seu sistema de Seguretat Social. En concret, la taxa d’ocupació de 20 a 64 anys a Catalunya és d’un 70,1% —semblant a les mitjanes de la UE i la OCDE—, mentre que al conjunt de l’Espanya és del 63,9%. El 2016, el 42,1% de la població a Catalunya estava afiliada a la Seguretat Social, mentre que a Espanya aquest percentatge era del 37,3%.
En tots els casos, els factors de treball a Catalunya són més positius que la mitjana estatal. Així, Catalunya té el 16% de la població espanyola, però compta amb el 17,3% de població ocupada, el 16,6 % de la població activa i tant sols el 12,3% de l’atur registrat i el 13,6% de l’atur (EPA). A més, té el 21,9% de la contractació indefinida i el 17,8% de l’afiliació a la Seguretat Social.
Paral·lelament, els salaris a Catalunya són, de mitjana, més elevats que a la resta de l’estat espanyol i, per tant, més capaços de fer front a les pensions: el 2016, a Catalunya, cada afiliat va cotitzar de mitjana 6.365 euros, un 7,7% més que l’agregat a Espanya.
Gràcies a aquesta situació més favorable del mercat de treball, en un context de dèficit del sistema com l’actual, Catalunya presenta un balanç de cotitzacions i prestacions més equilibrat que el d’Espanya, de forma que la dependència de recursos públics addicionals per finançar les prestacions (transferències, endeutament, etc) és molt menor.
