La salut mental mai ha estat ben tractada per manca de comprensió a la societat. Pots estar morint-te per dins i per por. No exterioritzar-la. La familia pot ser el teu pitjor enemic, ja sigui maltractant-te o per simplement no saber com ajudar-te. Cal més atenció i professionals, donant totes les eines possibles per que els nostres problemes no arribin a l’extrem de desitjar la mort.
L’administració ha de ser el conductor i el responsable de cada una d’elles i no deixar-nos de banda. Ja sigui amb més finançament o fils per conduir a la persona. Cal atenció, recursos i programes. A més cal fer la salut mental més pública i visibilitzada, no només quan surten casos rellevants de famosos.
Ja sigui en Centres Especials de Treball o Centres de Día, necessitem ajuda. Escoltar-nos i no abandonar-nos. Facin tot el possible perquè podem reclamar, drets i fets. No mirin a un altre lloc. L’administració ja sap que existim o no, perquè no tots som Simone Biles!
Tracteu-nos com mereixem i com a part de la societat.
