Més de 400 persones es van reunir ahir virtualment a la taula rodona que va organitzar Salut Mental Catalunya (SMC) al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental i que es va poder seguir en streaming.
En la mateixa, els participants van demanar als responsables de Salut i Afers Socials en salut mental del país, quins plans d’actuació i inversió immediata i a futur hi ha previstos per tal de pal·liar els efectes que la pandèmia està tenint i tindrà per a la ciutadania del nostre país.
Amb el lema “Salut mental per a tothom: Major inversió, major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc”, la reclamació de SMC s’emmarca en les advertències de l’ONU que recomana accions urgents per afrontar la pandèmia: un enfocament de la salut mental des d’una vessant comunitària i la creació de més recursos i inversió, tan per atendre les urgències com les demandes de llarg recorregut.
L’acte va començar amb un repàs de l’actual situació del sector de la salut mental en les polítiques públiques per part de Xavier Trabado, membre de la junta de la Federació Salut Mental Catalunya i de la Taula del Tercer Sector, que va recordar com la pandèmia de la Covid-19, així com altres crisis passades, posen de relleu reiteradament la fragilitat de l’atenció a la salut mental, per lo que és necessària més inversió i recursos.
Així mateix, Trabado s’ha referit al pla d’inversió europeu Next Generation EU, que posa a disposició de l’Estat espanyol 140.000 milions d’euros del fons de recuperació, i ha demanat al Departament de Salut i a la Secretaria d’Afers Socials i Famílies que treballin conjuntament amb les entitats de salut mental per aprofitar aquesta inversió de recursos europeus i generar un projecte de millora de l’atenció a les persones, que generi recursos de suport comunitari i que inclogui la seva digitalització.
Es reclama quins plans d’actuació immediata i a futur hi ha previstos
En la seva intervenció, Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, va agrair el compromís i esforç del teixit associatiu de la salut mental que s’ha readaptat per seguir atenent les persones durant la pandèmia. A més, es va comprometre a engegar, al mes de novembre, un pla de reconversió de les 2.400 places de la mitja i llarga estada psiquiàtrica, per adaptar-les al model comunitari, tal com fa anys que reclama el moviment associatiu de salut mental.
En el seu torn Israel Molinero, membre de la junta de la Federació Salut Mental Catalunya, va definir com a “molt greu” la situació d’invisibilitat del sector de la salut mental i ha insistit en la manca de recursos i inversió i apostes decidides per afrontar les conseqüències en la salut mental de la població, que la Covid-19 ha evidenciat, però que existeixen des de fa massa temps. Tot i així, va celebrar el recent compromís d’Afers Socials i Famílies d’incorporar alguns dels dispositius pilots del projecte Activa’t per la salut mental en la cartera de serveis.
Inversió per les associacions
Molinero va recordar que ”les associacions han sigut una xarxa que ens ha salvat d’una caiguda més forta, i ara toca donar-los el suport i reconeixement que es mereixen”, i apostar per un model de salut mental comunitària amb el finançament adequat per millorar la prevenció i actuar amb rapidesa, doncs “l’impacte de la pandèmia i les seves conseqüències en la crisi econòmica afectarà, i molt, a la salut mental de les persones”.
També va aprofitar per recordar que la pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat encara més la situació dels infants i joves amb necessitats educatives especials i ha evidenciat que “cal posar-se les piles per treballar per l’educació inclusiva”. Per últim, va destacar la importància de treballar contra l’estigma, doncs és la primera barrera per demanar ajuda.
En representació de les associacions, Vicenç Mateo, president de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord, activista i testimoni familiar d’una persona amb problemàtica de salut mental, va explicar que des de les associacions s’ha comprovat que moltes persones i famílies s’han sentit soles i aïllades, i han patit angoixa. “On no ha arribat el sistema sociosanitari ho hem hagut de fer nosaltres, oferint suport i acompanyament. Quan més necessitàvem el suport de la xarxa de salut, és quan ha estat més difícil tenir-lo”. Mateo va recalcar que un treball coordinat entre la xarxa sanitària i els serveis i suports que ofereixen les entitats facilitaria que les persones amb problemes de salut mental no es desvinculessin del seu procés de recuperació.
En aquest sentit, Ángel Urbina, president de l’Associació La Muralla Salut Mental de Tarragona, activista i testimoni amb experiència pròpia de salut mental, va destacar que la bretxa digital que existeix en el col·lectiu de salut mental ha deixat fora de l’atenció un gran nombre de persones aïllades que, a més de no tenir les habilitats o les eines tecnològiques adients, es trobaven soles a casa o a les residències. “En el moment que més necessitàvem el suport, va ser quan més difícil era aconseguir-lo”. I va afegir: “les entitats de salut mental treballem per a que les persones prenguin les regnes de la seva recuperació que, després del confinament per la Covid-19 i el distanciament social, ha quedat aturada”.
Magda Casamitjana, directora del programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat del Departament de Salut, va reclamar una política de salut mental integrada, “crear un referent de salut mental en cada secretaria, és a dir, crear un pla que pugui coordinar-se amb tots els àmbits de la vida d’una persona, amb polítiques públiques que no vagin per separat sinó que abordin tots els aspectes de la vida de les persones”. També va demanar “la creació d’una Agència Catalana de Salut Mental amb un pressupost propi que permeti una millor coordinació entre tothom”.
Per la seva banda, Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, va indicar que cal impulsar l’àmbit de la salut mental des del seu Departament, per tal de proporcionar referents més clars i espais de treball conjunts. Va apostar també per reforçar el suport a projectes de salut mental de les entitats i introduir-ne de nous. També va explicar la necessitat de treballar per la salut mental des dels serveis socials i de reforçar l’atenció primària des d’aquesta mirada, per la qual cosa ha demanat comptar amb el suport del teixit associatiu.
El manifest d’aquest any, llegit per Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental La Noguera, va posar damunt la taula les necessitats urgents del moviment associatiu de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, i va demanar “una aposta global, ferma i decidida que situï la salut mental i les persones al centre de les polítiques públiques i permeti atendre de forma adient a la ciutadania”. A més va exigir l’impuls, la inversió i el desenvolupament de programes i accions concretes que estan demostrant que són eficaços per millorar la qualitat de vida de les persones.
