Acte de benvinguda dels cinc nous voluntaris europeus // Foto: Sant Tomàs
Sant Tomàs ha donat la benvinguda a cinc nous voluntaris europeus que, des d’aquest mes d’octubre, ja han iniciat la seva col·laboració amb els diversos serveis de l’entitat. Els joves formen part del Cos Europeu de Solidaritat (CES), un programa cofinançat amb fons europeus, i dedicaran onze mesos al seu compromís amb Sant Tomàs.
La recepció oficial es va dur a terme dijous a les oficines de l’entitat, on el president de Sant Tomàs, Joan Casany, i el director general, Ricard Aceves, van rebre els cinc voluntaris. Durant l’acte, Casany i Aceves els van presentar l’organització i els van expressar el seu agraïment pel seu compromís i dedicació.
Els cinc voluntaris provenen de països diversos: Bèlgica, Àustria, Alemanya, Romania (concretament de Transilvània) i Polònia. El seu temps de voluntariat es distribuirà entre els centres ocupacionals de l’entitat, l’Escola Estel, el centre de formació i inserció laboral Eina i el Club CAR de Sant Tomàs.
Des de la seva arribada, els voluntaris han rebut formació específica sobre la discapacitat intel·lectual, els valors i la missió de l’organització, i han tingut l’oportunitat de conèixer tots els centres i serveis de l’entitat.
Cadascun dels participants aportarà la seva experiència prèvia a tasques concretes. Laura Bui, de Bèlgica, qui té experiència en lleure inclusiu amb infants, farà tasques al Centre Ocupacional de Manlleu i al Club CAR en activitats com caminades, atletisme i lleure jove. Rebekka Rauter, d’Àustria, amb antecedents com a voluntària en organització d’esdeveniments i a Creu Roja jove, treballarà al Taller Botiga, a l’Escola Estel i al Club CAR, participant en zumba, tenis taula, petanca i lleure jove.
Judit Weher, que és d’Alemanya i és entrenadora amateur de futbol i tutora d’estudiants, farà el seu voluntariat al Centre Cívic de Santa i donarà suport a les persones del Club CAR que participen en gimnàstica artística, floorball i lleure jove. Orsolya Dezo, de Transilvania a Romania, és educadora social amb experiència en residències de gent gran, a més de ser entrenadora de futbol i àrbitre. La seva col·laboració es centrarà al Centre Ocupacional de Calldetenes, a Riudeperes, i acompanyarà les persones en les activitats de futbol i bàsquet del Club CAR. Finalment, Mario Kilinski, de Polònia i graduat en estudis eslaus i filologia txeca, donarà suport a Eina, a l’Escola Estel i al grup de teatre del Club CAR.
Aquesta iniciativa, que ja es porta a terme per novena vegada a Sant Tomàs, és fonamental per oferir noves oportunitats d’interculturalitat i d’aprenentatge a les persones ateses, ja que, en la majoria dels casos, tenen dificultats per accedir a cultures i orígens diferents als seus. Els vincles que es creen entre ambdues parts, les persones vinculades i el voluntariat, són de gran impacte i faciliten l’adquisició de coneixements mutus.
Cartelld de la festa «Posa’t la Gorra!» // Foto: AFANOC
La campanya solidària “Posa’t la Gorra!” de l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) arriba a la seva 25a edició. Aquesta llarga i intensa trajectòria ha estat possible gràcies al suport, les complicitats i, sobretot, l’estima rebuda des de tots els sectors de la societat, que han fet d’aquest mèrit un èxit compartit. Aquesta fita marca un punt d’inflexió per a l’AFANOC, que inicia una nova etapa amb una imatge de marca renovada, més actual i fresca, fruit del creixement de l’entitat al llarg d’aquests anys i que obre camí a nous reptes de futur.
El missatge central que llança la gorra per a aquest 25è aniversari és “Acompanyem-nos”. Aquest lema busca reconèixer el valor de la tasca conjunta de tots els agents que intervenen en el difícil camí que s’inicia amb el diagnòstic del càncer infantil: la família, els amics, els equips sanitaris, els equips d’atenció educativa, el voluntariat i els professionals de l’AFANOC. A més, i per commemorar l’efemèride, l’AFANOC ha estrenat un himne propi creat pel grup musical Xiula, una peça que aborda amb “delicadesa, respecte, amor i molta pedagogia” què significa posar-se la gorra i per què cal fer-ho.
La gorra d’enguany, que servirà com a entrada, donarà accés a la gran festa que se celebrarà al Poble Espanyol de Barcelona el diumenge 16 de novembre, des de les 10.30 h fins a les 14.00 h. Es preveu una jornada plena d’energia, música i solidaritat, amb nombroses activitats per a tota la família i sorpreses per celebrar els 25 anys de compromís. La festa estarà dinamitzada per la Sara i Raquel Loscos, i comptarà amb la participació de l’escola de dansa urbana Rookies Dance Studio, i actuacions musicals destacades, incloent el grup Xiula i el duet format per Gerard Quintana i Josep Thió, a més de tallers i moltes altres sorpreses.
La gorra d’aquesta 25a edició ha estat dissenyada per Joan Turu, un reconegut il·lustrador català compromès amb l’educació, els valors humans i la transformació social. La seva obra sovint conté múltiples referències a l’estima, la complicitat i l’acompanyament, motius que s’alineen perfectament amb el lema de la campanya d’enguany. La gorra pot ser adquirida a través del web afanoc.org, a les diferents seus de l’AFANOC, als punts de venda autoritzats o el mateix dia de l’esdeveniment.
L’objectiu fonamental d’aquesta campanya és doble. Per una banda, busca donar a conèixer i visibilitzar la realitat que envolta els infants i adolescents amb càncer i les seves famílies. Per l’altra, la recaptació de fons obtinguda amb la venda de les gorres és essencial per mantenir l’atenció psicosocial i tots els serveis que l’AFANOC ofereix de manera gratuïta a les famílies, així com per millorar les seves condicions als hospitals. A més, els fons ajuden a mantenir La Casa dels Xuklis, un recurs d’allotjament temporal crucial per a les famílies que han de desplaçar-se als hospitals de referència de Barcelona perquè els seus fills puguin rebre el tractament oncològic.
Jornades de Sensibilització i Formació en Reanimació Cardiopulmonar (RCP) // Foto: Consorci Sanitari de Terrassa
El Consorci Sanitari de Terrassa(CST) s’ha sumat a la commemoració del Dia Mundial de l’Aturada Cardíaca amb la realització de tres intenses Jornades de Sensibilització i Formació en Reanimació Cardiopulmonar (RCP). Aquesta iniciativa, que ha tingut lloc durant els dies 15, 16 i 17 d’octubre, sota el lema ‘Ajuda’ns a salvar vides’, ha estat dirigida tant a professionals sanitaris com a la ciutadania en general. L’organització d’aquestes jornades ha anat a càrrec de la Comissió de Simulació i la Comissió de RCP del Consorci Sanitari de Terrassa, amb la col·laboració d’un equip d’instructors format per personal mèdic i infermer procedent dels Serveis d’Urgències, d’UCI, de Pediatria, Medicina Interna i SEM.
El hall de l’Hospital Universitari de Terrassa es va convertir en un espai dedicat a la simulació en Reanimació Cardiopulmonar, equipat amb maniquins i taules informatives. La formació es va centrar inicialment en la importància cabdal de les compressions toràciques en la reanimació, on es va repassar la tècnica correcta: s’ha de col·locar les mans al centre del pit, comprimint-lo uns 5-6 cm, a un ritme de 100-120 compressions per minut. Com a element innovador i motivador, les jornades van culminar amb una «cursa», on els participants van competir en una prova de compressions toràciques i van poder seguir la seva progressió en una pantalla, a mode de competició.
Durant els tres dies d’activitat, es va formar un ampli nombre de participants, incloent alumnes de diverses escoles, així com usuaris i professionals de l’hospital que, al passar pel vestíbul, rebien informació sobre l’aturada cardiorespiratòria i eren convidats a prendre part en la competició. La resposta a la convocatòria de les Jornades de sensibilització i formació en RCP va ser un èxit rotund, amb prop de 300 alumnes de diferents escoles de la ciutat confirmant la seva assistència.
Cal recordar que l’aturada cardiorespiratòria és considerada una emergència mèdica que exigeix una atenció immediata. L’inici immediat de la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) pot arribar a quadruplicar les possibilitats de supervivència de la persona afectada, i l’ús ràpid d’un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) pot augmentar encara més aquestes opcions. Per això, la col·laboració ciutadana és vital fins que arribin els serveis d’assistència mèdica professional. Les malalties cardiovasculars són, de fet, la primera causa de mort en el món occidental, i la mort sobtada cardíaca en destaca de manera especial. A Catalunya es calcula que entre vuit i deu persones pateixen una aturada cardíaca cada dia, i la majoria d’aquestes morts sobtades es produeixen fora de l’àmbit sanitari.
Trobada de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual // Foto: Plena Inclusión
Plena inclusión España ha presentat els resultats d’un estudi significatiu que s’afegeix a una sèrie de treballs propers a publicar-se, amb l’objectiu de donar visibilitat al paper essencial de les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament dins del seu moviment associatiu. Aquesta investigació a fons es realitza per conèixer les seves principals necessitats pel que fa a informació i formació. Totes aquestes iniciatives s’emmarquen dins de la campanya #ConVozPropia.
El treball de camp ha estat dut a terme pel grup de recerca SINTE-URL de la Universidad Ramon Llull-Blanquerna, recollint l’opinió de 1.669 familiars de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de tot el país.
La dada més rellevant de l’estudi indica que la planificació de futur és la principal preocupació per al 62% de les famílies enquestades. Aquesta preocupació és seguida de prop per les dificultats en ajudes i tràmits (amb un 60%) i per la comprensió dels suports necessaris (amb un 58%). Aquests resultats subratllen els aspectes crucials que les famílies necessiten abordar per garantir el seu benestar.
L’anàlisi realitzada per Plena inclusión España també posa de manifest que les preferències dels familiars en termes d’informació i formació varien segons l’edat de la persona amb discapacitat, reflectint així com les necessitats familiars evolucionen al llarg del temps i el cicle vital.
Beatriz Vega, responsable del programa de Famílies de Plena inclusión España, ha subratllat la importància de la veu d’aquest col·lectiu, afirmant que: “les famílies són un pilar fonamental en els processos d’inclusió i suport. Escoltar les seves veus ens ajuda a millorar les eines que oferim i a respondre millor a les seves expectatives i preocupacions”.
Pel que fa als recursos, una secció de l’estudi assenyala que les famílies valoren especialment els materials informatius de format visual i breu, ja que faciliten la comprensió. També destaquen positivament els espais formatius participatius, on tenen l’oportunitat d’intercanviar experiències i aprendre conjuntament amb altres famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. Aquests formats es consoliden, per tant, com els preferits per tractar les seves necessitats.
Amb la publicació d’aquesta investigació, Plena inclusión España busca continuar adaptant els seus recursos de formació i informació, centrant-se en les necessitats reals de les famílies que donen suport a les 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament que atenen diàriament. Aquesta tasca es duu a terme a través dels 4.000 centres i serveis gestionats per les 950 associacions que formen part de la xarxa a tot el país.
Aquesta iniciativa és possible gràcies al finançament de la X Solidaria —és a dir, a totes les persones que marquen la casella de Fines Sociales a la seva declaració de la renda—, i compta amb el suport del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 i amb la col·laboració de la Fundación ONCE.
Una dona gran en cadira de rodes acompanyada per una persona cuidadora // Foto: 123RF/chormail
La Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, Elma Saiz, va anunciar dimecres passat la creació «imminent» d’un grup de treball que tindrà com a missió analitzar la morbilidat i les possibles afectacions que pateixen les cuidadores que, a més, es mantenen actives laboralment. L’objectiu final d’aquesta avaluació és determinar la possible fixació de coeficients reductors en l’edat de jubilació per a aquest col·lectiu.
La declaració de Saiz es va produir al Congreso en resposta a una pregunta formulada pel PNV sobre si el Gobierno preveia tenir en compte l’esforç i el desgast que suporten les persones que treballen alhora que atenen grans dependents. En aquest context, la ministra va voler puntualitzar: «I dic les cuidadores perquè principalment són dones les que atenen a les persones dependents».
Segons va explicar la ministra, aquest grup es dedicarà a l’estudi de la morbilidat que es pot generar en aquestes situacions de doble càrrega. Saiz va emfatitzar que «És necessari portar a terme aquest anàlisi per poder adoptar les mesures que es considerin necessàries pels serveis tècnics de la Seguridad Social«.
A més d’aquesta iniciativa, la ministra va avançar una altra mesura important en l’àmbit de la jubilació. Va informar que dijous, a través d’una ordre ministerial, «echa a andar» (es posa en marxa) la Comisión de Evaluación. Aquesta comissió serà l’encarregada d’emetre els informes pertinents sobre l’existència de circumstàncies objectives que puguin justificar l’aplicació de coeficients reductors en l’edat de jubilació en diverses professions.
Per concloure la seva intervenció, la titular d’Inclusión va posar en relleu la «transparencia» amb què el Gobierno està actuant en relació amb la informació sobre la jubilació anticipada. Al mateix temps, va subratllar que les altres administracions territorials també tenen la capacitat de desplegar polítiques pròpies en favor de les persones cuidadores.
Per la seva banda, el PNV va manifestar la seva posició, assenyalant que, si bé «s’han donat passos importants per millorar les cotitzacions dels cuidadors no professionals, això no és suficient. Aquestes persones necessiten poder cuidar-se abans per motius de salut, perquè la sobrecàrrega física i emocional d’aquests cures té un impacte real i acumulatiu en el seu benestar».
El president Illa amb una samarreta dels 60 anys de l’entitat // Foto: Fundació Vallès Oriental
Aquest matí, la Fundació Vallès Oriental(FVO), amb seu a La Roca del Vallès, ha rebut la visita del president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquesta trobada s’ha produït en el marc de la celebració del 60è aniversari de l’entitat, dedicada a l’acompanyament i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. El president Illa ha estat acompanyat per dues figures polítiques locals, l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, i l’alcaldessa de La Roca del Vallès, Marta Pujol.
Durant la seva estada, el president Illa ha tingut l’oportunitat de submergir-se en la tasca diària de la Fundació, mantenint converses amb persones amb discapacitat, professionals que hi treballen, representants de l’Associació de Famílies de l’entitat i membres del Patronat.
La jornada es va iniciar amb una benvinguda de caràcter institucional a càrrec del Director General, Rafel Arderiu, qui va aprofitar per compartir amb el president Illa els principals desafiaments que afronta l’entitat i, per extensió, el sector. Aquests reptes inclouen l’adaptació de la Cartera de Serveis Socials per adequar-la a les necessitats que evolucionen al llarg del cicle vital de les persones, la millora urgent del circuit de sortida de les escoles d’educació especial, ja que segueix presentant mancances tant de places com d’itineraris clars, i la incertesa i les desigualtats generades pel nou criteri d’atenció per a les persones a partir dels 65 anys en l’accés als suports. Rafel Arderiu va voler emfatitzar que “aquests 60 anys són el reflex d’un compromís col·lectiu per garantir que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, oportunitats i vincles reals amb la comunitat”. Així mateix, va subratllar que “aquesta visita ens permet compartir, amb confiança, els reptes que tenim per davant com a sector i com a societat.”
Després de la benvinguda, el president va fer un recorregut per les diverses instal·lacions i serveis de la FVO. Va visitar el Centre Especial de Treball, el Centre Ocupacional (on un grup de persones amb altes capacitats li va fer entrega d’un detall d’artesania elaborat a mà al taller temàtic i una samarreta commemorativa dels 60 anys), la zona esportiva i, finalment, la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada.
La Fundació Vallès Oriental va voler destacar el gran valor, tant humà com institucional, d’aquesta visita. La consideren una oportunitat clau per donar visibilitat a la realitat que viuen les persones amb discapacitat i per posar sobre la taula els desafiaments més importants de cara al futur. Per aquest motiu, es va estendre una invitació formal al president per tal que torni en una data propera a conèixer altres serveis essencials que ofereix l’FVO, com són el Servei d’Habitatge, el Servei de Formació i Inserció laboral i el Servei de Restauració del Centre Especial de Treball.
La consellera Martínez Bravo en la seva reunió a Manresa // Foto: Generalitat de Catalunya
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va visitar Manresa aquest dimecres per avançar en el projecte de la futura residència pública per a gent gran. La consellera es va reunir a la delegació del Govern a la Catalunya Central amb l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, i la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa.
Aquesta nova residència s’ubicarà en un solar de titularitat municipal de 5.712 m² situat al carrer del Pare Ignasi Puig. L’Ajuntament cedirà el terreny a la Generalitat de Catalunya, que assumirà la titularitat del servei i serà l’encarregada de licitar el projecte executiu i, posteriorment, les obres de construcció. S’ha anunciat que el nou equipament portarà el nom de l’activista manresà Víctor Feliu Ferrer, que va morir el passat mes d’agost.
Després de la reunió amb l’entitat, la consellera va declarar: “Després de molts anys de reclamació veïnal, de les entitats i l’ajuntament, posem fil a l’agulla i comencem a treballar plegats per fer realitat aquest nou equipament social, que serà la segona residència pública a Manresa”. Per la seva banda, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va manifestar que “l’anunci de la nova residència del Xup és una gran notícia per a la ciutat, perquè resoldrà una necessitat molt important” i va recordar que “fa molts anys que la societat civil manresana reclama aquest equipament”.
La construcció d’aquesta residència és un dels vuit nous centres residencials que el president Salvador Illa va anunciar durant el Debat de Política General. Aquestes construccions s’afegiran a les tres residències que el Departament de Drets Socials i Inclusió ja està executant amb fons Next Generation a Terrassa, Sabadell i Barcelona. Totes aquestes accions reafirmen el compromís del Govern d’activar 6.000 noves places residencials i de centre de dia en el present mandat per a gent gran, persones amb discapacitat i salut mental, amb l’objectiu de fer front al repte de l’envelliment de la població i millorar l’atenció a les persones.
A la trobada a la Catalunya Central també hi van assistir diversos representants institucionals: la delegada del Govern de la Generalitat, Elia Tortolero Orejuela; el secretari general del Departament, Raúl Romero Montaña; la secretària d’Afers Socials i Inclusió, Carolina Homar; el director general d’Acreditació i Provisió de Serveis, Xema Gil Meneses, i la coordinadora territorial de Drets Socials i Inclusió de la Catalunya Central, Rocio Giraldez Galindo, juntament amb altres representants del consistori manresà. Durant la visita a Manresa, la consellera també va mantenir una reunió institucional amb l’alcalde a l’Ajuntament.
Concertació de places i ajuts al Bages
Al migdia, la consellera Martínez Bravo es va traslladar a Balsareny, on va visitar la residència El Carrilet de la Fundació Ampans. Allà va comunicar als representants de l’entitat la concertació de les 30 places disponibles per a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest centre, inaugurat al juliol, va rebre un ajut de 2,84 milions d’euros del Departament en el marc de les subvencions Convo24 per a projectes i activitats socials. La residència té la capacitat d’atendre 30 persones amb discapacitat intel·lectual i alteracions conductuals amb necessitats d’alta complexitat que requereixen un suport extens en el seu dia a dia. A Balsareny, la consellera també va tenir una trobada institucional amb l’alcalde, Isidre Viu Payerols.
La jornada de visites va continuar a la tarda a Sallent, on la consellera es va reunir amb l’alcalde, Oriol Ribalta Pineda. Sallent és un dels nou municipis que rebran finançament de Drets Socials i Inclusió per a la construcció, l’ampliació i la reforma d’equipaments socials locals, amb l’objectiu de crear o rehabilitar prop de 700 places residencials i d’atenció diürna. Concretament, Sallent rebrà 1,64 milions d’euros destinats a la nova residència i centre de dia per a gent gran. Aquest projecte es troba en la fase final i suposarà la creació de 37 places noves i la millora de 73 existents. Un cop finalitzat, l’equipament oferirà un total de 80 places residencials i 30 d’atenció diürna.
Navàs és una altra població del Bages que es beneficiarà d’aquesta línia de subvencions. El Departament hi destinarà 395.045 euros per a la reforma i l’ampliació de la residència de gent gran. Aquestes obres estan previstes per ampliar en 18 el nombre de places i rehabilitar-ne 23 més.
Activitat de gent gran a un centre cívic // Foto: Ajuntament de Girona
L’Ajuntament de Girona ha anunciat que destinarà un total de 90.000 euros a les subvencions destinades a donar suport a programes i activitats per a la gent gran que duen a terme diverses entitats i casals de la ciutat. Aquest pressupost reflecteix un increment progressiu, ja que fa només dos anys la quantitat assignada se situava en 68.000 euros. Les entitats interessades en obtenir aquestes subvencions per a l’any 2025 tenen de termini per sol·licitar-les fins al dia 23 d’octubre, i les bases completes ja estan disponibles per a consulta al portal municipal de tràmits i subvencions.
Gemma Martínez Villagrasa, regidora de Ciutat que Cuida i de Serveis Ambientals i Benestar Animal, ha subratllat la importància d’aquesta mesura: “Amb aquest canvi, l’Ajuntament de Girona vol refermar el seu compromís amb l’envelliment actiu i amb les entitats de gent gran, que desenvolupen una tasca essencial en la cohesió social, la prevenció de la soledat i la promoció de la salut i el benestar als barris. Els casals de la ciutat són espais de vida, cultura i participació, llocs on les persones grans són protagonistes de la seva pròpia comunitat, i des del consistori hem de posar totes les facilitats perquè així pugui seguir sent així”.
Com a millora destacada en aquesta convocatòria, s’estableix que per a la modalitat de programes d’activitats als casals de gent gran, la subvenció podrà cobrir fins al 90% del pressupost presentat. Aquest percentatge representa una millora respecte al 70% que s’indicava a les bases actualitzades el mes de juliol passat, i l’objectiu és reduir l’aportació pròpia requerida a les entitats i facilitar la continuïtat dels programes.
A més, una altra novetat clau en el procediment és que, un cop es publiqui la resolució de la concessió, es farà efectiu el pagament anticipat de la totalitat de l’import atorgat. Aquest mecanisme respon a la necessitat de garantir la liquiditat de les entitats beneficiàries per fer front a les despeses corrents, ja que la majoria són organitzacions petites i amb recursos limitats que depenen d’aquest suport per mantenir la seva activitat i els serveis que ofereixen a les persones grans. Cal assenyalar que aquest pagament anticipat no eximeix les entitats de la corresponent justificació econòmica posterior, que haurà de ser presentada d’acord amb els termes estipulats a les bases, per assegurar el control i la transparència en l’ús dels fons públics.
Pel que fa al balanç d’activitats del curs recent, els casals gestionats per les associacions de gent gran van concloure el curs 2024-2025 amb una participació molt elevada i variada, confirmant-se com a centres fonamentals de salut, convivència i cultura a la ciutat. Es van comptabilitzar més de 4.000 participacions acumulades en més de 150 activitats diferents, que abastaven des de l’activitat física i l’estimulació cognitiva fins a idiomes, arts plàstiques, excursions, celebracions tradicionals i els populars balls de cap de setmana amb música en viu.
Les activitats que van generar més demanda van ser la promoció del benestar i la salut, els balls i la música, les celebracions de tradicions, les activitats de formació, aprenentatge i culturals, i les festes populars i excursions.
A la distribució per casals, la participació va ser alta i diversa. El casal de Sant Narcís va tenir més de 800 participants anuals, amb les activitats de gimnàs i balls en línia com les més sol·licitades. Al casal de Montilivi, van participar més de 300 persones de forma regular, sent pilates i ioga les activitats més concorregudes.
El casal del Mercadal va organitzar esdeveniments culturals, gastronòmics i de tradicions l’últim dimecres de cada mes, juntament amb festes i concerts com la Castanyada, Nadal, Sant Jordi, la Festa de les Flors i la Festa de la Gent Gran, amb una assistència que oscil·lava entre 70 i 100 persones per acte. Durant el curs, es van consolidar el Cor del Mercadal i el grup d’havaneres La Mar Salà del Mercadal, sorgit de la mateixa associació, que ja actuen en diversos espais de la ciutat.
Les festes com l’Homenatge a la Vellesa, la Castanyada i el Veranillo del Membrillo van ser molt reeixides al casal de Taialà, amb fins a 200 participants, complementant les activitats diàries. A més, d’aquesta associació han nascut grups de teatre i de cant, i es col·laboren amb Càritas i la residència Maria Gay en iniciatives contra la soledat no desitjada.
Al casal de Pedret, el dinar de Nadal amb l’orquestra Metderband –formada per músics jubilats– es va consolidar com una de les cites més esperades del barri, situació similar a la de la Unió-Casal de Pont Major, on les activitats més populars van ser l’arrossada, el berenar de Nadal i els homenatges a la gent gran. La gimnàstica va ser l’activitat amb més demanda als casals de Santa Eugènia (que compta amb un grup de cant coral i un de teatre de risoteràpia propis) i al de Can Gibert, mentre que les passejades per la Vall van ser les preferides al de Sant Daniel. Finalment, al casal de Vila-Roja, on s’ha renovat la junta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes, la Castanyada amb havaneres va ser l’activitat més participada, i enguany s’han estrenat propostes com la musicoteràpia, les tardes de xocolata i activitats culturals.
Cal destacar l’èxit de l’activitat de ball amb música en viu, que s’organitza setmanalment o quinzenalment per les associacions de gent gran dels casals de Montilivi, Can Gibert del Pla, la Unió de Pont Major i l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Taialà. Aquestes sessions consoliden un espai d’oci molt valorat, ja que hi assisteixen persones grans de tots els barris de Girona i fins i tot de municipis veïns. Les excursions organitzades des dels casals han experimentat un augment constant i, aquest any, han estat dutes a terme per les associacions de gent gran dels barris de Montilivi, Taialà, Mercadal, Santa Eugènia i Sant Narcís.
reunió de l’Órgano de Representantes de Entidades Estatales // Foto: COCEMFE
La Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE) i les seves organitzacions estatals han denunciat públicament que el funcionament actual del sistema de subvencions corresponent al tram estatal del 0,7% està creant greus impediments en l’accés a drets i l’atenció per a les persones amb discapacitat física i orgànica a tot el territori espanyol. Aquesta posició es va manifestar després de la reunió de l’Órgano de Representantes de Entidades Estatales (OREE) de COCEMFE celebrada aquest dimarts, en la qual es va analitzar la resolució provisional de la convocatòria per a l’any 2026 del tram estatal del 0,7%.
Aquesta convocatòria compta amb la participació de COCEMFE juntament amb 26 entitats d’àmbit estatal. Totes elles presenten projectes orientats a la defensa de drets i el suport a persones que pateixen malalties com ara ELA (esclerosi lateral amiotròfica), esclerosi múltiple, Parkinson, fibrosi quística, espina bífida, lupus, acondroplàsia, osteogènesi imperfecta o hemofília, així com a persones trasplantades i infants amb pròtesis, entre d’altres.
Malgrat que s’han concedit un total de 90 projectes, 21 més que en l’exercici anterior, l’assignació de fons per a la seva execució s’ha vist retallada un any més, amb una especial caiguda en el finançament mitjà que rep cada projecte. Segons la resolució provisional, només s’ha assignat el 26,22% de l’import total sol·licitat per COCEMFE i les seves entitats estatals, consolidant una disminució acumulada que arriba al 40,44% des del 2021. Les entitats assenyalen que aquest model, que basa el seu funcionament en la dispersió dels fons, impossibilita el desenvolupament de programes complets, sostenibles i amb un impacte decisiu en la vida de les persones beneficiàries.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha expressat amb contundència la situació: “La dispersión de las subvenciones está laminando a nuestras entidades. Nos vemos en la obligación de fraccionar los proyectos, multiplicar la carga burocrática y desatender a muchas personas cuyas necesidades no cubren ni el Estado ni las comunidades autónomas”. A més, ha subratllat que “esto no va de estructuras, sino de derechos que están siendo vulnerados y de personas vulnerables que no están recibiendo los apoyos que necesitan”.
Aquesta tònica afecta de manera particularment greu a les organitzacions que representen les persones amb discapacitats físiques i orgàniques de baixa prevalença o amb una presència territorial limitada, una situació que, si no es reverteix, podria abocar-les a la seva desaparició. Queiruga ha reiterat la funció essencial que exerceixen, assenyalant que “Las entidades no somos subsidiarias del Estado, pero desarrollamos esta labor porque es imprescindible. Sin nuestro trabajo, muchas personas quedarían completamente desatendidas”.
A més de la insuficient dotació econòmica, el sistema actual imposa requisits de caràcter tècnic i administratiu que són de difícil compliment, sense preveure recursos per poder assumir-los. Això obliga a les entitats a desviar esforços que haurien d’estar dedicats a l’atenció directa. El president ha afirmat: “El esfuerzo que supone acceder, ejecutar y justificar estas subvenciones recae totalmente sobre las organizaciones. Esa carga nos aleja de nuestro propósito: acompañar, apoyar y garantizar que nadie se quede fuera”.
L’any 2024, COCEMFE i les seves organitzacions estatals van donar suport a 1.383.473 persones. Anxo Queiruga ha utilitzat aquesta dada per advertir: “Esta cifra refleja el alcance real de una red que, año tras año, suple las carencias del sistema público. Si no se corrige el rumbo, muchas de estas personas se quedarán sin apoyo”.
Finalment, el president ha assenyalat la incongruència entre el marc legal i la realitat: “La nueva redacción del artículo 49 de la Constitución Española reconoce los derechos de este grupo social y la labor de sus organizaciones representativas, pero todo corre el riesgo de quedar en papel mojado si no se acompaña de políticas, medidas y financiación que garanticen su cumplimiento”. Per aquest motiu, COCEMFE i el seu Movimiento Asociativo exigeixen un canvi urgent i fonamental en el model de finançament per tal d’assegurar els drets de més de 2,6 milions de persones amb discapacitat física i orgànica a Espanya.
