El termini per presentar els projectes finalitza el 2 de novembre, i enguany la dotació econòmica global dels guardons s’incrementa fins als 12.000 euros. El premi, que es convoca amb caràcter bianual, és considerat pioner a l’Estat i un dels pocs a Europa que impulsa la recerca i la innovació com a eines per millorar el benestar i les oportunitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
El certamen premiarà tres treballs que destaquin per generar nou coneixement en qualsevol àmbit relacionat amb la discapacitat intel·lectual o els trastorns del desenvolupament, o bé que aportin solucions innovadores orientades a millorar l’atenció i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. També es valoraran projectes que contribueixin a la millora de les organitzacions prestadores de serveis o que desenvolupin i apliquin noves tecnologies i productes amb viabilitat i utilitat comprovada.
Els Premis AMPANS compten amb el suport de les empreses patrocinadores Esteve i Control Grup, que col·laboren per donar continuïtat a aquesta iniciativa de referència en el camp de la recerca aplicada a la inclusió i la discapacitat.
Professionals col·laboradores del projecte Resilire // Foto: Fundació L’Esguard
La Fundació L’Esguard ha celebrat aquesta setmana una trobada amb les professionals col·laboradores del projecte Resilire, una iniciativa d’atenció terapèutica adreçada a persones que han viscut situacions traumàtiques i necessiten un espai segur per reconstruir el seu benestar emocional.
Resilire és un projecte impulsat per la Fundació amb la finalitat de garantir una atenció terapèutica especialitzada i gratuïta a persones en situació de vulnerabilitat que no poden accedir a serveis privats. L’enfocament es basa en la dignitat, el respecte i l’acompanyament, oferint un espai de cura on les persones poden elaborar el seu passat traumàtic i recuperar el seu equilibri personal. El programa s’articula des d’una mirada comunitària, i la selecció de les persones beneficiàries —ateses per l’entitat— es fa segons criteris socioeconòmics i d’impacte vital.
Durant la trobada, les professionals implicades van compartir els resultats de les avaluacions realitzades a les persones participants, així com els principals reptes i línies de millora del projecte. També es va dur a terme una revisió col·lectiva dels criteris de derivació, coordinació i accés a les beques, amb l’objectiu de garantir una atenció justa i ajustada a cada cas.
El projecte compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Girbau, fet que permet mantenir aquest servei de manera gratuïta i sostenible en el temps.
L’equip terapèutic de Resilire està integrat per psicòlogues especialitzades en trauma, i compta també amb la col·laboració d’una psiquiatre, que aporta una visió complementària i integral per als casos que requereixen un abordatge clínic més ampli.
La Fundació L’Esguard ha expressat el seu agraïment a les entitats professionals Eduvic, Som Psicòlegs, Ment Activa i Crisalide, que col·laboren en el projecte aportant expertesa i una perspectiva comunitària fonamental per al desenvolupament d’aquest model d’intervenció.
Amb Resilire, la Fundació reafirma el seu compromís amb la salut mental, la justícia social i la dignitat de les persones, promovent el treball en xarxa i situant les cures com a eix central de la seva acció social.
Inauguració del nou centre a Blanes // Foto: Fundació Drissa
La Fundació Drissa ha posat en marxa aquesta setmana dos nous Serveis de Capacitació destinats a persones amb problemes de salut mental, amb l’objectiu de reforçar la seva formació i facilitar la inserció laboral tant al mercat ordinari com al protegit.
El primer d’aquests serveis es va inaugurar dimarts passat a Platja d’Aro, en un acte celebrat a la seu del nou equipament, situada al carrer Arboç, 2. L’acte va reunir nombrosos professionals i persones usuàries. En la cloenda, l’alcalde de la vila, Maurici Jiménez Ruiz, va destacar que el Baix Empordà “guanya amb aquest projecte, perquè aporta més oportunitats i més suport a les persones”. L’alcalde va afegir que “sense entitats com la Fundació Drissa no seria possible oferir tots els serveis que tenim a la vila. Som un ajuntament amb valor humà, i som aquí per sumar i per treballar en xarxa”.
Aquest dijous s’ha fet l’obertura oficial del servei de Blanes, ubicat al carrer de Sant Antoni, 70, amb la presència de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i de l’alcalde del municipi, Jordi Hernández Martínez. A l’acte hi han assistit també una quarantena de persones usuàries i professionals del servei.
Els dos actes inaugurals van ser conduïts per l’equip del programa de ràdio “Ens Patina l’Embrague”, una iniciativa de la Fundació Drissa creada l’any 2004 dins del servei prelaboral de l’entitat a Girona. El programa és produït i dirigit per persones amb problemes de salut mental. Durant les celebracions, els professionals i participants dels nous serveis van explicar en primera persona els projectes i activitats que s’hi duran a terme, mentre que la cloenda va correspondre als representants institucionals.
Els nous centres de Blanes i Platja d’Aro, amb una capacitat per a 15 places cadascun, amplien la xarxa territorial de la Fundació i s’integren en el model d’atenció i acompanyament que l’entitat desplega a les comarques gironines.
El Servei de Capacitació ofereix una atenció integral que combina tallers teòrics, tècnics i professionals, orientació sociolaboral, formació, recerca de feina, intermediació empresarial i assessorament a empreses. Amb aquesta proposta, la Fundació vol acostar al territori iniciatives com La Foixarda, que dona suport educatiu a persones que ho necessiten; el projecte Entre Iguals, que fomenta l’ajuda mútua entre persones amb problemes de salut mental, i el servei d’habitatge, entre d’altres.
La directora de la Fundació, Núria Martínez Barderi, va remarcar que “la capacitació és un procés que combina educació, formació i acompanyament, i la formació és una base fonamental en el camí cap a la inserció laboral i l’autonomia personal”. També va subratllar la importància d’acostar els serveis a la població. Tant la consellera de Drets Socials i Inclusió com l’alcalde de Blanes van valorar positivament el nou servei i el seu impacte en la comarca.
Servei a empreses: salut mental i inclusió laboral
A més de l’atenció a les persones, el nou recurs treballa directament amb el teixit empresarial del territori, oferint serveis de prevenció, assessorament i sensibilització per fomentar entorns laborals inclusius i saludables. Entre les seves línies de treball s’inclouen la prevenció de la salut mental a l’empresa, l’assessorament en responsabilitat social corporativa i el compliment de la LISMI (Llei d’Integració Social de les Persones amb Discapacitat), així com la formació en inclusió laboral i l’assessorament en casos complexos relacionats amb el benestar emocional a la feina.
Amb aquests nous serveis, la Fundació Drissa consolida la seva presència a les comarques de la Selva i el Baix Empordà, reforçant el seu compromís amb la inclusió, la salut mental i la igualtat d’oportunitats. En total, l’entitat disposa ara de 80 places distribuïdes entre els diferents serveis de capacitació de les comarques gironines.
Context
Segons les dades de tancament de 2024 de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, al Baix Empordà, amb una població de referència de 112.241 habitants, es va registrar una prevalença atesa del 2,17% —persones que van rebre atenció als centres de salut mental d’adults (CSMA) durant l’any— i una incidència del 0,51%, corresponent als nous casos incorporats. En total, es van atendre 2.446 persones.
A la Selva Marítima, amb 72.066 habitants, la prevalença atesa va ser superior, del 3,62%, i la incidència del 0,72%, cosa que indica una proporció més alta de persones ateses i nous diagnòstics respecte al Baix Empordà. En aquesta comarca, el CSMA va atendre 2.611 persones durant el mateix període.
Segons una informació publicada al Diari de Tarragona, a partir d’un projecte vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’ha creat una aplicació mòbil i una pàgina web per millorar la resposta dels serveis d’emergència davant situacions que impliquin persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte, guanyador d’un premi del Consell Social de la URV, té com a objectiu garantir una atenció més eficaç i respectuosa amb les necessitats d’aquest col·lectiu.
El punt de partida va ser un treball de final de grau d’unes estudiants de Pedagogia de la URV, que van detectar la necessitat de crear una eina d’aquest tipus. Posteriorment, Tania Molero Aranda, professora de la universitat i membre del grup de recerca ARGET (Apply Research Group in Education and Technology), va decidir reprendre la iniciativa en col·laboració amb l’associació Astafanias per desenvolupar una solució tecnològica destinada a ajudar els cossos de seguretat i emergències —com la policia, els bombers o el SEM— en la identificació i actuació davant casos que afectin persones amb discapacitat intel·lectual.
La proposta es concreta en una app mòbil i una web accessible. La primera funció de l’aplicació és la identificació: les famílies reben un codi QR que es pot col·locar en una polsera, a la roba o als cordons. En escanejar-lo, el personal d’emergències pot accedir a un menú amb informació personal i mèdica rellevant, així com altres dades útils per gestionar situacions d’estrès, com vídeos que ajuden a la persona a relaxar-se.
L’app també incorpora un panell de comunicació per pictogrames que permet al personal d’emergències interactuar amb persones sense llenguatge verbal en qüestions bàsiques com “Estàs bé?”, “Necessites beure?” o “Trucarem als teus familiars”.
Amb el disseny teòric ja complet, Molero assenyala que el següent pas serà obtenir finançament per fer realitat el projecte. “Ara estem donant-lo a conèixer als cossos competents; l’ideal seria que el desenvolupés un ens oficial, tenint en compte el tipus d’informació que gestiona”, explica la investigadora.
Més enllà de la seva tasca professional, Molero reconeix una motivació personal darrere la iniciativa. El seu germà petit, de 18 anys, té síndrome X fràgil, una mutació genètica que provoca autisme. Aquesta experiència familiar la va portar a col·laborar amb Astafanias, entitat que treballa activament per la seguretat de les persones amb discapacitat i que ha organitzat formacions per a cossos policials a Tarragona, amb gran acollida —la pròxima tindrà lloc al gener de l’any vinent—.
El projecte va ser reconegut pel Consell Social de la URV, i amb l’aportació econòmica del premi es preveu ara desenvolupar una web divulgativa que estarà disponible durant aquest curs escolar. Aquesta eina, adreçada al públic general i amb un apartat específic per a persones amb diversitat funcional i els seus acompanyants, oferirà informació accessible i pràctica sobre com actuar davant emergències com incendis, inundacions o alarmes de risc químic.
El ministre Bustinduy aquest dijous al Ple del Consejo Nacional de la Discapacidad // Foto: Ministerio de Derechos Sociales
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha presidit aquest dijous el Ple del Consejo Nacional de la Discapacidad, on s’ha aprovat el primer Pla d’acció per a la promoció i protecció dels drets de les dones i nenes amb discapacitat (2025-2035).
Segons ha informat el seu gabinet en un comunicat, es tracta d’un pla d’acció transversal que estableix sis grans objectius i 43 accions concretes per assolir-los, amb una dotació pressupostària de 65.156.207 euros. L’objectiu és garantir que les dones i nenes amb discapacitat puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions i eradicar les situacions de violència i discriminació que encara pateixen.
Durant la seva intervenció, Bustinduy ha destacat que aquesta aprovació representa “una política palanca del Govern d’Espanya” i ha subratllat: “Hem aprovat el primer pla de la nostra democràcia per protegir i promoure els drets de les dones i nenes amb discapacitat, que continuen en quotes de desigualtat inacceptables. Espanya tenia un deute democràtic amb elles”.
Aquest pla neix com a resposta al mandat del nou article 49 de la Constitució Espanyola i dona compliment al que estableix l’Estratègia Espanyola sobre Discapacidad 2022-2030, que aborda les necessitats específiques i la discriminació múltiple que viuen les dones i nenes amb discapacitat, en línia amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5 de l’Agenda 2030, orientat a assolir la igualtat de gènere i “empoderar” totes les dones i nenes.
Entre els objectius principals del pla destaquen la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació, l’eliminació de biaixos masclistes i capacitistes, el reforç de l’empoderament i la presa de decisions, l’eradicació de la violència i els abusos, la garantia dels drets sexuals i reproductius i l’accés efectiu a la justícia. A més, es pretén visibilitzar el paper de les dones i nenes amb discapacitat en el sistema de cures, afavorint la seva vida independent i la inclusió comunitària.
Les mesures previstes es desenvoluparan en col·laboració amb altres ministeris i abastaran àmbits com l’educació, l’ocupació, la salut, la justícia i la participació social. Entre elles hi ha la creació de guies i recomanacions per garantir la igualtat real, formacions per a professionals destinades a eliminar estereotips, l’elaboració d’estudis i protocols d’actuació per prevenir la discriminació, així com accions per fomentar la participació i la visibilitat de les dones amb discapacitat i adaptar els serveis públics per assegurar-ne l’accessibilitat universal.
En conjunt, el pla busca eliminar les barreres estructurals i els estereotips que perpetuen la desigualtat, avançant cap a una societat més justa, inclusiva i lliure de violències.
El document ha estat elaborat per l’Observatorio Estatal de la Discapacidad mitjançant una metodologia participativa en què ha tingut un paper central la veu de les pròpies dones i nenes amb discapacitat, amb l’objectiu d’ajustar les accions a les seves necessitats i prioritats. A més, incorpora un diagnòstic exhaustiu sobre la situació actual dels seus drets a Espanya.
La vicepresidenta deCermi Mujeres, entitat integrada al Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad, on s’ha celebrat el Consell, ha valorat positivament la implicació directa de les dones i nenes amb discapacitat i ha qualificat el pla com “un fita en el compromís institucional amb la igualtat real”.
Aquest pla d’acció s’emmarca en un procés més ampli de reformes legislatives, que inclou la modificació de les lleis de Dependència i Discapacitat, actualment en tràmit al Congreso de los Diputados després de ser aprovades pel Consejo de Ministros.
Aquesta reforma reconeix l’accessibilitat universal com a dret, incorpora un article específic sobre la situació de les dones amb discapacitat i subratlla la importància de garantir la seva salut sexual i reproductiva, alhora que blinda el dret de les persones amb discapacitat a formar una família. També posa el focus en la infància amb discapacitat, promovent el desenvolupament infantil mitjançant serveis d’atenció precoç.
El Pla d’acció per a la promoció i protecció dels drets de les dones i nenes amb discapacitat es pot consultar íntegrament en línia i està disponible en formats accessibles: llengua de signes espanyola, lectura fàcil i PDF accessible.
Trobada del grup de treball Eurocities Barrier-free City for All a Viena // Foto: Ajuntament de Barcelona
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) ha participat a Viena en la trobada del grup de treball Eurocities Barrier-free City for All, que ha reunit representants de 14 ciutats europees amb l’objectiu de compartir estratègies i bones pràctiques en matèria d’accessibilitat i inclusió urbana.
Com a líder del grup de treball, Barcelona promou la creació d’un model de ciutat accessible i inclusiva per a totes les persones. Durant la trobada, les delegacions municipals van exposar experiències d’èxit i van debatre sobre fórmules per eliminar barreres arquitectòniques tant en l’espai públic com als edificis.
La ciutat de Viena, reconeguda com a referent europeu en accessibilitat, va acollir la jornada amb diverses presentacions i visites per mostrar les seves polítiques en aquest àmbit. Aquesta tasca l’ha fet mereixedora de l’Access City Award, el premi que atorga la Comissió Europea a les ciutats més compromeses amb la inclusió.
Després de la reunió, Eurocities va organitzar unes jornades d’aprenentatge entre iguals centrades en la vida independent i l’autonomia personal sota el títol “Mutual Learning event: Living independently in cities. Local approaches for persons with disabilities”.
En aquest espai d’intercanvi, es van presentar models d’habitatge amb suport i serveis especialitzats desenvolupats a Viena, mentre que l’IMPD hi va aportar una presentació sobre les iniciatives de Barcelona orientades a fomentar la vida autònoma de les persones amb discapacitat, reafirmant el compromís de la ciutat amb una Europa més accessible per a tothom.
Cartell de l’exhibició «Molt més que un gos» // Foto: Ajuntament de Reus
El proper dijous 30 d’octubre, de 10.30 a 12 h, el Pavelló Olímpic Municipal de Reus serà l’escenari de l’exhibició de gossos pigall “Molt més que un gos”, una activitat inclusiva i oberta a tota la ciutadania. L’esdeveniment està organitzat per l’ONCE, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus a través de l’Àrea de Serveis a les Persones i la Regidoria de Salut i Esports, i té com a objectiu fomentar valors com l’empatia, la inclusió, el respecte i la convivència.
El consistori reusenc dona suport a aquesta iniciativa a través del Consell Municipal de la Discapacitat, com a mostra del seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat universal.
L’exhibició “Molt més que un gos” només es duu a terme cada any en quatre comunitats autònomes, i enguany Reus ha estat escollida com a ciutat amfitriona a Catalunya, un reconeixement a la seva implicació en projectes inclusius.
L’activitat està adreçada especialment a l’alumnat de sisè de primària i secundària, tot i que també s’hi convida famílies, associacions, col·lectius socials i professionals per conèixer de prop la tasca essencial que desenvolupen els gossos pigall en la vida quotidiana de les persones amb discapacitat visual.
Durant la jornada, els assistents podran recórrer els espais preparats per entendre el procés d’educació i formació dels gossos pigall, des de la seva criança amb famílies acollidores fins a la seva jubilació. També hi haurà una demostració a la pista central del pavelló, ambientada com una ciutat real amb carrers, semàfors, comerços i una cafeteria, on els animals mostraran com guien les persones cegues amb autonomia i seguretat.
L’activitat és gratuïta, però requereix inscripció prèvia per motius d’aforament. Els centres educatius, entitats i col·lectius interessats poden confirmar assistència escrivint a frsaga@once.es o trucant al 977 773 242.
A més, l’ONCE recorda algunes recomanacions bàsiques sobre com comportar-se davant d’un gos guia: no se li ha d’oferir menjar, ja que podria causar-li problemes digestius i interferir en la seva tasca; no s’ha de distreure mentre treballa; les persones amb gossos de companyia han d’evitar deixar-los anar lliurement si hi ha un gos guia a prop; i, en cas de voler ajudar una persona cega, cal adreçar-s’hi pel costat dret —l’oposat al gos— sense agafar mai la corretja ni l’arnès.
També es recorda que les persones amb gos guia tenen dret d’accés universal a tots els espais, sempre acompanyades del seu animal d’assistència.
Durant els 35 anys de trajectòria de la Fundació ONCE del Gos Guia, s’han lliurat més de 3.700 gossos guia. Actualment, a Catalunya hi ha 144 gossos guia actius, dels quals 11 es troben a la demarcació de Tarragona.
Camp de futbol municipal de Solsona // Foto: Ajuntament de Solsona
L’Ajuntament de Solsona ha obert a informació pública el projecte per construir una passarel·la d’accés accessible a la zona de públic del camp de futbol municipal, una actuació que també preveu la creació d’un nou lavabo adaptat. Amb un pressupost total de 96.750 euros, aquesta és una de les inversions municipals més destacades de l’exercici actual.
El projecte, redactat per l’arquitecta Anna Grau des dels serveis tècnics municipals, proposa l’obertura d’un nou accés pel carrer d’en Salvador Espriu, a nivell de la planta primera. Es tracta d’una passarel·la de tres metres d’alçada, 13,5 metres de longitud i 2,60 metres d’amplada, amb estructura de formigó i acabat de rajola de gres, que conduirà els espectadors directament fins a la graderia i el bar.
A més, s’habilitarà un nou lavabo accessible en un espai situat entre la terrassa del bar i un talús delimitat per un mur de contenció. La superfície total construïda prevista és de poc més de 71 metres quadrats.
Considerada una obra prioritària, la intervenció serà subvencionada en tres quartes parts pel Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) corresponent a l’exercici del 2029. Tot i això, el consistori avançarà la totalitat del finançament per poder executar les obres al més aviat possible.
El projecte, ja disponible al portal web municipal, va ser aprovat inicialment per la Junta de Govern Local la setmana passada i es publicarà al Butlletí Oficial de la Província de Lleida el dia 23 d’octubre. Paral·lelament, l’Ajuntament ha iniciat els tràmits de licitació, condicionats a l’aprovació definitiva, amb l’objectiu d’adjudicar i començar els treballs abans d’acabar l’any.
Actualment, el camp de futbol municipal de Solsona disposa de dues entrades: una a nivell del terreny de joc, que es vol evitar per a l’accés del públic, i una altra al carrer de Pere Màrtir Colomés, que no és accessible, ja que obliga a baixar escales per arribar a la graderia. El lavabo actual obert al públic també està situat a peu pla de la gespa, una limitació que el nou projecte pretén resoldre per garantir l’accessibilitat universal de les instal·lacions.
Aprovació de la Llei de Llengua de Signes al Senat al 20027 // Foto: CNSE
La Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE) commemora avui el 18è aniversari de la Llei 27/2007, una norma pionera que va reconèixer per primera vegada a l’Estat espanyol la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana, establint així el dret de les persones sordes a comunicar-se sense barreres i a participar en igualtat de condicions.
Fruit de dècades de reivindicacions del moviment associatiu, aquesta llei va marcar un abans i un després en el reconeixement dels drets lingüístics i culturals de la comunitat sorda. “El 23 d’octubre de 2007 va canviar per sempre la història de la nostra comunitat”, ha afirmat Roberto Suárez, president de la CNSE. “Aquell dia, l’Estat va reconèixer que la llengua de signes forma part del patrimoni comú i que comunicar-nos en la nostra llengua és un dret fonamental”.
Durant aquests 18 anys de vigència, la Llei 27/2007 ha consolidat un marc legal favorable per a la població sorda, tot i que era necessari desenvolupar mecanismes específics que garantissin la seva aplicació. Aquest pas es va concretar amb l’aprovació del Reial decret 674/2023, que desplega la llei i fixa les condicions bàsiques per assegurar l’ús i gaudi de la llengua de signes a tot l’Estat. Un avenç decisiu per a la seva promoció i protecció que, segons Suárez, és només un punt de partida: “Ara toca passar de les paraules a l’acció”.
Malgrat els progressos, la implementació plena i homogènia de la Llei continua sent un repte. Un dels principals problemes és la desigualtat territorial, ja que la disponibilitat de serveis i recursos varia de manera significativa entre comunitats autònomes, generant importants desequilibris en l’accés a la comunicació i als serveis públics. A aquesta situació s’hi afegeix la manca de finançament estable, ja que molts programes depenen de subvencions temporals o insuficients que en limiten la continuïtat i l’eficàcia.
“El text legal és clar, però la realitat no ho és tant”, ha advertit el president de la CNSE. “Hi ha persones sordes que, depenent del lloc on viuen, no tenen garantit el dret a comunicar-se en llengua de signes. Aquesta desigualtat és inacceptable i s’ha de corregir”, ha manifestat.
Un altre repte destacat és la manca d’intèrprets, motivada tant per l’escassetat de professionals qualificats com per l’absència de plans formatius oficials que assegurin la seva preparació, fet que limita l’accés a la interpretació en àmbits essencials. També es mantenen mancances en el sistema educatiu, on encara hi ha obstacles per garantir una educació bilingüe de qualitat en totes les etapes i amb una presència adequada de professorat sord signant.
La insuficient coordinació institucional constitueix un altre fre rellevant. L’absència d’estratègies comunes entre ministeris, comunitats autònomes i entitats locals dificulta l’aplicació de polítiques transversals i endarrereix el compliment efectiu dels drets reconeguts per la llei.
En aquest context, la CNSE fa una crida a les administracions públiques per reforçar els recursos, assegurar el finançament, impulsar la formació i garantir l’accessibilitat comunicativa en tots els àmbits. “El nostre objectiu continua sent el mateix que fa 18 anys: que totes les persones sordes puguem comunicar-nos, decidir i viure en llibertat. I això requereix voluntat política, recursos estables i un compromís institucional ferm”, ha conclòs el seu president.
