La Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE) commemora avui el 18è aniversari de la Llei 27/2007, una norma pionera que va reconèixer per primera vegada a l’Estat espanyol la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana, establint així el dret de les persones sordes a comunicar-se sense barreres i a participar en igualtat de condicions.
Fruit de dècades de reivindicacions del moviment associatiu, aquesta llei va marcar un abans i un després en el reconeixement dels drets lingüístics i culturals de la comunitat sorda. “El 23 d’octubre de 2007 va canviar per sempre la història de la nostra comunitat”, ha afirmat Roberto Suárez, president de la CNSE. “Aquell dia, l’Estat va reconèixer que la llengua de signes forma part del patrimoni comú i que comunicar-nos en la nostra llengua és un dret fonamental”.
Durant aquests 18 anys de vigència, la Llei 27/2007 ha consolidat un marc legal favorable per a la població sorda, tot i que era necessari desenvolupar mecanismes específics que garantissin la seva aplicació. Aquest pas es va concretar amb l’aprovació del Reial decret 674/2023, que desplega la llei i fixa les condicions bàsiques per assegurar l’ús i gaudi de la llengua de signes a tot l’Estat. Un avenç decisiu per a la seva promoció i protecció que, segons Suárez, és només un punt de partida: “Ara toca passar de les paraules a l’acció”.
Malgrat els progressos, la implementació plena i homogènia de la Llei continua sent un repte. Un dels principals problemes és la desigualtat territorial, ja que la disponibilitat de serveis i recursos varia de manera significativa entre comunitats autònomes, generant importants desequilibris en l’accés a la comunicació i als serveis públics. A aquesta situació s’hi afegeix la manca de finançament estable, ja que molts programes depenen de subvencions temporals o insuficients que en limiten la continuïtat i l’eficàcia.
“El text legal és clar, però la realitat no ho és tant”, ha advertit el president de la CNSE. “Hi ha persones sordes que, depenent del lloc on viuen, no tenen garantit el dret a comunicar-se en llengua de signes. Aquesta desigualtat és inacceptable i s’ha de corregir”, ha manifestat.
Un altre repte destacat és la manca d’intèrprets, motivada tant per l’escassetat de professionals qualificats com per l’absència de plans formatius oficials que assegurin la seva preparació, fet que limita l’accés a la interpretació en àmbits essencials. També es mantenen mancances en el sistema educatiu, on encara hi ha obstacles per garantir una educació bilingüe de qualitat en totes les etapes i amb una presència adequada de professorat sord signant.
La insuficient coordinació institucional constitueix un altre fre rellevant. L’absència d’estratègies comunes entre ministeris, comunitats autònomes i entitats locals dificulta l’aplicació de polítiques transversals i endarrereix el compliment efectiu dels drets reconeguts per la llei.
En aquest context, la CNSE fa una crida a les administracions públiques per reforçar els recursos, assegurar el finançament, impulsar la formació i garantir l’accessibilitat comunicativa en tots els àmbits. “El nostre objectiu continua sent el mateix que fa 18 anys: que totes les persones sordes puguem comunicar-nos, decidir i viure en llibertat. I això requereix voluntat política, recursos estables i un compromís institucional ferm”, ha conclòs el seu president.
