Dissabte, 1 octubre 2022
Dissabte, 1 octubre 2022
IniciOpinióSalut mental i discapacitat psicosocial, una proposta global

Salut mental i discapacitat psicosocial, una proposta global

ActivaMent, com a entitat de salut mental en primera persona, proposem una atenció a la salut mental fonamentada en els drets humans. Aquesta proposta n’és solament la faceta legal. Jo en tinc, a més a més, una concepció global pragmàtica, possibilista i social.

La pregunta primordial és què m’ajuda i què em perjudica amb el que m’ha passat i m’està passant.

Banner 300x250px EnBucle

Objectivar el que perjudica és fàcil: el sistema diagnòstic categorial, la consegüent psiquiatrització, la psiquiatria biològica i la seva confabulació amb la indústria farmacèutica no solament no ajuden, sinó que perjudiquen. Està en crisi i, a més de crítiques, hi ha també alternatives, com ara el Marc Amenaça, Poder, Significat de l’Associació Britànica de Psicologia.

Per objectivar el que ajuda, sóc, a més de pragmàtic, possibilista: com que ja existeix l’atenció a la salut mental, es tracta que ajudi, beneficiï les persones que voluntàriament considerin que la necessiten. Llevat de les persones l’atenció a la salut mental de les quals ha estat per primera vegada l’ingrés involuntari, molts de nosaltres hem demanat voluntàriament, abans o després, atenció professional a la salut mental, esperant solament que ens ajudessin, que és el que proposem essencialment.

Perquè pugui ajudar nosaltres, les persones afectades, hem de ser agents, ja que som experts, en un doble sentit: com a persones amb trastorns mentals i com a usuaris de l’atenció a la salut mental.

La salut mental en primera persona, consagrada a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ja no es qüestiona i ja n’hi ha exemples: la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, en les negociacions i redacció de la qual va participar la Xarxa Mundial d’Usuaris i Supervivents de la Psiquiatria; les cases de crisi, com Drayton Park (Londres), on, tot i pertànyer a la xarxa pública de salut mental, es tenen en consideració els drets de les usuàries; el Marc Amenaça, Poder, Significat, projecte en el qual van participar també usuaris i activistes, com la Dra. Jacqui Dillon, activista, supervivent de la psiquiatria i presidenta nacional de la Xarxa d’Escoltadors de Veus d’Anglaterra; l’informe alternatiu sobre els drets humans de les persones amb discapacitat psicosocial a Espanya que les organitzacions de salut mental en primera persona ActivaMent i Hierbabuena vam presentar recentment a l’ONU amb motiu de la compareixença d’Espanya davant el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU o la Proposta de Llei de Drets en l’àmbit de la Salut Mental, en la redacció de la qual també ActivaMent hem estat agents principals.

Jo crec que la crítica ha d’anar també acompanyada d’una proposta alternativa a la crítica. Per tant, la qüestió primordial o punt de partida d’aquesta proposta és com hem de transformar l’actual sistema de salut mental (en crisi) perquè, en lloc de perjudicar, ajudi les persones que demanem voluntàriament ajut perquè tenim mala salut mental, val a dir afectada.

En el desenvolupament d’aquesta proposta inicial hi han de participar conjuntament les persones afectades, en el doble sentit de persones amb trastorns mentals i d¡usuaris, tots els professionals de la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, etcètera) i experts dins d’aquest àmbit (bioètics, juristes, etcètera).

Aquesta concepció pragmàtica i possibilista de la salut mental forma part del concepte discapacitat psicosocial que proposo a Catalunya, amb què proposo la consideració de les persones amb trastorns mentals severs i crònics —empro el terme trastorn mental també per raons merament pragmàtiques: és significatiu, freqüent i no perjudica tant el nostre col·lectiu com altres termes— com a persones amb discapacitat psicosocial, polititzant els nostres drets humans com a persones amb discapacitat, posant l’èmfasi en les barreres (l’entorn i, sobretot, les actituds) i equiparant-nos a la resta de persones amb discapacitat.

Això és així perquè la qüestió primordial o punt de partida inicial d’aquesta proposta alternativa a l’actual sistema de salut mental —què m’ajuda i què em perjudica amb el que m’ha passat i m’està passant— es produeix en un context, el qual ha de ser, per tant, necessàriament considerat perquè la proposta ens ajudi globalment.

Lluís Mercier

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content