
Rubén Afonso ha estat el guanyador del 14è Premi Setba, el certamen d’art per a persones amb discapacitat intel·lectual més ben dotat econòmicament de l’Estat espanyol. La seva obra “Arrels i ales” va ser l’escollida pel jurat entre els més de 1.100 treballs presentats al concurs. En aquesta entrevista ens volem apropar una mica més a les inquietuds de l’artista guardonat, que a més forma part de ‘L’Art de Viure’ el projecte artístic d’AMPANS
Aquesta era la primera vegada que has participat al concurs? Què et va motivar a presentar-te als Premis Setba?
Ja m’havia presentat una altra vegada, sense quedar com a finalista. I el que em va motivar a participar aquesta segona vegada va ser que vaig creure que canviant l’estil de dibuix i aplicant tot el que m’havien ensenyat podria tenir alguna opció a guanyar.
Aquest any es van presentar més 1.100 obres. Què vas sentir al ser el guanyador d’una edició amb tantes obres candidates?
Uf, en veure que tenia tantes obres per davant i que sortia finalista ja em va semblar molt. Però al veure que vaig guanyar va ser, vamos, impressionant! No m’ho esperava gens.
Què t’inspira en la teva obra?
El respecte al medi ambient i tot allò que en principi les persones no podem veure.
Què volies transmetre amb l’obra “Arrels i ales”?
Les persones no podem veure l’entorn com ho pot veure un cuc o un insecte. Ho he volgut transmetre tant amb el blanc i negre com amb el núvol de color: el respecte al medi ambient. No tothom ho fa. La meva obra es basa en general en el canvi climàtic.
En aquesta obra has apostat pel surrealisme. És aquest el teu estil preferit o també t’agrada explorar altres estils?
És el meu estil preferit però m’agradaria explorar altres estils, a veure què tal se’m donen i què podria fer diferent.
Formes part del projecte de L’Art de Viure d’AMPANS. Què t’ensenyen i què suposa per a tu participar-hi?
Al projecte L’Art de Viure m’ensenyen a millorar les meves habilitats artístiques, de quines formes puc enfocar els meus dibuixos. També promocionen les nostres obres i que les vegi molta gent d’arreu.
La teva companya Noelia Bernal també ha guanyat el tercer premi dels Premis Setba d’enguany. Creus que això dona més valor a la feina que es fa al programa L’Art de Viure?
I tant! Tan un primer premi com un tercer premi, com el premi que sigui, tot és benvingut. Això mostra l’esforç que hi ha darrera. Som poquets a L’Art de Viure i, si ens esforcem, guanyem premis. Estaria bé que hi participés més gent.
Els Premis Setba donen visibilitat a les capacitats artístiques de les persones amb discapacitat intel·lectual. Creus que en general estan prou reconegudes aquestes capacitats en l’àmbit cultural?
Gràcies a iniciatives com els Premis Setba tenim més oportunitats d’aparèixer en gal·les i concursos. Ens veiem ara més vistos que abans. No tant com hauríem, però veig que anem a millor.
Per tu és més important guanyar el Premi Setba o sentir-te realitzat o reconegut com a artista?
Per mi el més important ha estat ser reconegut com a artista. El premi ha estat un extra que és benvingut. Si no hagués guanyat, doncs hauria participat un any més i m’emportaria aquest record de l’oportunitat de veure més gent com jo que també dibuixa i hem gaudit de l’espectacle de la gal·la.
Quines son les teves pretensions artístiques? Després de guanyar el Premi Setba, et planteges presentar-te a altres concursos artístics?
Ara mateix estic treballant. Si que a casa dibuixo com a hobby perquè em calma, estic tranquil, perquè m’encanta dibuixar. M’encantaria presentar-me a algun premi més, però tot depèn de com vagi de temps, i si trobo algun dibuix que m’interessi presentar.