Sempre m’he mostrat sensible al patiment de les persones. Ningú em pot retreure aquesta preocupació per les situacions diverses que conviuen dins i fora de la nostra societat. Al contrari. La gran majoria dels articles que he publicat van en la línia de denunciar, sense embuts, de forma pacífica, aquesta manca de respecte i de dignitat que massa gent pateix.
Reivindico el dret a tenir drets com la millor garantia per solucionar conflictes sigui quina sigui la seva tipologia. No vull obrir debats absurds que fomenten l’odi entre persones. La meva voluntat és guarir ferides, no crear-ne de noves que poden ser nocives pel conjunt de la població. La meva manera de ser, sempre imperfecta, ha estat centrada i ho segueix sent en defensar els drets davant aquells que oprimeixen llibertats i construeixen murs de discriminació. Demano, em demano, ser capaços de capgirar la situació anormal i convertir-la en espai d’esperança, concòrdia i pau.
La societat d’avui ens demana compromís amb i pels més pobres. Els nous jaciments d’exclusió són una crida a viure des d’una humilitat autèntica i que doni resposta als reptes globals d’un món globalitzat. La paràlisi institucional, política i social que estem patint ens reclama petites porcions de responsabilitat individual.
Seguim confiant en les persones. Sé que això és complex. Però és una reivindicació que cal fer-la si volem canviar el món. Al cap i a la fi som les persones, amb passió i treball, les que tenim encomanades aquesta fita. Tots i totes, totes i tots podrem així garantir que ningú ni res ens negarà un futur millor.
Àlvaro Solà @alvarosola94
