En aquesta ocasió i arrel de la publicació d’un seguit de guies de la salut per a persones amb discapacitat que es poden trobar a les webs de Plena Inclusión i Dincat, li he proposat a en Quim Llisorgas variar una mica la dinàmica de la secció el “Racó d’en Quim”. Aquesta serà una conversa amb mi mateixa i amb el Quim sobre “He de ser més autònom/a del que ja sóc”. Esperem que us resulti interessant.
Què tal el mes Quim?
Doncs molt bé, assajant l’obra de teatre sobre la meva vida i esperant que us agradi tant com a mi fent-la.
En què diries que ets poc autònom?
Mireia: Jo per exemple en les coses de factures, tràmits i a l’hora d’anar al metge no ho soc gens i moltes vegades em fa ràbia no ser-ho més també et passa?
Quim: Jo diria que també seria poc autònom quan hagués de pagar les factures, em faria un embolic.
I pel contrari en que et consideres mes autònom? De quines coses et sents mes orgullós de fer de manera autònoma?
Mireia: A mi el fet de viure independitzada m’ha ajudat molt en molts àmbits.
Quim: Jo crec que sóc més autònom quan em moc amb transport públic a Barcelona, Badalona etc… la sensació aquella de llibertat, d’anar amb transport públic, anar amunt i avall.
Vas sol al metge?
Mireia: Jo vaig acompanyada de la meva mare, i la veritat és que anar amb ella em dona confiança però alhora em sento malament de no poder anar-hi sola …però les mares sempre seran mares i no se tu però moltes vegades agraeixo la mare que tinc.
Quim: Jo com no puc conduir perquè no tinc carnet de conduir. I no puc perquè no veig bé la carretera, m’ha d’acompanyar la meva mare. Però crec que em faria respecte anar sol, també crec que seria depèn de la situació.
Què et semblen les guies de salut per a persones amb discapacitat?
Mireia: A mi la veritat em sembla una eina molt útil. De fet crec que haurien d’estar a tots els hospitals i ambulatoris.
Quim: Està molt bé que hi hagi una guia perquè n’hi ha moltes persones diferents amb qualitats diferents i una ajuda mai està de més.
Per Quim Llsorgas i Mireia Guilera