Quatre de cada deu espanyols (39,3%) valora de manera negativa la seva salut mental actual. Aquesta és una de les conclusions de l’informe “La situació de la salut mental a Espanya”, elaborat per la Confederació Salut Mental Espanya i la Fundació Mutua Madrileña. L’estudi s’ha dut a terme el 2022 amb la participació de més de 2.000 persones, tant de la població en general com de les que tenen o han tingut problemes de salut mental, així com de professionals de la sanitat. Una qüestió, la de la salut mental, a què els espanyols donen una importància de 4,5 sobre 5 sobre el seu benestar general.
L’estat emocional de la població
Una altra de les conclusions és que el 74,7% de la població a Espanya creu que en els darrers anys ha empitjorat la salut mental dels espanyols. Les tres raons més assenyalades com a causes d’aquest empitjorament són: les dificultats econòmiques (91,4%), la incertesa davant del futur (89,0%) i la pressió, les exigències i l’estrès del dia a dia (88,8%) ), seguides de la pandèmia del COVID-19 i de la sensació que vivim en una societat cada cop més individualista i molt competitiva.
Així, transcorregut més d’un any des del final de la pandèmia, gairebé 6 de cada 10 espanyols (57%) se senten preocupats, temorosos, deprimits o tristos.
Segons revela l’informe, quatre de cada deu persones a Espanya (42,1%) han patit una depressió al llarg de la vida; un percentatge una mica més gran, un 47,6%, han experimentat atacs d’ansietat o pànic i un 36,9%, ansietat perllongada en el temps.
El 14,5% de la població ha tingut idees suïcides o ha intentat suïcidar-se. Això passa més entre les dones (17%) que entre els homes (11,7%). Passa el mateix en el cas dels qui han arribat a autolesionar-se (6,4% d’homes davant d’11,3% de dones). Per edat, les idees o l’intent de suïcidi (31,8%) i les autolesions (30,7%) es produeixen més en el grup de joves de 18 a 24 anys.
L’informe també reflecteix que un 18,9% de la població de més de 18 anys consumeix psicofàrmacs i el 73% ho fa diàriament. Els més utilitzats són els ansiolítics (61,9%) i els antidepressius (47,2%). El metge d’atenció primària és qui els prescriu de manera més habitual (55,1%), seguit del psiquiatre (35,2%).
Pel que fa a l’atenció mèdica, el 26,2% de les persones acudeix actualment a un especialista de salut mental (20,8% a consulta de psicologia i 17,6% a consulta de psiquiatria). Cal explicar que la suma d’aquests dos darrers percentatges supera el 26,2% inicial, atès que a l’informe es tractava d’una pregunta de resposta múltiple i algunes persones enquestades reben atenció de les dues especialitats.
Perfil de la persona amb mala salut mental
Una part de l’informe avalua el perfil i la situació de les persones amb experiència pròpia en problemes de salut mental (anomenades PEP) i ho compara amb la població general. Aquest grup el conforma gairebé un de cada quatre espanyols (22,8%) del total de la mostra i s’hi han inclòs tant les persones que han estat diagnosticades al respecte, com aquelles que al qüestionari van autoavaluar la seva salut mental com a dolenta i molt dolenta.
Pel que fa a les persones que han tingut un diagnòstic d’un problema de salut mental, aquest sol produir-se a la joventut; en concret, l’edat mitjana dels que ho han patit se situa als 26 anys.
Els problemes i les relacions familiars (36,3%) i l’autoexigència en els àmbits professional o acadèmic (32,4%) són les dues causes més assenyalades per les persones amb problemes de salut mental com a detonants per a l’aparició dels problemes de salut mental.
En matèria de teràpies, l’estudi revela que el 57,1% dels tractaments es basa en la prescripció de fàrmacs, seguit de la psicoteràpia (47,6%) i la participació en programes socials de suport (27,4%).
Dentre les persones diagnosticades amb un problema de salut mental, més de la meitat (58,5%) ha sentit rebuig social per això en algun moment de la seva vida per part del seu entorn. A més, el 55% ha sentit en algun moment discriminació, i el laboral és l’àmbit més comú en què es va produir.
Col·lectius més vulnerables
Un 61,3% de les persones que han patit problemes de salut mental són dones, davant del 38,3% d’homes. A més de les dones, els joves que pertanyen al grup d’edat d’entre 18 a 34 anys són els que valoren més negativament la salut mental: només el 30,8% considera que la salut mental és bona o molt bona. Igualment, com hem esmentat anteriorment, dupliquen la taxa d’idees o intent de suïcidi (31,8%) de la població general (14,5%).
Més mesures sanitàries i socials
Una de cada cinc persones diagnosticades amb un problema de salut mental ha estat ingressada a una àrea de psiquiatria. D’aquestes, el 60,1% de les persones amb un problema de salut mental assegura haver estat ingressat/da en un hospital de manera involuntària, un 40,3% diu que va rebre poca o cap informació clara, suficient i comprensible sobre el trastorn , el 46,3% afirma que va rebre poca o cap informació suficient sobre els efectes secundaris de la medicació i un 48,1% manifesta que va rebre poca o cap informació sobre tots els tractaments alternatius.
La població general considera que no es destinen prou recursos a cura de la salut mental i advoca per mesures tant sanitàries com socials per ajudar les persones amb un problema de salut mental.
Entre elles assenyalen, amb caràcter prioritari, augmentar el nombre de professionals de salut mental (67,8%), assegurar la continuïtat del tractament amb el mateix o amb la mateixa professional al llarg del procés (48,7%) i l’existència de més centres de salut mental comunitaris (46,4%).
En el pla social, un 58% demana accions de suport per prevenir l’estrès laboral i les situacions d’assetjament; un 51,3% la promoció d’iniciatives comunitàries per prevenir la solitud i fomentar la resiliència i un 48% apel·la a la inclusió de programes específics de prevenció i sensibilització a l’àmbit educatiu.
Font: Confederació Salut Mental Espanya
