L’estiu és sinònim de sol, vacances i de dies llargs. Però per a moltes persones, especialment aquelles que conviuen amb problemes de salut mental, les altes temperatures i les onades de calor extremes s’estan convertint en un repte afegit i, sovint, invisible. A Tarragona, com en molts altres indrets, ja estem experimentant un estiu de rècord pel que fa a les temperatures, i és crucial que comencem a parlar –sense pretendre ser cap consell professional de salut- de com aquesta calor no només afecta el nostre cos, sinó també la nostra ment.
La connexió entre el clima i la salut mental és més profunda del que molts s’imaginen. Quan les temperatures s’enfilen, el nostre cos ha de treballar més per regular la seva temperatura interna, amb el qual pot provocar deshidratació, esgotament i una alteració dels patrons de son. Aquests factors, per si sols, ja són desencadenants coneguts d’ansietat, irritabilitat i dificultat per concentrar- se en la població general. Per a les persones amb condicions preexistents com la depressió, el trastorn bipolar, l’esquizofrènia o els trastorns d’ansietat, aquests efectes es multipliquen.
La calor intensa pot empitjorar els símptomes presents. Per exemple, les persones amb trastorns d’ansietat poden experimentar un augment de la sensació de claustrofòbia o pànic en espais tancats sense aire condicionat o amb una ventilació deficient. Aquelles persones amb depressió poden veure com la seva apatia i falta d’energia s’accentuen, fent encara més difícil realitzar activitats quotidianes o mantenir la connexió social. A més, alguns medicaments psiquiàtrics poden interferir amb la capacitat del cos per regular la temperatura, augmentant el risc de patir un cop de calor o deshidratació severa. De la mateixa manera, la deshidratació pot alterar l’equilibri electrolític i empitjorar els símptomes psicòtics. També, la manca de son és una conseqüència comuna de les nits tòrrides, i a la vegada és un factor de risc important per a la desestabilització de moltes condicions de salut mental.
No podem ignorar l’impacte d’aquestes condicions tèrmiques extremes en la salut mental de les persones amb un diagnòstic clínic. Per això, és prioritari que tant les institucions com la població en general prenguem consciència i implementem mesures concretes
És evident que necessitem un enfocament més proactiu i empàtic per afrontar aquesta realitat. No podem ignorar l’impacte d’aquestes condicions tèrmiques extremes en la salut mental de les persones amb un diagnòstic clínic. Per això, és prioritari que tant les institucions com la població en general prenguem consciència i implementem mesures concretes. Per ajudar a portar de la millor manera possible aquestes condicions de temperatures extremes, us faig cinc cèntims de 10 mesures i consells que personalment a mi em funcionen.
- Beure molta aigua, encara que no es tingui set. Evitar begudes ensucrades, alcohol i cafeïna, ja que poden augmentar la deshidratació. I tenir sempre una ampolla d’aigua a mà és un bon hàbit.
- Identificar i utilitzar espais públics amb aire condicionat, com centres cívics, biblioteques o centres comercials, durant les hores de més calor. Molts ajuntaments habiliten “refugis climàtics” durant les onades de calor.
- Optar per roba de cotó o lli de colors clars i ample que permeti la transpiració.
- Refrescar-se amb dutxes o banys d’aigua freda diverses vegades al dia. Els draps humits sobre el coll o els canells també ajuden a baixar la temperatura corporal.
- Restringir les activitats a l’aire lliure a les primeres hores del matí o al vespre. Buscar l’ombra sempre que sigui possible.
- Prioritzar els àpats frescos, com amanides, fruites i verdures, que són més fàcils de digerir i ajuden a mantenir el cos hidratat.
- Si és possible, canviar els horaris de les activitats que requereixen més esforç físic o mental a les hores menys caloroses.
- Mantenir el contacte amb familiars, amics o professionals de la salut. Compartir com ens sentim pot ser un alleujament i permet que els altres ens puguin oferir suport. Les xarxes de suport comunitari són fonamentals.
- Consultar amb el metge o farmacèutic sobre com els medicaments psiquiàtrics poden interactuar amb la calor i què fer per minimitzar els riscos. Mai s’han d’ajustar les dosis de medicaments sense supervisió mèdica.
- Estar atents a qualsevol canvi en l’estat d’ànim, nivell d’ansietat o patrons de son. Si els símptomes empitjoren o apareixen noves preocupacions, buscar ajuda professional immediatament.
Així, recorda que la calor extrema no és només una molèstia, és un factor de risc real per a la salut física i mental, i especialment per a les persones amb discapacitat. Totes les persones tenim la responsabilitat de ser conscients d’aquestes vulnerabilitats i d’actuar en conseqüència. Educant, prevenint i oferint suport són pilars per assegurar que tothom pugui afrontar els riscos de l’estiu amb la dignitat i l’assistència que es mereix. Protegir la nostra salut mental en temps de crisi climàtica és una inversió en el benestar de tota la població.
