Més de 400.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, juntament amb les seves famílies residents a Espanya, han aspirat durant molt de temps a assolir els mateixos nivells de participació i representació que la resta de la població. Per tal de fer realitat aquesta aspiració, l’entitat Plena Inclusión va fer un pas endavant determinant fa quatre anys amb la creació de la Plataforma Estatal de Representants de Persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament.
Maribel Cáceres, membre destacada de la Plataforma Estatal i vicepresidenta de Plena Inclusión España, sintetitza l’objectiu principal d’aquesta iniciativa: «Las personas con discapacidad intelectual queremos seguir participando activamente en nuestras ciudades y pueblos. Solo pedimos que se nos escuche y se reconozca nuestro derecho a decidir sobre nuestras vidas y a tener una ciudadanía plena,» explica.
La Plataforma va néixer formalment a la tardor de 2021, durant el Congrés estatal celebrat a Toledo, amb una missió ineludible: donar una veu potent a aquells que històricament han estat exclosos dels centres de decisió. Els seus integrants treballen activament en temes crucials com la defensa de drets, la participació social i política, la representació i la incidència. A més, promouen el lideratge compartit entre les persones amb discapacitat i les seves famílies en els òrgans de govern de les associacions que formen part del moviment Plena Inclusión, un principi coherent amb la seva campanya Con Voz Propia.
La Plataforma Estatal gaudeix d’una àmplia representativitat territorial. Actualment, està composta per 27 representants provinents dels Comitès Autonòmics de Plena inclusió de 10 comunitats autònomes, incloent-hi Andalucía, Aragón, Extremadura, la Comunidad Valenciana, Canarias, Madrid, País Vasco, Castilla y León, Castilla-La Mancha i la Región de Murcia, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Si bé s’està treballant per crear nous comitès autonòmics en altres territoris per tal d’unir-se a aquesta xarxa, l’estructura actual preveu que cada federació autonòmica esculli dos portaveus, amb un període de quatre anys renovable. A més, la Plataforma inclou la figura d’una persona que requereix grans necessitats de suport, garantint així la diversitat de veus.
Jesús Castellanos, que representa a Castilla-La Mancha i és un dels membres que s’ha incorporat més recentment a la Plataforma Estatal, es mostra molt optimista pel futur del col·lectiu. «Ahora las personas con discapacidad podemos tomar decisiones y ayudar a mejorar nuestras asociaciones y el resto de la sociedad. Y eso nos da esperanza sobre el futuro,» afirma.
Des de la seva posada en marxa, la Plataforma Estatal ha implementat un pla de treball anual detallat, amb reunions periòdiques, la creació de grups de treball específics i l’organització d’activitats d’incidència i visibilització. En aquest temps, els representants han tingut l’oportunitat de traslladar les seves preocupacions directament a altes instàncies de l’Estat, com ara en reunions mantingudes amb la reina Letizia i el president del Govern, així com amb altres institucions clau i col·lectius socials.
Gràcies a aquesta feina, la Plataforma ha estat fonamental en la identificació de necessitats concretes, l’anàlisi de les realitats que afecten la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, i en el traspàs de propostes constructives a les institucions públiques i al conjunt de la societat. El propòsit final d’aquest esforç continuat és inamovible: aconseguir el reconeixement ple de la ciutadania del col·lectiu i garantir que es proporcionin els suports essencials per poder exercir-la plenament.
Secció patrocinada per
