Aquest estiu vaig veure a Austràlia un platypus (paraula en anglès d’ornitorinc). Estàvem amb la meva cosina a Tasmània que hi viu, fent una passejada als afores de Hobart (capital de Tasmània). El passeig era al costat d’un rierol als afores de Hobart, una zona semi-urbana i industrial. La meva cosina es va avançar uns metres amb el seu marit. De sobte Yulene (la meva parella) i jo, ens vam trobar amb una parella que estava mirant el rierol. Ens van dir que estaven mirant un platypus i que sortia fora de vegades a agafar aire. Ens vam quedar allà mirant-ho. És molt difícil veure’ls. Els meus oncles que hi porten a Austràlia vivint 37 anys no havien vist cap platypus salvatge. Va ser una ocasió especial.
També ara estic llegint el llibre Platypus Matters de Jack Ashby. Només he llegit el primer capítol però m’ha donat moltes idees per comparar el platypus amb la diversitat funcional. Els platypus són nadius del sud d’Austràlia. Són animals monotremes, o sigui mamífers que posen ous. Són mamífers que no tenen pits sinó extrudeixen llet per la pell com la suor. Són animals verinosos. Com que són els únics mamífers verinosos s’assemblen als rèptils. També es relacionen amb les aus perquè tenen un bec i potes com els ànecs. Tenen pell fluorescent peluda i cua com els castors. Les potes tenen urpes per cavar caus i túnels com els talps. Són electrosensibles. Tenen els ulls tancats sota l’aigua i capten l’electricitat del cor de les preses. Estan molt adaptats a la vida aquàtica i a la terrestre. Aquesta vida semi-aquàtica els permet gastar la meitat d’energia que altres mamífers especialitzats.
Observant el platypus poses en dubte la manera normal de veure les coses. No pots classificar-lo ni interpretar-lo com a tipus d’animal. És difícil definir-ho com un mamífer, un rèptil, una au… Tens una percepció biestable. De vegades ho pots veure com un tipus de animal i altres el defineixes com un altre animal diferent. Aquesta manca de definició i encaixar en un grup animal, ens incomoda i crea conflicte. Justament aquest conflicte també passa a la societat amb les persones amb diversitat funcional. No encaixem a la societat humana “normal”. Som diferents i no som iguals, però volem tenir els mateixos drets d’igualtat. Els platypus com les persones amb diversitat funcional tenen experiències, interpretacions i decisions diferents. Creem ambigüitat i conflicte. Però aquest conflicte és positiu perquè posa en dubte les nostres decisions i el nostre comportament.
Som com els platypus. No encaixem a la societat humana “normal”. Som diferents i no som iguals, però volem tenir els mateixos drets d’igualtat
Els platypus solen ser definits com a animals primitius i mamífers inferiors. Això vol dir que tendim a veure els éssers humans com a mamífers superiors i més avançats. Veiem l’evolució com una escala on mirem cap avall els altres animals. Ens percebem al cim de les escales, i ens costa percebre’ns com animals. Aquesta interpretació és un prejudici eugènic colonial que diu que som diferents i som una espècie millor. Això passa també amb persones amb diversitat funcional.
Som percebuts com a ciutadans inferiors que requereixen protecció, i a vegades obertament discriminats. No som percebuts com a naturals. Els platypuses com les persones amb diversitat funcional són molt polítics. Desafien la societat, i promulguen la diversitat. Tenim capacitats diferents.
Els platypuses com a mamífers monotremes representen una minoria comparat amb els mamífers placentaris. Passa el mateix amb les persones amb diversitat funcional. Som una minoria. No volem ser discriminats, però tampoc protegits. Aportem beneficis. De la mateixa manera que els platypuses tenen importància per a la medicina humana.
Tenen sorprenents característiques antibacterianes. Les persones amb diversitat funcional construeixen una societat més humana i empàtica. Aquest és el valor. Estic entusiasmat amb els platypuses. Són uns animals sorprenents, i són naturals, però posen en dubte la interpretació normal científica, empírica i sistemàtica. Els platypuses posen en dubte l’evolució, com la diversitat funcional a l’evolució del capitalisme. No sempre guanya el més fort. Promou la diversitat i defensa la vulnerabilitat humana.
Arran d’aquestes investigacions i la meva experiència personal he decidit anomenar a la meva oficina CAP Consultoria Accessibilitat Universal Platypus. El platypus es converteix en un símbol natural de la humanitat de la diversitat funcional. Estem preparats per canviar el món.
, un animal especial molt difícil de veure){kind=link}