Segons l’informe “La Veu de l’Accessibilitat”, elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris, un 50% dels catalans trobarien dificultats per desplaçar-se en cadira de rodes per les àrees comunes de l’edifici on resideixen. A més, un 53% tindria problemes per moure’s dins de la seva pròpia habitatge. Aquest estudi té per objectiu reflectir la realitat diària dels més de 2,4 milions d’espanyols amb mobilitat reduïda, dels quals 270.000 (un 11%) són persones majors de 65 anys.
El problema es veu agreujat per les barreres arquitectòniques que afectin les habitatges. Segons l’informe, un 64% dels catalans considera que solucionar aquestes barreres és complicat, ja que posar-hi d’acord tots els veïns suposa un repte, especialment quan la inversió en obres d’adaptació supera els 2.000 euros per veí.
Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mútua de Propietaris, subratlla la importància d’aquestes adaptacions, afirmant: “La mobilitat reduïda és un dels principals problemes de la tercera edat, i és essencial que les comunitats de propietaris siguin conscients de la necessitat de fer accessibles els edificis per facilitar la vida de les persones grans, contribuint a crear una societat més inclusiva”.
Les dificultats per a les persones amb mobilitat reduïda no es limitin als espais privats o comunitaris. També troben obstacles per accedir als edificis públics, creuar els passos de vianants, moure’s amb transport públic o simplement caminar per les voreres. De fet, segons l’informe, l’accessibilitat als municipis catalans va obtenir una nota mitjana de suspens (4,7) entre els que pateixen problemes de mobilitat.
Els passos de vianants són els elements d’accessibilitat millor valorats, amb una nota de 5,82, seguits pels accessos als edificis públics, que reben una puntuació de 5,54, gràcies a la presència de rampes o ascensors. El transport públic adaptat va obtenir una valoració de 5,29. Les voreres, per la manca d’amplada i mal estat, són les peor valorades, amb una nota de 4,4.
Tot i aquests problemes, un 70% dels catalans no es plantegen canviar de residència, ja que perceben que altres localitats també presentin els mateixos problemes d’accessibilitat. Aquesta resignació es deu, en part, al fet que, tot i que la societat reconeix l’existència de barreres arquitectòniques, no és plenament conscient de la gravetat dels obstacles per a les persones amb mobilitat reduïda.
Cristina Pallàs insisteix en la necessitat de sensibilitzar i conscienciar la societat sobre aquestes dificultats, afirmant: “Les accions de sensibilització i conscienciació social resultin fonamentals per aconseguir una plena igualtat de drets”.
El dia a dia en cadira de rodes
L’informe de la Fundació Mútua de Propietaris també explora la percepció que té la societat catalana sobre el dia a dia de les persones amb cadira de rodes. Accions com fer esport (86%), viatjar (85%), licitar al transport públic (76%), fer la compra (74%) o dur a terme tasques quotidianes (74%) es consideren les més difícils de realitzar per una persona amb mobilitat reduïda.
Cristina Pallàs conclou afirmant: “L’accessibilitat no hauria de ser un luxe, sinó una eina perquè tothom pugui participar plenament a la societat”.
