Arriba l’estiu i moltes persones ja planegen alguna escapada a les platges espanyoles per fugir de les altes temperatures. Els viatgers que presenten algun tipus de discapacitat o dificultat de mobilitat s’hauran d’assegurar que aquestes platges són accessibles, és a dir, que estan adaptades i que tenen rampes, cadires de rodes aquàtiques, passarel·les o vestidors adaptats.
La legislació espanyola obliga les comunitats autònomes a disposar de punts accessibles a les platges, encara que la gestió d’aquestes zones recau directament sobre els ajuntaments. A Espanya, actualment, hi ha més de 600 platges accessibles distribuïdes per tota la costa, segons la informació proporcionada per les comunitats autònomes.
Les platges accessibles són aquelles que compten amb els elements necessaris perquè les persones que presentin algun tipus de discapacitat (física, visual o auditiva) hi puguin accedir de manera segura. El portal especialitzat en accessibilitat ‘accessibilidad4all’ assenyala que el més habitual és que les platges compten amb “punts accessibles”, ja que de vegades no tota la superfície de la platja és accessible o bé no és accessible per a tots els usuaris que presentin algun tipus de discapacitat. “Hi ha platges totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda però no per a persones amb un grau de discapacitat física més gran”, explica el portal.
Miguel Ángel Sánchez Arrocha, responsable de platges de la Creu Roja, explica a Maldita.es que la legislació espanyola integra el concepte d’accessibilitat universal a través de la Llei 51/2003 de 2 de desembre d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. A més, l’article 9 de l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, referit a les platges urbanes determina l’obligació de disposar de punts accessibles en aquests espais. Algunes comunitats, com Andalusia, les Balears o el País Valencià, compten també amb la seva pròpia regulació normativa de l’accessibilitat.
Tot i això, les competències en la gestió de les platges són dels ajuntaments. “Ells seran els que apostin, o no, per tenir una platja més o menys accessible”, explica Sánchez Arrocha. Els consistoris han d’abordar accions com eliminar barreres arquitectòniques, substituir les escales per rampes, instal·lar banys i dutxes adaptades o ubicar aparcaments propers als accessos a la platja per a persones amb mobilitat reduïda.
Els ajuntaments són també els que gestionen els serveis que s’habiliten a les platges, com ara el salvament o el bany adaptat. Creu Roja, explica Sánchez Arrocha, ofereix des de fa 25 anys el projecte Bany Adaptat: “Posem diferents ajudes tècniques (cadires amfíbies, crosses o caminadores) a disposició de les persones que presentin mobilitat reduïda perquè puguin fer-les servir i facilitar-ne l’accés a l’aigua” . El personal de Creu Roja acompanya els usuaris oferint-los assessorament i suport en els casos en què sigui necessari.
La normativa assenyala que perquè les platges urbanes siguin accessibles han de tenir diferents elements que facilitin l’accés i l’estada dels usuaris. Els accessos a la platja han de comptar amb rampes i places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat al costat dels accessos. Passarel·les fins a la riba de la platja (ample 1,50 mi pendent inferior al 6%), dispositius visuals i sonors per a persones amb algun tipus de discapacitat visual o vestuaris, lavabos i dutxes adaptades són altres dels requisits. Aquest tipus de platges també pot comptar amb personal que ajudi les persones amb discapacitat, així com amb dispositius com cadires de rodes de platja, cadires per a bany o crosses amfíbies. Tot això està a les mans dels ajuntaments i no totes les platges disposen dels mateixos serveis.
Espanya compta actualment amb més de 600 platges accessibles distribuïdes per tota la costa, segons la informació facilitada a Maldita.es per les comunitats autònomes i que poden variar d’un any a l’altre.
Andalusia és la comunitat autònoma amb més platges accessibles, 150, seguida de les Balears, amb 142. Astúries en té 29, Canàries 38, Cantàbria 12, Catalunya 26, Ceuta 3, la Comunitat Valenciana 77, Galícia 52, Melilla 5, Múrcia 55, i Euskadi 33.
Font: Servimedia/Maldita.es
