Tots som iguals sí, a l’hora de morir perquè les persones discapacitades a l’hora de viure som un llast per a l’administració. La prova és que només el 0,03 del Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) es destina a l’assistència personal, segons un informe que l’Espai Unitari per al Dret de la Vida Independent i d’Inclusió a la Comunitat de persones amb discapacitat acaba de publicar.
Actualment 90 persones compten amb assistent personal mentre que 39.186 reben ajuda vinculada amb serveis residencials o institucionalitzats, segons l’informe.
Això vol dir que les persones institucionalitzades no mengen, no es renten, no es fiquen al llit quan volen… viuen com i quan els ordenen i això per a mi no és vida, això és esperar entre quatre parets que un dia deixis de respirar. Per tant, estan incomplint l’article 19 de les Nacions Unides. Per això l’organisme alerta en un comunicat que el Govern català continua prioritzant els serveis residencials en contra del que estableix l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat: “Aquest article reconeix el dret a escollir on i amb qui viure, a disposar de suport adequat ia gaudir d’accessibilitat universal”.
El Govern català continua prioritzant els serveis residencials en contra del que estableix l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat
L’Espai Unitari recorda que l’assistència personal multiplica per tres l’impacte social generat per euro invertit gràcies a més autonomia, participació comunitària i retorn econòmic en forma de cotitzacions i impostos.
Queda clar que les persones discapacitades som un llast per a l’administració. Es parla que 90 persones s’acullen a l’assistència personal però és una assistència personal residual sense prou hores, sense assistents necessaris, sense professionals qualificats…
S’ha guanyat respecte al segle passat però només s’ha guanyat el 0,03%. La resta que necessita una persona a casa ho aporta la família. Per a l’administració les masmorres, el perdó, el tracte opac i les parets fredes d’una residència és la solució.
