Diumenge, 25 setembre 2022
Diumenge, 25 setembre 2022
IniciDiscapacitatNomés un 9% de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya viuen...

Només un 9% de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya viuen soles o en parella

Segons destaca el I Informe sobre la situació de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual a Catalunya

persones amb discapacitat intel·lectual vida autonoma
Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a projectes de vida independent // Foto: Grup TEB

L’any 2021 la població amb una discapacitat reconeguda a Catalunya era de 634.799 persones, de les que més de 79.000 té una discapacitat intel·lectual, o sigui 1 de cada 100 persones, segons el I Informe sobre la situació de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya que van publicar conjuntament la setmana passada Dincat i Granès Fundació.

És precisament aquesta tipologia de discapacitat -la intel·lectual- la única que presenta una tendència a augmentar en els darrers anys (1,3 punts d’increment, passant del 10,3% el 2015 a l’11,6 al 2020), una dada que s’incrementa quant també incloem la discapacitat física-intel·lectual.

Per distinció de sexe i edat, l’informe apunta que la discapacitat intel·lectual més els homes (60,7%) que les dones (39,3%). Tanmateix, a mesura que augmenta l’edat, s’observa un augment dels casos de dones amb discapacitat intel·lectual. Si en les edats inicials, només un 28,4% dels casos són de dones, a partir dels 75 anys, les dones són el 64,4% dels casos de discapacitat intel·lectual. 

Per grups d’edat, l’estudi confirma que el percentatge més elevat de casos es concentra en la infància i les persones d’entre 20 i 34 anys. A mesura que avança l’edat, hi ha menys casos de persones amb discapacitat intel·lectual reconeguda. Cal tenir en compte que, en aquest sentit, es calcula que l’esperança de vida de les persones amb DID és 10 anys inferior a la de la població general.

Les persones amb discapacitat intel·lectual han de poder decidir on viure i com viure; disposar de serveis d’assistència i de suport a la comunitat on viuen; i accedir a les instal·lacions i als serveis comunitaris, tal com indica la Convenció del Drets de les Persones amb Discapacitat. És evident que el model de residència en una institució no garanteix aquesta independència de la persona, però existeixen diverses fórmules que impliquen un suport més o menys intens per tal de proveir a la persona dels recursos necessaris perquè pugui desenvolupar el seu projecte de vida, inclosa l’assistència personal necessària per facilitar la seva inclusió en la comunitat i evitar l’aïllament o la separació, i garantir que les instal·lacions i els serveis comunitaris existents per a la població en general estiguin, en igualtat de condicions, també disponibles per a les persones amb discapacitat.

En aquest sentit existeixen diversos recursos disponibles, com les residències permanents, els centres de dia i els pisos amb suport. A més a més, cal comptar les persones que viuen al seu domicili familiar, on reben els suports que requereixen.

Segons una enquesta a familiars realitzada amb motiu de l’informe, un 85,3% de les famílies consideren que les persones amb DID han de poder decidir amb els suports necessaris on, amb qui i com volen viure. Dades que contrasten amb el 52,3% de persones amb DID que manifesten que no han pogut decidir on viure ni amb qui viure. De fet el 40% de les persones amb DID enquestades voldrien viure en un pis soles o en parella, només un 9% gaudeixen d’aquesta situació.  

En els darrers anys, la figura de l’assistent personal s’ha vist com una alternativa que garanteix millor el respecte als drets de les persones amb DID i la seva autonomia. En aquesta mateixa tipologia d’atenció orientada a facilitar l’autonomia de les persones amb DID, es disposa del Servei d’Atenció i Suport a l’Autonomia de la Pròpia Llar, que ofereix orientació i suport a les persones amb DID que volen viure en una llar de manera independent però que necessiten algun tipus de suport per poder autogestionar-se. Aquest acompanyament per a la vida independent inclou el suport en el desenvolupament de les activitats de cura personal, domèstiques i comunitàries. 

Un altre aspecte a tenir en compte per conèixer la situació vital de les persones amb discapacitat intel·lectual és el temps mitjà d’espera per accedir a un recurs residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual ha estat de 22 mesos des del 2015 al 2020. Un temps mitjà que augmenta fins a 32 mesos quan el tipus de suport necessari no està definit.

Secció patrocinada per 
Logo_DINCAT-INTEGRAT

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fonts
El Diari de la DisCapacitat és el primer digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content