El passat 28 de juny, el món del llibre electrònic va iniciar una nova etapa amb l’entrada en vigor de la Directiva Europea d’Accessibilitat (EAA). Aquesta normativa comunitària obliga a adaptar els llibres electrònics perquè siguin accessibles per a persones amb discapacitat. Tot i aquesta obligatorietat, només el 37,4% de les editorials europees estan en condicions de complir amb els nous requisits.
La directiva, que es va activar una setmana abans del Dia Mundial del Llibre Electrònic (celebrat aquest divendres), estableix una sèrie d’exigències perquè els productes i serveis digitals siguin accessibles per a tothom, incloses les persones amb discapacitat visual, auditiva, física o cognitiva. En el cas dels llibres electrònics, això suposarà canvis estructurals en la seva creació i distribució. Alguns d’aquests canvis inclouen la compatibilitat amb tecnologies de suport, una navegació flexible, metadades d’accessibilitat i l’eliminació de barreres com les DRM restrictives.
Aquesta directiva s’emmarca dins l’estratègia digital de la UE i neix amb la intenció de “garantir la igualtat d’accés a la informació”. En aquest procés, l’ús d’estàndards com l’EPUB 3 es considera el format més adequat per assegurar l’accessibilitat.
Malgrat que més del 70% de les editorials europees són conscients de l’impacte imminent de la normativa, segons el projecte europeu Apace, només un 37,4% han començat a desenvolupar llibres electrònics accessibles. Aquesta dada es desprèn d’un article publicat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i recollit per Servimedia.
Aquesta norma no només busca harmonitzar les exigències entre els 27 estats membres, sinó que també “podria restringir la distribució de llibres no accessibles en entorns institucionals”. Per tant, “adaptar-se no només serà un deure legal, sinó també una condició per mantenir la competitivitat dins del mercat europeu”.
En aquest sentit, Laia Planagumà, professora col·laboradora del màster d’Edició Digital dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va explicar que l’entrada en vigor d’aquesta directiva implicarà un canvi estructural per a la indústria editorial europea. Aquest canvi “obligarà a incorporar criteris d’accessibilitat des del disseny inicial dels llibres electrònics”. Alhora, va comentar que aconseguir que un llibre digital sigui “realment accessible” no es limita a canviar el format, sinó que “implica tota una transformació dels processos editorials”. Segons ella, els principals reptes tècnics són “la migració d’arxius a EPUB 3 i l’adopció d’aquesta versió com la principal per a la producció; la redacció de textos alternatius per a imatges; la navegació”.
Impacte econòmic i innovació
Pel que fa al repte econòmic, fer un llibre electrònic accessible implica la formació d’equips, l’adaptació dels fluxos de treball i la possible contractació de serveis externs. Laia Planagumà va advertir que “els costos, especialment per a editorials petites i mitjanes, poden ser un obstacle important”. No obstant això, al sector hi ha moltes veus que apunten que “si l’accessibilitat s’integra des de l’inici —adoptant un model conegut com a born accessible—, la inversió es redueix considerablement”. A més, existeixen eines gratuïtes, com ACE by Daisy, que permeten fer verificacions tècniques sense necessitat de grans inversions.
Malgrat els desafiaments, Planagumà considera que la directiva comunitària pot ser un “motor d’innovació” per al sector. Actualment, algunes editorials ja consideren l’accessibilitat com un criteri de qualitat, i iniciatives com l’European Digital Reading Lab (EDRLab) ofereixen suport tècnic i formatiu per facilitar aquesta transició.
La revolució digital i el futur del llibre electrònic
Laia Planagumà va assenyalar que “més enllà de la normativa, la lectura digital viu una revolució”, com demostra l’increment en l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en la producció editorial. Aquesta tecnologia, segons la seva opinió, “pot ajudar a automatitzar tasques clau de producció, com ara la generació de textos alternatius, la detecció d’errors d’estructura o l’extracció de metadades”.
En l’àmbit del consum, va continuar la professora de la UOC, la IA “pot ser útil per personalitzar l’experiència lectora segons preferències individuals”, fet que la va portar a argumentar que l’adopció de la intel·ligència artificial “pot arribar a ser una eina útil per donar suport als professionals i als consumidors”.
És important destacar que els llibres d’accés multiplataforma, que combinen text amb àudio, vídeo i lectura sincronitzada, estan guanyant terreny, especialment en entorns educatius. Aquest model no només afavoreix la comprensió, sinó que també contribueix a l’accessibilitat universal.
Una altra tendència a considerar és la consolidació dels audiollibres com a format preferit per molts lectors. Segons Deloitte, s’espera que el mercat global dels audiollibres generi 7.000 milions de dòlars en ingressos el 2024. A més, els models de subscripció com Kindle Unlimited i Scribd n’han transformat el consum.
Laia Planagumà va exposar que el futur del llibre electrònic “serà més ampli, més tecnològic i més inclusiu”. En aquesta línia, un informe de Mordor Intelligence preveu que el mercat global dels llibres electrònics mantingui un creixement sostingut fins al 2030, impulsat per la digitalització educativa, els hàbits de lectura en dispositius mòbils i l’adopció de plataformes de subscripció digitals.
Aquest creixement s’acompanyarà d’una integració més profunda, especialment en l’educació. Una prova d’això és que la UNESCO ha destacat el paper de l’accessibilitat digital com a “eix central” per assolir una educació inclusiva i de qualitat.
Finalment, Laia Planagumà va suggerir que “la convivència entre llibre en paper i llibre electrònic continuarà, però amb rols diferenciats”. Va avançar que “el llibre en paper mantindrà el seu valor cultural, emocional i simbòlic, especialment en àmbits com la literatura infantil, el regal o l’adquisició d’edicions especials amb una estètica cuidada”; mentre que “el llibre electrònic, en canvi, continuarà guanyant terreny per la flexibilitat, l’accessibilitat i la integració tecnològica”. Va concloure: “Més que una substitució, diria que viurem una complementarietat creixent, en què el lector escollirà el format segons el context i la necessitat del moment”.
