Un informe elaborat per PwC, titulat ‘Construint llars: l’accés a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual’, assenyala que només el 20,3% de les persones amb discapacitat intel·lectual viu de manera independent. En contrast, un 68,2% continua residint a la llar familiar, mentre que un 10,4% viu en habitatge institucional.
Aquestes dades evidencien la dificultat per accedir a una vida independent, malgrat que gairebé la meitat dels enquestats (45,5%) expressa el desig de viure en un habitatge no institucional –ja sigui un pis propi, compartit o tutelat–. Els principals obstacles per fer-ho són econòmics, familiars i personals, entre els quals destaquen l’escassetat de recursos diaris i la manca de suport personalitzat per dur a terme activitats quotidianes.
Pel que fa als suports necessaris, els enquestats indiquen que necessiten ajuda en tasques com la gestió dels diners, la preparació dels àpats o saber com actuar en cas de malaltia. Els autors de l’estudi remarquen que aquestes dificultats podrien superar-se amb formació específica, assistència social i tecnologia avançada, incloent-hi la Intel·ligència Artificial.
L’informe també analitza les barreres econòmiques que afronta aquest col·lectiu, destacant que la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat intel·lectual s’eleva al 80%. A més, la majoria d’aquells que treballen perceben un sou inferior als 10.000 euros anuals, fet que limita les opcions d’accés a l’habitatge, tant de lloguer com de compra, i impedeix aconseguir una vida independent.
A aquesta situació se suma l’escassetat d’habitatges adaptats i la manca d’ajuts suficients, que dificulten la transició cap a models de vida més autònoms i inclusius. L’estudi conclou que els habitatges no institucionals tenen un impacte positiu en la qualitat de vida d’aquestes persones, proporcionant-los més autonomia i benestar.
Propostes per millorar l’accés a l’habitatge
L’informe subratlla la necessitat d’impulsar mesures urgents per part del sector públic per facilitar la transició cap a models d’habitatge comunitaris i inclusius. Això inclouria l’augment del parc d’habitatges a preus socials i la modificació de les bases dels plans d’habitatge públics perquè les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i les entitats socials puguin accedir-hi.
Alguns exemples de programes ja en marxa són l’Estratègia Estatal de Desinstitucionalització, el Projecte EDI, la Plataforma VIDAS i el Pla Viu.
Pel que fa al sector privat, l’estudi indica que promotores, grans tenidors i gestors immobiliaris poden tenir un paper clau en la inclusió residencial d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, proposa incentivar les empreses perquè reservin part dels seus habitatges per a persones amb discapacitat intel·lectual.
A més, la tecnologia i la Intel·ligència Artificial podrien facilitar i accelerar l’autonomia d’aquestes persones mitjançant el desenvolupament de solucions innovadores com portals específics d’habitatge, assistents digitals, domòtica i aplicacions basades en ‘Big Data’, Internet de les Coses i Realitat Virtual.
L’opinió dels experts
La responsable del sector immobiliari de PwC España i de l’informe, Miren Tellería, ha explicat que “aquesta és la primera vegada que es visibilitzen aquestes dades sobre l’accés a l’habitatge de persones amb discapacitat intel·lectual”. Tellería ha assenyalat que “en molts casos, no s’han impulsat iniciatives per desconeixement del problema”, però ha destacat que “cada cop més empreses estan interessades a col·laborar per oferir solucions a aquest col·lectiu”.
Per la seva banda, el president de la Fundació Àlex Rivera, Carlos Rivera, ha remarcat que les conclusions de l’estudi “confirmen la necessitat de col·laboració entre el sector públic i privat, així com amb les famílies i entitats socials”. Segons Rivera, “les promotores d’habitatge, els grans tenidors i les administracions públiques poden jugar un paper fonamental en l’accés a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual”.
A més, ha assenyalat que en països com Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, ja s’han implementat models d’habitatge no institucional amb èxit, combinats amb suports personalitzats per garantir una vida més autònoma i inclusiva per a aquestes persones.
Secció patrocinada per
