Fa uns mesos ens va escriure al Diari per correu electrònic la Noèlia Muñoz. Ens deia el següent: “Em dic Noèlia Muñoz i sóc mare d’un noi de 21 anys autista i amb epilèpsia. Fa un temps que vaig decidir fer una trilogia en forma de novel·les sobre l’autisme creant un personatge que s’assemblés al meu fill, per així donar a conèixer més a fons aquesta neurodiversitat i la vida en família. Tinc publicada la primera El insondable sonido del silencio, la segona sortirà en uns mesos (abans de Nadal, espero). En elles explico l’autisme en diferents etapes i dintre d’una malaltia rara que encara no té nom“.
La Noelia ens va explicar també que escriu sota pseudònim per una promesa que “em vaig fer quan era petita i somiava en ser escriptora”. Era molt tímida i em feia vergonya posar el meu nom a la portada dels llibres, per això ho faig. Ens va semblar molt interessant i vam decidir fer-li una entrevista. Aquí la teniu.
Qui et va motivar per escriure el llibre?
Em va motivar el meu fill i les meves ganes d’ensenyar al món com és la discapacitat quan es desconeix. Per això vaig pensar a fer aquesta trilogia, perquè crec que en un sol llibre no es pot explicar tota una trajectòria.
A qui deixes llegir el llibre abans de publicar?
A la meva mare. Ella i el meu pare han estat una font de suport i inspiració al llarg de la meva vida. La seva perspectiva i el seu criteri sincer em són molt valuosos. A part, la vinculació que tenen amb el tema central de la trilogia: la discapacitat i la seva comprensió. Com esmentava anteriorment, el meu fill és una gran font d’inspiració i els meus pares han tingut un paper essencial en les cures cap a ell, sobretot en els moments que he hagut de dedicar temps al treball, ja que sóc una mare divorciada.
Quins són els teus referents literaris?
Els meus referents literaris són molt diferents. D’una banda estaria Isabel Allende que va ser una influència clau per a mi, ja que vaig descobrir el realisme màgic a través de les seves obres. El seu estil de barrejar la realitat amb elements fantàstics em va captivar profundament, ja que aconsegueix crear un món únic on les línies entre el quotidià i l’extraordinari es difuminen. També anomenaria a Manel Loureiro, no només per les seves intrigants trames sinó per transformar els thrillers en autèntiques peces poètiques. La seva habilitat per descriure escenes i emocions de manera evocadora i amb un llenguatge ric m’ha deixat marcada. I per últim, també ha estat un referent per a mi Jojo Moyes a la trilogia Abans de tu. A través de la seva narració som testimonis dels canvis interns i externs que els personatges experimenten, la seva lluita per adaptar-se als nous reptes i com aquests canvis els defineixen.
Diries que el fet que pràctiquis ioga es nota a l’hora de l’escriptura del llibre?
Sens dubte, la pràctica de ioga ha tingut un impacte significatiu tant en el procés d’escriure el llibre com en el meu dia a dia. El ioga no només és una activitat física, sinó que és una filosofia completa i una manera de viure que ha infiltrat la meva perspectiva i creativitat de diverses maneres. Tant el ioga com la meditació han afavorit la meva capacitat de concentració i claredat mental quan em poso a escriure i això es tradueix en la meva capacitat d’immersió en la història que estic creant.
A qui recomanaries llegir el llibre?
Recomanaria aquesta trilogia a qualsevol persona que vulgui conèixer més sobre l’autisme i la complexitat de la ment. Aquests llibres són una oportunitat per a aquells que busquen aprofundir en el món de l’autisme i entendre les seves dimensions. A familiars de persones autistes o altres discapacitats perquè pot ser un mirall, de fet ja me l’han dit. Les emocions dels personatges proporcionen als lectors una sensació de connexió i comprensió. També a persones amb interès per la inclusió i l’empatia. Aquelles que busquen una lectura que els convidi a veure el món des de diferents perspectives i que els motivi a ser part d’una societat més acollidora i comprensiva trobaran en aquests llibres una font d’inspiració i aprenentatge.
Quins mites diries que encara existeixen sobre la Discapacitat?
Malauradament, tot i els avenços en la sensibilització i l’educació sobre la Discapacitat, encara ens enfrontem a una sèrie de mites i malentesos persistents a la societat. Un d’ells podria ser la creença que les persones amb Discapacitat són menys competents o intel·ligents. Aquest estereotip és una barrera que dificulta l’accés a oportunitats educatives i professionals per a moltes persones. Un altre mite és la idea equivocada que la Discapacitat és sempre visible i no és així en casos, per exemple, com el del meu fill, que és un trastorn neurològic. També un altre mite seria el de la dependència total. Totes les persones amb Discapacitat no són totalment dependents dels altres. Moltes poden aconseguir independència mitjançant tecnologies d’assistència i la seva pròpia determinació.
Parles amb el teu fill sobre el llibre? Què diu? Li agrada?
Sí i li pregunto sempre que tinc un esdeveniment si vol venir amb mi. Ell és tan creador d’aquestes novel·les com jo. Ha estat la meva font d’inspiració. Recordo especialment una ocasió quan vaig sortir d’una entrevista de ràdio i vaig rebre un dels regals més preuats que puc tenir com a mare i autora. En aquell moment, el meu fill em va mirar als ulls i va dir-me: “Mama, estic tan orgullós de tu!”. Aquestes senzilles paraules van tocar el meu cor de manera profunda, i no vaig poder evitar vessar algunes llàgrimes.
Com ha estat el feedback amb els lectors?
Profundament emocionant. Les reaccions dels lectors han estat variades, oferint una visió molt clara en aquesta primera novel·la de la trilogia i espero no decebre’ls amb la segona, que sortirà en uns mesos. Moltes persones han compartit que a través de les pàgines de El insondable sonido del silencio han arribat a comprendre més profundament la complexitat de la ment humana, especialment a comprendre l´autisme.
Aquest feedback m’ha omplert de gratitud I satisfacció, ja que una de les meves intencions principals era fomentar una millor comprensió d’aquesta qüestió i promoure la sensibilitat cap als desafiaments que enfronten les persones autistes.
Has rebut alguna crítica negativa?
Fins ara he tingut la sort de rebre una resposta molt positiva de part dels lectors i això ha estat increïblement gratificant. Sóc conscient que les crítiques, siguin positives o negatives, són part del procés creatiu i de compartir la meva obra amb el món. I si en algun moment les rebés, les abordaria amb la ment oberta i amb la disposició de veure-les com una oportunitat per millorar. Crec que el feedback és part del viatge com a escriptora.
Quin recorregut t’agradaria que tinguessin els teus llibres?
Principalment, m’agradaria que arribessin a totes aquelles persones que puguin sentir-se identificades amb els temes que exploro a les meves novel·les. Que siguin un recordatori que no estan soles en les seves lluites, pors i alegries. Una altra de les meves aspiracions és que puguin obrir els ulls i la ment de persones que potser no han experimentat tenir un familiar autista o amb alguna discapacitat. Tant de bo les meves novel·les actuïn com a finestres cap al món de la Discapacitat i puguin generar comprensió i empatia. I també desitjaria que les meves novel·les siguin una contribució positiva a la societat. Que no només entretinguin, sinó que fomentin la reflexió i l’empatia.
