La ràdio ha deixat de ser un mitjà excloent per a la comunitat sorda gràcies al naixement de SignarIA. Aquest projecte innovador, fruit de la col·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la firma tecnològica We Are Mortensen, permet que les persones sordes signants participin directament en emissions radiofòniques. El sistema utilitza una combinació d’intel·ligència artificial, computer vision i un model de llenguatge adaptat (LLM) per captar la Llengua de Signes Catalana (LSC) i convertir-la immediatament en una emissió sonora.
El tret més distintiu d’aquesta eina és la creació d’una identitat radiofònica ètica. A diferència de les veus robòtiques genèriques, SignarIA genera una veu sintètica personalitzada a partir de la figura del donant de veu (sovint un familiar). El programari fusiona l’empremta sonora latent de la persona sorda amb la prosòdia del donant, donant com a resultat un timbre únic i representatiu de l’usuari.
De la necessitat a la inclusió real a les aules
L’origen del projecte es troba en un repte acadèmic sense precedents: la presència de la primera alumna sorda al grau de periodisme de la UPF en més de tres dècades. Davant la impossibilitat de cursar les assignatures de ràdio en igualtat de condicions, l’equip docent va impulsar aquesta recerca. Roger Cassany, investigador principal i cap d’estudis de Periodisme, confirma l’èxit del prototip: “El prototip ja funciona. Ara cal afinar-lo: el corpus, la computer vision, el model de llenguatge i, més endavant, caldrà explorar emocions amb la veu; però ja està disponible per a qualsevol usuari, només cal personalitzar-lo”.
L’impacte ja és tangible al campus Poblenou. Segons explica Marcel Mauri, director del Grau en Periodisme i també investigador principal: “Hem aconseguit que l’estudiant, que va haver de cursar l’assignatura de primer a través del seu intèrpret, ara pugui tenir una participació directa al Taller Integrat de Periodisme de tercer, que inclou quinze hores setmanals de ràdio”.
Recerca oberta i superació de barreres lingüístiques
Més enllà de l’aplicació pràctica, SignarIA ha generat un llegat de dades de lliure accés per a la comunitat científica, impulsant la recerca en LSC. Amb el suport del grup LSC Lab i la cooperativa Laifari LSC, s’ha desenvolupat una metodologia per a la creació de dades sintètiques, com la conjugació de verbs en signes, superant així l’escassetat de recursos digitals per a llengües minoritzades.
Xavi Vinaixa, responsable tècnic, destaca la complexitat del procés: “el gran repte ha estat l’escassetat de dades amb les quals compta una llengua doblement minoritzada com la LSC, i tot el que hem hagut d’inventar per superar aquest obstacle”. La presentació oficial de l’eina es va tancar amb una taula rodona amb professionals com Gemma Barberà, Inés Broto i Cecilia Barba, on es va debatre sobre la manca de representació del col·lectiu sord als mitjans i com la tecnologia pot esdevenir el motor definitiu per a la seva inclusió.
