Segons la Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes (ACAPPS), prop de 2.000 alumnes catalans, amb sordesa i escolaritzats en mode oral, necessiten suports auditius, com emissores FM o subtitulació a les aules.
Per informar d’aquestes necessitats, el 20 d’octubre passat, la Federació ACAPPS, de la mà del seu president, Raimon Jané, va comparèixer davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció va detallar totes les mancances amb què compta l’alumnat amb sordesa escolaritzat en modalitat oral, que suposa el 91% del total.
Si bé les pròtesis auditives (audiòfons i implants coclears) han estat un gran avenç per l’adaptació de l’alumnat a l’aula, el cert és que encara queden moltes passes per fer, com va detallar Jané. Aquest greuge es veu incrementat amb la pandèmia i l’obligació del distanciament social i l’ús de mascaretes.
Emissores FM, bucles magnètics i subtitulació dels continguts audiovisuals
Aquests 3 elements, considera el president de la Federació ACAPPS, son la base per l’adaptació completa dels alumnes amb sordesa a les aules. L’implementació de les mesures ha d’estar fonamentada, afegeix, per dos aspectes:
- Un pla de formació cap a professorat i logopedes dels centres per tal de poder incorporar aquestes noves tecnologies amb la màxima eficàcia
- Una partida pressupostària que inclogui aquestes mesures, dins del marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Les mascaretes transparents pel professorat, un aspecte encara pendent
Un altre dels aspectes on Jané va posar més èmfasi va ser en l’adquisició de mascaretes transparents per al professorat, una demanda que ja es porta efectuant des d’abans de l’estiu.
Un dels elements en què es refugien les persones amb sordesa per tal d’entendre l’interlocutor és llegir els seus llavis, una capacitat que moltes d’elles han anat perfeccionant al llarg dels anys. Amb l’aparició de les mascaretes obligatòries aquesta capacitat es perdia, amb la qual cosa disminuïa un dret tan bàsic com el d’entendre. Els audiòfons i implants coclears no ajuden prou com garantir l’escolta completa.
Un mes i mig després de l’inici del curs escolar, però, aquest tipus de mascaretes no s’ha implementat ni validat, la qual cosa ha portat la indignació de diversos col·lectius.
Un dels elements en què es refugien les persones amb sordesa per tal d’entendre l’interlocutor és llegir els seus llavis
Campanyes com la de la mateixa Federació ACAPPS (#VullLlegirElsLlavis) o reclamacions com la de la concursant d’OT Samantha Gilabert (amb un 60% de sordesa) porten temps sensibilitzant sobre l’ús de la mascareta transparent en àmbits, com l’escolar, on la interacció verbal és crucial.
Jané es reafirma en aquesta convicció argumentant que mentre que a aquestes mascaretes, que són higièniques i certificades, se’ls està exigint que compleixin requisits equiparables a les quirúrgiques (EPIs), a les escoles es permet l’ús per part del professorat de mascaretes convencionals. En tot cas, afegeix, les mascaretes transparents ja compten amb l’aprovació de laboratoris acreditats com Aitex i Eurecat.
Durant la compareixença, també es va mostrar un informe elaborat per la mateixa Federació ACAPPS al voltant de quin seria el model òptim d’aquestes mascaretes als centres educatius, analitzant la lectura labial en ubicacions diferents de l’aula.
Com a conclusió, i mentre no hi hagi unanimitat en l’aspecte de les mascaretes transparents, Jané proposa mesures intermitges com la pantalla facial en distàncies d’1,5 metres.
“No ens podem permetre un pas enrere en la inclusió de les persones amb sordesa al sistema educatiu amb l’excusa de la pandèmia. Hi ha solucions sobre la taula, i ara la pilota és a la teulada de la Conselleria d’Educació, que no pot fer com que no ha sentit res”, ha conclós el president d’ACAPPS.
