Mercè Batlle i Amorós, va ser escollida el passat 27 de juny com a nova presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), en substitució d’Antonio Guillén, que portava al capdavant de l’entitat 8 anys. En aquesta entrevista volem apropar-nos una mica més a la figura de la primera dona presidenta d’un COCARMI que l’any vinent farà 25 anys defensant els interessos de les persones amb discapacitat de Catalunya.
Tot just fa uns dies que acaba de ser escollida com a presidenta del COCARMI. Li ha donat temps a assimilar el nou càrrec i la responsabilitat que comporta?
Com és normal, m’estic situant, estem en fase de relleu, però com que fins ara era la tresorera, els temes no em resulten nous i és, senzillament, un pas més. D’altra banda, estem distribuint les responsabilitats dins del Comitè Executiu, atès que hi ha hagut una renovació de la majoria dels seus membres en relació al mandat anterior, resultat dels relleus que s’han produït en les mateixes federacions membre de COCARMI. Ara toca aprofitar les vacances per reflexionar i establir criteris clars per iniciar el curs al setembre amb tota la il·lusió i ganes!
El càrrec de presidenta no li ve de nou, ja que ostenta actualment altres dues presidències d’entitats del sector. Això suposa un avantatge o comportarà un problema de compatibilitats?
Crec, personalment, que és un avantatge la meva experiència en una entitat de base i en una federació, ja que visc i conec el dia a dia dels seus problemes i necessitats. A més, la presidència al COCARMI és fruit del consens i l’acord entre totes les seves entitats membre, jo tan sols en sóc un esglaó més. Tots els membres del Comitè Executiu formem un equip amb les nostres diferències i singularitats, amb l’objectiu i la voluntat de respondre unitàriament a tots els compromisos que tenim damunt la taula. D’altra banda, sense el suport de la FEPCCAT i d’AREMI tampoc hauria pogut optar a presidir el comitè. En totes dues entitats tinc el suport i la complicitat dels equips directius i tècnics.
El que sí és nou és ser la primera dona presidenta del COCARMI. Creu que més enllà de l’anècdota, aquest canvi llança un missatge d’apoderament de les dones en l’àmbit del sector de la discapacitat?
Sens dubte, no és una anècdota que sigui la primera dona presidenta del COCARMI. A punt de celebrar el seu 25è aniversari, hi ha hagut la voluntat activa de totes les persones implicades en la renovació del Comitè Executiu que aquest nou període fos liderat per una dona. I és també un reconeixement a la trajectòria de tants anys al sector. Tant les dones amb discapacitat com les mares i dones familiars de persones amb discapacitat, normalment hem tingut un paper de cuidadores; per això sovint hem estat en un segon pla i no hem pogut implicar-nos en la participació en els òrgans de govern de les entitats. Per sort, en el meu cas, he tingut al costat una família i unes persones molt properes que m’han ajudat i facilitat poder compaginar aquest dos rols: mare cuidadora i dona implicada i participativa en el món associatiu. Entre totes i tots, hem de contribuir a què el meu cas o sigui una excepció, sinó la norma. Per això, és important que el COCARMI, com a màxima entitat representativa, també serveixi d’exemple i contribueixi a normalitzar la participació de les dones en el moviment associatiu de la discapacitat.
I ja que ha parlat de novetats, vull remarcar la de la meva procedència, les terres de Lleida. Penso que aquesta condició també pot enriquir el comitè i aportar la visió i les particularitats de les entitats d’arreu del territori, tenint present les necessitats i les limitacions en quant a l’accés a determinats serveis fora de la centralitat de Barcelona. En aquest sentit, conec de primera mà els problemes de moltes famílies que viuen en territori pocs poblats i amb dispersió geogràfica.
Com ha dit, vostè ja formava part de l’anterior junta directiva com a tresorera. Partint d’aquesta base, la seva etapa la qualificaria de continuista o intentarà aplicar noves polítiques i directrius?
Cada persona posa la seva pròpia empremta en cada etapa i des de la responsabilitat que ostenta. Sota la presidència de l’Antonio Guillén es van assolir reptes molt importants pel sector, com la creació del CODISCAT (Consell de la Discapacitat de Catalunya), l’impuls del Pacte nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat o la cohesió del moviment associatiu de la discapacitat. Per tant, sobre aquestes qüestions hi haurà una clara continuïtat, ja que eren projectes compartits per tot el sector.
Ara ens enfrontem a una crisi econòmica i energètica que ens posarà contra les cordes, quan encara no ens hem recuperat de l’impacte de la COVID19. La pandèmia va posar de manifest quelcom que estava latent dins el sector: que els drets de les persones amb discapacitat sempre pengen d’un fil, i en situacions d’emergència som els primers en patir-ne les conseqüències. Això ho vam veure, per exemple, amb els problemes d’accessibilitat en l’accés i recepció de serveis sanitaris o la dificultat de trobar personal degut al greuge comparatiu en les condicions salaris entre el sector privat – amb concert o conveni amb l’administració – i el sector públic. Ara, més que mai, haurem d’invertir tots els nostres esforços en reforçar el sistema perquè aquestes situacions no es repeteixin.
Sens dubte venim d’anys complicats i venen anys difícils pel sector de la discapacitat, com ens acaba de dir. La pandèmia ha afectat a especialment a l’economia de les entitats i als serveis que presten a les persones del col·lectiu. Quines solucions proposarà el COCARMI per revertir aquesta situació?
Hem de veure l’evolució de l’economia i de l’escenari internacional, però és evident que venen anys difícils, pel sector de la discapacitat i pel conjunt de la societat. Però no oblidem que el tercer sector, i especialment el vinculat a l’àmbit de la discapacitat, durant la crisi econòmica de 2008-2012 vàrem patir retallades, que encara no s’han revertit i això està aprofundint encara més en les desigualtats i fent més vulnerables les persones amb discapacitat. I és aquí on estem insistint des del comitè. NO ens podem permetre recular encara més.
Com sempre, serà cabdal el paper de les administracions. Considera que, en línies generals, aquestes posen més bona voluntat que esforç real? Creu que defensen prou els interessos de les persones amb discapacitat?
El COCARMI sempre ha tingut la mà estesa amb totes les administracions per treballar conjuntament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies.
I continuarà sent així perquè sabem que aquesta col·laboració és imprescindible per avançar en la inclusió i cohesió social que la nostra societat necessita. Com a entitat representativa tenim l’obligació d’estar sempre insistint davant les administracions, no podem abaixar la guàrdia en cap moment, no ens cansarem de reivindicar els nostres drets, sigui quin sigui el color del govern.
És cert que durant els darrers anys s’ha avançat en temes com la constitució del CODISCAT o el Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, però queden molts altres temes pendents. Ocupació, habitatge, discriminació…Té una llista de prioritats?
Com sap, estem treballant per l’aprovació d’un Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que ens ha de servir per respondre i encarrilar tots els reptes que tenim davant. En aquest sentit, el repte prioritari és avançar en la implementació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ja que encara queda molt recorregut a fer. A més, hem de seguir l’estela del moviment de la discapacitat a nivell estatal, europeu i internacional, sense oblidar les nostres pròpies característiques.
L’any que ve se celebrarà el 25è aniversari del COCARMI. Quina valoració fa d’aquest primer quart de segle de la plataforma?
Fa 5 anys, coincidint en el 20è aniversari, vàrem fer una primera valoració i, tot i que encara hi havia molta feina a fer, es veia un avenç important durant aquest temps. En qualsevol cas, en un context tan canviant com l’actual, ara ens pertoca tornar a seure i fer-la de nou. La valoració ha de ser compartida pel conjunt del sector, tenint en compte els avenços, els punts de millora i els reptes sota una anàlisi acurada i objectiva.
I a partir d’ara i sota el seu mandat, quin futur li augura al COCARMI?
El COCARMI és una plataforma de referència dins del sector, que ha estat decisiva per a la cohesió del sector i la millora de la nostra incidència política per assegurar els drets de les persones amb discapacitat i les seves famílies. El COCARMI continuarà exercint aquest paper en el futur. És aquest el futur que li auguro, el de seguir al peu del canó perquè les persones amb discapacitat no es quedin fora i siguin incloses a tots els àmbits de la societat, de l’educatiu al laboral passant per l’oci i l’accessibilitat. Tant de bo arribi el dia que no sigui necessària l’existència del comitè, però em temo que ni vostè ni jo no veurem aquest moment!
,){kind=link}