Ahir es va presentar a l’Hospital Nacional de Parapléjicos de Toledo un Manual de Buenas Prácticas de Humanización en Lesión Medular, elaborat pel grup EVEN i promogut per Hollister, que dibuixa 9 línies estratègiques d’actuació, i recull 145 propostes. Aquest manual ha estat avalat per ASPAYM, COCEMFE, el SEP i la Asociación Española de Enfermería en Urología.
Precisament, Mayte Gallego, presidenta d’ASPAYM, ha destacat que “La Humanització és molt important i amb ella millora l’ànim de les persones amb lesió medul·lar i en la recuperació veuen com se suma, a l’excel·lència de la cura professional, la calidesa del tracte humà”. A més, això pot funcionar en un sentit doble. “Els professionals seran més efectius amb feines en què impere la cordialitat”, ha afegit.
9 línies estratègiques i 145 propostes
El manual presentat ahir mira, en primer lloc, cap als equips interprofessionals ideals, preferiblement amb experiència en lesió medul·lar i amb responsabilitats repartides en un document base. Desenvolupen sessions periòdiques i compten amb un pla de formació basat en les seves investigacions i docències.
Una altra línia estratègica recull aspectes diversos per al benestar del pacient. Aplica protocols bàsics per a cures elementals, i específiques per a malalties com bufeta neurògena, disreflexia i altres molèsties concretes. També en destaca el benestar psicològic i les mesures per a la seva autonomia i el seu bon descans.
La integració de la família o cuidadors del pacient al protocol d’assistència compta amb la seva pròpia línia estratègica. Des d’ensenyar-los cures bàsiques fins a afavorir-ne l’acompanyament, passant per recolzar-los psicològicament. Integralment a aquestes tres primeres línies es traça una quarta, la comunicació: adequada, efectiva i empàtica.
El desgast del professional és protagonista de la cinquena línia estratègica. L’avaluació i la prevenció d’aquesta síndrome, unides a la promoció del seu benestar i l’augment del sentit de pertinença són les quatre potes sobre les quals descansa aquest pla d’acció. Per la seva banda, les tres línies següents continuen l’evolució natural del pacient: s’enfoquen sobre la síndrome post-UCI, continuïtat de cures després de l’alta i l’atenció al final de la vida.
La darrera línia, molt transversal, se centra en els espais idòniament humanitzats. Es mira, doncs, a la intimitat del pacient, el confort ambiental, l’accessibilitat a l’hospital i les activitats lúdiques.
Al llarg d’un any aquests equips d’experts han recopilat aquestes 145 bones pràctiques, jerarquitzades en tres categories. D’una banda, es troben aquelles Bàsiques (B), obligatòries per a un nivell mínim d’humanització. De l’altra, identifiquen les Avançades (A), obligatòries per assolir un nivell d’humanització més alt. Finalment han batejat com a Desitjables (D) les que serien òptimes per assolir l’excel·lència en humanització.
