L’impacte generat pel film Sorda ha situat novament en la primera línia del debat social la realitat que viu el col·lectiu de persones sordes i la seva dificultat per exercir el dret a la vida cultural. En aquest escenari, la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) ha posat l’accent en la urgència de garantir l’accessibilitat en cinemes i teatres, amb una preocupació especial per les produccions nacionals. Tot i que la visibilitat ha crescut, l’entitat subratlla que els gestos simbòlics han de donar pas a canvis estructurals permanents.
Segons ha afirmat Roberto Suárez, president de la CNSE: “L’èxit de Sorda demostra que la diversitat no només és compatible amb l’excel·lència artística, sinó que l’enriqueix. Ara necessitem que aquest reconeixement es tradueixi en un compromís ferm amb l’accessibilitat a totes les sales i per a totes les produccions, especialment les nacionals”. Aquesta declaració arriba després que els Premis Goya fossin altaveu de reivindicacions similars per part de figures com Miriam Garlo i Álvaro Cervantes, uns missatges que la CNSE valora positivament però considera insuficients sense una execució pràctica.
Un dret que no es reflecteix a les sales
Malgrat que l’accés a la cultura està protegit legalment, la realitat quotidiana és ben diferent. Tot i l’existència de protocols per al subtitulat i la llengua de signes, l’oferta actual continua sent escassa i irregular. Des de la confederació assenyalen que les sales de cinema continuen representant un dels espais culturals amb majors desafiaments per al col·lectiu i que, quan existeixen sessions adaptades, solen concentrar-se en pel·lícules estrangeres en versió original i en horaris molt restringits.
D’altra banda, cal recordar que les expressions vinculades a la cultura sorda i la llengua de signes posseeixen un estatus de protecció com a part del patrimoni cultural immaterial. Aquest reconeixement hauria de traduir-se en polítiques que fomentin la creació audiovisual en llengua de signes i la seva presència en els circuits comercials habituals, assegurant que aquesta riquesa pugui compartir-se amb tota la societat.
Cap a un model cultural inclusiu
La fita aconseguida per Sorda representa, per al sector, una oportunitat històrica per abandonar la marginalitat cultural. Roberto Suárez insisteix que l’objectiu és que els professionals sords puguin exhibir el seu talent fora de l’àmbit associatiu: “L’objectiu és que les persones sordes puguem mostrar obertament el nostre talent més enllà de l’àmbit associatiu, contribuint així a enriquir el panorama cultural des de la diversitat lingüística i creativa”.
Finalment, el president de la CNSE ha fet una crida directa a la indústria i a les administracions per establir una programació accessible que no sigui residual. “L’èxit de Sorda ens demostra que quan s’obren les portes, el talent responde. Ara és el moment que la indústria cultural i les institucions estiguin a l’altura”, ha conclòs Suárez, apel·lant a la responsabilitat col·lectiva per assolir una igualtat efectiva.
