Sant Miquel del Fai compta amb diferents mesures d’accessibilitat, però l’espai segueix treballant per adaptar al màxim l’experiència a les persones amb diversitat funcional i estudia més actuacions per facilitar el desplaçament i l’accés a la informació a les persones amb mobilitat reduïda o amb dificultats visuals o auditives.
Entre les mesures realitzades, l’aparcament de l’espai compta amb dues places per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda. Quan es tramita la reserva, però, se’n poden demanar fins a dues més per poder accedir amb el vehicle fins davant mateix de la portalada d’accés. El motiu és que no és accessible el pont del Rossinyol i després hi ha un fort pendent un cop traspassat el pas de la Foradada. D’aquesta manera, aquests vehicles poden baixar pel costat del pont fins a l’entrada. A més, l’espai compta amb un vehicle elèctric per poder traslladar les persones amb dificultats motrius, com seria el cas d’infants d’escoles d’educació especial o persones d’edat avançada.
A la rampa d’accés del recinte, hi ha una barana a mà dreta que, al marge de garantir la seguretat, permet el seguiment de l’itinerari per part de persones cegues. Tots els plafons dels punts de l’itinerari es poden llegir en braille i tenen un relleu per interpretar la fotografia. Aquests elements són l’inicial de Sant Miquel del Fai, a la placeta d’entrada, i els dels punts d’interès: pont del Rossinyol, pas de la Foradada, portalada d’accés, Casa Prioral, cingles i balmes, església de Sant Miquel, salt del Rossinyol, cova de Sant Miquel, plaça del Repòs, llac de les Monges, salt del Tenes i antiga porta d’accés. També s’ha habilitat un lavabo adaptat en un lateral de la Casa Prioral, mentre que per accedir als lavabos generals cal baixar unes escales.
Millorar l’accessibilitat al màxim
A l’equipament, a banda de la rampa des de la Foradada, n’hi ha una altra davant l’entrada a l’església de Sant Miquel, que presenta una dificultat elevada per a l’accés autònom de persones amb mobilitat reduïda. S’està treballant per trobar la solució tècnica que faciliti el desplaçament autònom per aquest tram, i que sigui compatible amb el caràcter d’alt valor patrimonial dels elements arquitectònics.
Entre altres millores, l’espai té previst incloure codis NaviLens per a les persones amb discapacitat visual, similars als codis QR però permeten llegir-los a més distància i sense necessitat d’enfocament amb el mòbil. Així mateix, s’està estudiant una millora de la senyalització, pensant sobretot en les persones amb diversitat funcional, i la col·locació d’una barana o corda que permeti a les persones amb dificultats visuals fer l’itinerari de forma autònoma.
Una altra proposta és fer un recorregut més senzill i completament adaptat en recursos i durada per a diferents perfils de visitants, des de famílies amb infants petits a escoles d’educació especial o gent gran. Aquest itinerari podria incloure recursos sensorials aprofitant els diversos elements del recinte (aigua, roques, flora, patrimoni, etc.). En aquest sentit, s’acompanyaria d’una proposta pedagògica per a famílies i escoles, amb diferents dinàmiques, activitats i centres d’interès que puguin suscitar l’aprenentatge, la reflexió i la vivència de l’espai.
Pel que fa a la documentació i informació que es facilita a l’usuari, aquesta ha de tenir diferents nivells de complexitat i estar adaptada als diferents perfils o interessos, des de la utilització de pictogrames i tècniques de lectura fàcil, inserció de codis QR amb accés a vídeos amb llengua de signes i sistema braille i relleu per a persones cegues, fins a textos informatius més elaborats per a aquells usuaris que vulguin aprofundir més en les especificitats de l’indret. Així, s’estudia la possibilitat de comptar amb recursos tecnològics si l’usuari no els té a l’abast (com, per exemple, una tauleta gràfica per a veure un vídeo en llengua de signes). En aquest sentit, es poden elaborar llibres de la visita en braille per a les persones que no poden accedir a la informació de forma auditiva.
