En el marc del Dia Internacional de les persones amb sordesa, les associacions de famílies i persones amb sordesa, ACAPPS, han reivindicat la necessitat de fer visible la realitat del col·lectiu, que ve marcada per uns estereotips que els impideixen tenir una vida normalitzada i autònoma. En aquest sentit, demanen la integració de mesures d’accessibilitat a la comunicació oral, tant en l’àmbit públic com privat, i que marcarà el Codi d’Accessibilitat, a les portes d’aprovar-se.
“Encara no es coneix que el 98% de les persones amb sordesa, segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística, es comuniquen en llengua oral, és a dir, parlant. És un col·lectiu que s’ha silenciat i invisibilitzat. O es creu que, amb implants coclears i audiòfons, la seva comunicació està resolta. Cal que administracions i empreses en siguin conscients i integrin i normalitzin les mesures d’accessibilitat que necessita tot el col·lectiu, com els bucles magnètics, que milloren el so que arriba a les pròtesis auditives i que es poden instal·lar arreu, o la subtitulació en tota mena d’actes. Aquestes mesures són les grans oblidades”, assenyala David Prujà, coordinador de la Federació ACAPPS.
Per evidenciar la discriminació diària que pateix el col·lectiu i que seria fàcilment resolta amb mesures accessibles, l’ACAPPS ha publicat la segona edició de l’Informe (In)accessibilitat a la comunicació oral, on es recullen prop d’un centenar d’experiències viscudes per persones amb sordesa en diferents entorns. Situacions on els seus drets han estat vulnerats per no poder accedir, autònomament i en igualtat de condicions, a serveis, formacions, centres de salut, llocs de feina, judicis o espectacles culturals. L’actuació del Servei d’Atenció a la Inaccessibilitat a la Comunicació Oral (SAICO), creat el 2021, ha permès resoldre, amb la col·laboració de les organitzacions responsables i de forma definitiva, el 26% de les situacions denunciades.
L’ACAPPS presentarà, el 27 de setembre a l’Espai Línia, l’Informe (In)accessibilitat a la comunicació oral, on es posa de manifest el prop de centenar de persones amb sordesa que, durant el 2022, van comunicar situacions de discriminació per no poder accedir a un servei, activitat o entorn. La necessitat de mesures d’accessibilitat (bucles magnètics, emissores FM, subtitulació) per al 97% de persones que es comuniquen en llengua oral (parlant) és sovint i encara oblidada en un país que està a les portes d’aprovar el Codi d’Accessibilitat.
Efectes de la manca d’accessibilitat a la salut mental de les persones amb sordesa
No poder viure amb normalitat i autonomia qualsevol situació de la vida quotidiana com la resta de la ciutadania és una font d’estrès, angoixa i patiment per a la persona amb sordesa, sobretot en aquells àmbits més susceptibles de viure’ls amb preocupació, com la feina, un judici, els estudis o un problema de salut. “Hem pogut percebre el sofriment i angoixa en què viuen les persones amb sordesa quan no tenen accessibilitat a la comunicació: sentir-se discriminat, reconèixer que estàs rebent un tracte diferenciat, que no s’hi fa res, que has de repetir-te sempre i arreu que ets una persona amb sordesa és una experiència molt dura”, assenyala David Prujà.
L’informe evidencia que hi ha àmbits en què els drets són essencials. En aquest sentit, el dret a una educació i formació accessible a tot l’estudiantat és un altra prioritat del col·lectiu, que reivindica suports com el bucle magnètic i la subtitulació. També en l’àmbit laboral, on la por a perdre la feina o a posar en risc la progressió professional fa que les persones amb sordesa no s’atreveixin a demanar les mesures que necessiten per evitar ser “un problema” per a l’empresa. “Emocionalment estic angoixada perquè no mostro prou iniciativa a la feina ni parlo gaire perquè no tinc les eines necessàries per fer-ho”, explica una de les testimonis que vol mantenir l’anonimat per no resultar perjudicada.
“Com a societat, com a país, que està a punt d’aprovar un Codi d’Accessibilitat, que està impulsant un Pacte Nacional pels Drets de les persones amb Discapacitat, no podem permetre que això continuï passant. La persona amb sordesa encara es troba sovint amb aquesta barrera arreu, de forma globalitzada, a la feina, en un espectacle cultural o en qualsevol altra situació quotidiana. Hi ha solucions accessibles i cal que tant les administracions públiques com les empreses i organitzacions les apliquin per no seguir discriminant les persones amb sordesa”, explica Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS.
El fet que el col·lectiu de persones amb sordesa que es comuniquen parlant en llengua oral sigui encara avui dia un col·lectiu silenciat té conseqüències greus en les seves necessitats per accedir a la comunicació i informació, que sovint són oblidades. Per això, des d’ACAPPS reclamem enèrgicament que es tinguin en compte les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral en el disseny de polítiques educatives, laborals, socials i culturals. Això vol dir que s’inclogui de forma efectiva i generalitzada mesures com la subtitulació, el bucle magnètic o les emissores FM, i canals de missatgeria instantània en espais, serveis d’ús públic i activitats d’interès general.
