
Les dades extretes d’una recent enquesta interna realitzada per Dincat, ho deixen ben clar. Encara avui, existeixen moltes barreres per la falta d’accessibilitat cognitiva en molts àmbits de la societat, com la Cultura, la Salut, la Justícia o la Política, etc, que dificulten la participació social de ple dret de les persones amb discapacitat intel·lectual. Entre d’altres xifres destaca que més del 70% del col·lectiu considera que la informació de l’administració pública no és accessible; el 40 % no entén les pautes mèdiques; el 80% no té eines per comprendre les lleis; i més del 50% afirma que hi ha pocs llibres adaptats a lectura fàcil.
Aquestes barreres dificulten la participació en la societat, el ple dret a la inclusió i a la presa de decisions de moltes persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya. “Són xifres molt preocupants i cal, d’una vegada, posar fil a l’agulla en aquest tema. L’accessibilitat cognitiva és un dret que tenen totes les persones i que beneficia de manera especial persones amb dificultats de comprensió com les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, autisme, paràlisi cerebral o persones grans amb deteriorament cognitiu, entre altres”, explica Carles Campuzano, director de Dincat, “Ens cal, per tant, un món és més fàcil d’entendre perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre d’altres persones”, afegeix.
Per aquest motiu, la federació reclama a l’administració pública un compromís ferm per impulsar plans d’accessibilitat cognitiva, destinar-hi recursos econòmics, definir mesures concretes i crear equips professionals d’experts en aquest àmbit. En aquests sentit, Dincat recorda que el disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil són algunes de les eines que ajuden a augmentar aquest tipus d’accessibilitat.