L’arribada a la maduresa per a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) no acostuma a ser sinònim d’independència, sinó que sovint es tradueix en un buit de recursos que compromet el seu projecte vital. La sociòloga de l’àrea d’investigació de Confederació Autisme Espanya, Marta Plaza, ha denunciat les greus deficiències del sistema actual en una entrevista amb Servimedia. Segons l’experta, el col·lectiu s’enfronta a una «vida adulta sense autonomia real» a causa d’un entorn que no ofereix els suports necessaris per garantir la seva participació plena en la societat.
El pes de les cures recau en l’àmbit familiar
Les estadístiques revelen una realitat preocupant: prop del 90% de les persones amb autisme viuen al domicili familiar. Per a Plaza, aquesta dada no és fruit d’una decisió personal, sinó d’una «dependència estructural que no respon a una elecció lliure». En aquest sentit, les famílies es converteixen en el pilar exclusiu de suport davant la manca d’alternatives públiques. «Les famílies assumeixen un paper central i permanent en les cures i en la presa de decisions, moltes vegades perquè els recursos públics no són suficients, accessibles o adequats», ha explicat la sociòloga, qui aposta per un canvi de model centrat en els drets i la vida independent.
L’emancipació es veu frenada per la manca de models d’habitatge flexibles i la inexistència de suports continuats per a la gestió diària i la participació comunitària. Aquesta vulnerabilitat s’accentua amb l’envelliment dels progenitors, moment en què poden produir-se situacions de desprotecció absoluta. «Quan aquest suport desapareix, es poden produir situacions de desprotecció o canvis abruptes d’entorn», ha advertit la representant de Confederació Autisme Espanya, tot lamentant que el sistema espanyol encara no estigui preparat per respondre de manera estructurada a aquesta realitat.
L’exclusió laboral com a barrera d’entrada a la societat
L’accés al treball és un altre dels grans esculls per al col·lectiu, amb una taxa d’inserció alarmant: només una de cada deu persones amb autisme té feina. Aquesta xifra s’explica per la desaparició dels suports individualitzats després de l’educació obligatòria i per una manca d’orientació vocacional primerenca. «Moltes persones arriben a la vida adulta sense haver pogut identificar les seves capacitats, interessos o possibles itineraris professionals», ha assenyalat l’experta.
A més, el mercat laboral manté estructures rígides i un gran desconeixement sobre les necessitats d’adaptació d’aquests treballadors. Per a Marta Plaza, l’ocupació és el motor principal de la inclusió: «L’ocupació no és només una font d’ingressos, és la principal via d’inclusió social». Per aquest motiu, reclama que les empreses s’impliquin en la transformació dels entorns per fer-los més diversos i accessibles, apostant per figures com l’ocupació amb suport.
Finalment, la sociòloga ha recordat que experiències prèvies com l’assetjament escolar poden deixar seqüeles en l’autoestima i la salut mental que dificulten la integració posterior. Per revertir aquesta situació, és urgent desplegar un sistema de suports personalitzats al llarg de tot el cicle vital. «No n’hi ha prou amb el reconeixement de drets, és necessari que es tradueixin en suports reals i accessibles», ha conclòs Plaza, instant a les administracions a superar el model actual centrat gairebé exclusivament en la infància.
