Les entitats socials a Catalunya estan preocupades per la persistent desigualtat en el mercat laboral. Tot i un context de bonança econòmica i una alta taxa d’ocupació, un 10% de la població activa es troba en risc de pobresa, una realitat que s’atribueix a la precarietat de les condicions laborals i a l’augment del cost de vida. Per fer front a aquesta situació, la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) ha presentat un document clau titulat “El rol de les entitats socials en les polítiques actives d’ocupació. Cap a un nou model de concertació?” Aquest informe ha estat lliurat a figures clau de l’administració, incloent-hi el director del SOC, Francesc Castellana; el secretari de Treball, Paco Ramos; i el Director General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí.
El document subratlla la importància d’integrar una perspectiva social en les polítiques d’ocupació, dissenyant respostes personalitzades per a aquells col·lectius que s’enfronten a obstacles particulars en l’accés al món laboral. Això implica reforçar els espais de diàleg i la coconstrucció de polítiques públiques, així com destinar més recursos a programes d’inserció sociolaboral. Les primeres reaccions al document han estat positives, i tant les entitats socials com l’administració han acordat continuar les converses per analitzar a fons la situació dels col·lectius més vulnerables i establir línies d’actuació conjuntes.
Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS, emfatitza la doble realitat que cal visibilitzar: “Cal fer visible una doble realitat: la de les persones que no poden accedir al mercat laboral i la d’aquelles que, tot i accedir-hi, no surten de la precarietat. L’accés a un treball digne no és un privilegi, és un dret.” Aquesta declaració ressalta la urgència d’abordar no només la manca d’ocupació, sinó també la qualitat de l’ocupació existent.
La preocupació de les entitats s’intensifica davant la notícia que el SOC deixarà de promoure el programa SINGULARS, que anualment donava suport a més de 3.500 joves sense feina ni estudis. A més, s’han endurit les condicions i reduït els temps d’acompanyament d’altres programes públics essencials, com el MAIS, per a perceptors de la Renda Garantida de Ciutadania, i el SIOAS, per a persones amb discapacitats. Per aquest motiu, les entitats exigeixen al Govern que prioritzi la inversió en polítiques actives d’ocupació dirigides específicament als col·lectius més allunyats del mercat laboral, per evitar que ningú quedi enrere.
Davant aquesta realitat, les 67 entitats que conformen la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS han llançat una campanya sota el lema “La protecció de la salut és un dret bàsic, el treball digne també”. Aquesta iniciativa reivindica el dret fonamental a un treball digne i subratlla el paper indispensable de les entitats socials en la promoció d’ocupació de qualitat a Catalunya. Esther Sancho, coordinadora de la Comissió d’Inserció d’ECAS, assenyala que “La gestió de les polítiques actives d’ocupació es basa en bona part en un sistema de subvencions puntuals que precaritza les entitats dedicades a la inserció sociolaboral.”
ECAS defensa que la construcció d’una societat més justa i cohesionada depèn de garantir condicions de treball dignes per a tothom, un objectiu que ha de ser compartit entre l’administració pública i els agents socials. Per aconseguir-ho, reclamen una col·laboració més robusta i estructural, que integri la mirada social en el disseny i la implementació de les polítiques d’ocupació i que asseguri respostes adaptades a les situacions complexes de moltes persones. En aquest sentit, consideren fonamental reforçar els espais de diàleg, avançar cap a la cocreació de polítiques públiques i dotar de més recursos els programes d’inserció sociolaboral. Anualment, les entitats socials d’ECAS atenen més de 100.000 persones a Catalunya amb programes de formació i inserció, demostrant la seva experiència i capacitat per donar una resposta ajustada a la diversitat de la població catalana.
