Aquesta setmana la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat el nou Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya que fa una radiografia sobre la realitat del sector.
Segons les dades recollides en aquesta anàlisi de La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través de les seves 35 federacions i grans organitzacions, aglutina 3.143 entitats que acompanyen 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya, 350.000 persones més en comparació amb el Baròmetre del 2017.
Totes aquestes entitats fan 3.183.280 atencions a persones en situació de vulnerabilitat. El perfil de les persones que reben suport i acompanyament: el 54% són dones, el 46% són homes i l’1% són persones no-binàries. Segons l’edat, el 40% de les persones ateses són població adulta (de 30 a 64 anys), un 26% són infants i joves, un 19% són gent gran i un 15% són joves.
Els principals col·lectius que atenen són: persones grans, amb discapacitat, infants i persones en situació de pobresa i exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.
Quant als àmbits d’intervenció són: l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), l’àmbit cultural (18%), l’atenció psicosocial i la rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%).
El 51% de les entitats socials consideren que els seus serveis són essencials o bàsics, el 30% diuen que no ho són però que haurien de ser-ho i el 19% no es consideren serveis essencials o bàsics.
Recursos econòmics i finançament
El baròmetre fa una dimensió de les entitats socials segons els seus ingressos. D’aquesta manera, el 44% són entitats micro, amb ingressos inferiors als 150.000 euros; el 47% són entitats petites i mitjanes, amb ingressos entre 150.000 i 5 milions d’euros; el 9% són entitats grans, amb ingressos superiors als 5 milions d’euros.
El finançament de les entitats socials prové de les administracions públiques (56%), fonts pròpies (28%) i privat (16%). El 75% de les despeses es destinen a l’atenció directa.
Pel que respecta al finançament públic, el 56% prové de la Generalitat de Catalunya, el 19% dels ajuntaments i un 9% de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Això comporta una dependència que genera greus tensions de tresoreria en les entitats socials, ja que l’Administració Pública té un deute del 36% amb el sector.
Pel que fa al finançament privat, aquest prové de les entitats bancàries (49%), empreses petites i mitjanes (39%) i entitats del tercer sector (29%). En els darrers 4 anys, segons les organitzacions del tercer sector social, el finançament privat s’ha mantingut generalment estable.
Els principals reptes en un escenari de cris
Les entitats socials detecten un augment de la complexitat de les necessitats socials, que es tradueix en: més persones que necessiten suports per a cobrir necessitats bàsiques; més dificultats per accedir a l’habitatge (més situacions de sensellarisme i de pobresa infantil i juvenil que s’han agreujat amb la inflació i els preus de l’energia); increment de la solitud no desitjada i l’aïllament, especialment entre les persones grans; més malestar emocional i psicològic entre les persones joves i augment de la bretxa digital i necessitat d’un acompanyament per a la capacitació digital.
Pel que fa als reptes en l’atenció social, les entitats socials apunten que el primer repte és l’increment del nombre d’equipaments i de recursos disponibles (56%), seguit de la simplificació de les gestions amb les administracions (50%) i el repte d’avançar cap a la integració de l’atenció social i sanitària (49%).
Sobre els reptes en la gestió interna, el 75% de les entitats asseguren que cal aconseguir noves formes de finançament, el 69% indica la necessitat de millorar la interlocució i el treball entre les entitats socials i les administracions públiques. A més, un 49% afirma que cal una transformació digital del tercer sector social.
En relació amb els reptes entre l’Administració pública i les entitats del tercer sector social, les entitats socials creuen que és prioritari millorar les polítiques de foment i suport al tercer sector social.
I sobre les accions que haurien de desenvolupar els governs locals en el pròxim mandat, les organitzacions del tercer sector afirmen que s’hauria d’augmentar els recursos destinats a l’atenció social (85%) i que s’hauria de canviar la forma d’atenció i acompanyament a les persones per implementar el model d’atenció centrat en la persona i d’àmbit comunitari (62%).
