Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) ha fet públic un manifest contundent protagonitzat per dones sordes per visibilitzar les barreres sistèmiques que pateixen. L’entitat denuncia que situacions com sortir d’una consulta mèdica sense entendre un diagnòstic o perdre oportunitats laborals per falta d’ajustaments no són fets puntuals. «No són casos aïllats. Són el resultat de polítiques públiques que exclouen a qui diuen protegir», assenyalen des de l’organització, interpel·lant directament les administracions per corregir aquesta vulneració de drets.
Sanitat i ocupació: drets compromesos per la falta d’accessibilitat
En l’àmbit de la salut, la CNSE alerta que l’absència d’intèrprets i serveis de videointerpretació en llengua de signes impedeix el dret al consentiment informat. L’entitat és taxativa en aquest punt: «Decidir sense comprendre no és decidir». Aquesta mancança de recursos es trasllada també al mercat de treball, on les dones sordes s’enfronten a taxes d’atur més elevades, precarietat i una bretxa salarial més profunda. Segons el manifest, aquesta situació no es deu a una falta de preparació, sinó a l’absència d’ajustaments raonables per part de les empreses i institucions.
Seguretat i lluita contra la violència de gènere
La reivindicació és especialment punyent pel que fa a la protecció de les víctimes de violència masclista. La Confederació recorda que l’accessibilitat és, en essència, una qüestió de seguretat. Sense la presència d’intèrprets de llengua de signes i mediadores sordes, les garanties de protecció es dilueixen, ja que moltes dones no denuncien per la impossibilitat de comunicar-se en la seva pròpia llengua. Així mateix, el document posa el focus en les dones grans sordes, sovint abocades a la soledat i la dependència per la manca de suports específics que s’adaptin a la seva realitat comunicativa.
Un feminisme en llengua de signes
Davant d’aquest escenari, la CNSE exigeix serveis públics accessibles de forma permanent i la participació directa de les dones sordes en el disseny de les polítiques que les afecten. «Volem estar on es decideix. Volem liderar, aportar, ser referents», reivindica l’entitat, que referma que el moviment feminista també s’ha de construir des de la diversitat sensorial. El manifest conclou amb un missatge clar d’apoderament: «El feminisme també es construeit en llengua de signes i res sobre les dones sordes s’ha de decidir sense comptar amb elles».
