Amb motiu del 8 de març, el col·lectiu de dones i nenes amb discapacitat ha alçat la veu per reclamar una igualtat que no deixi ningú enrere. Aquest 2026 marca el vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, un tractat que va suposar un canvi de paradigma històric en passar d’un enfocament assistencial a un de drets humans. No obstant això, des de la Confederación Estatal de Mujeres con Discapacidad (CEMUDIS) adverteixen que, dues dècades després, molts dels compromisos assumits pels estats continuen sent «paper mullat».
Una esquerda profunda en l’educació i el treball
L’anàlisi de la realitat actual mostra dades alarmants que incompleixen els articles 24 i 27 de la citada Convenció. Segons l’Informe Olivenza 2023, només el 59,8% de les nenes amb discapacitat continua els seus estudis després de l’etapa secundària obligatòria. Aquesta manca de formació inclusiva es tradueix directament en una exclusió del mercat de treball: la taxa d’atur entre les dones amb discapacitat se situa en el 22,4%, mentre que els seus ingressos són un 13,3% inferiors als de les dones sense discapacitat.
L’informe «Derechos Humanos de las Mujeres y Niñas con Discapacidad» (2024), elaborat per la Fundación Cermi Mujeres, subratlla una discriminació estructural preocupant: el 27,3% de les dones amb discapacitat no ha treballat mai, una xifra que contrasta dràsticament amb el 8,6% dels homes en la mateixa situació. Des de CEMUDIS remarquen que els avenços normatius, com la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola realitzada el 2024 o el recent Plan de acción para la promoción y protección de los derechos de las mujeres y las niñas con discapacidad, són insuficients si no s’acompanyen de recursos econòmics estables i d’una participació directa de les afectades.
Contra els retallades i la institucionalització
L’entitat alerta sobre el perill dels missatges capacitistes i la reducció de suports específics, fets que vulneren els compromisos adquirits per l’Estat espanyol. Segons denuncien, la inestabilitat en el finançament públic posa en risc la supervivència de les entitats socials que sostenen les xarxes de suport. En aquest context, el manifest d’aquest 8M inclou reivindicacions urgents com la desinstitucionalització de dones i nenes mitjançant alternatives comunitàries i el reconeixement ple de la seva capacitat jurídica, eradicant qualsevol forma de substitució en la presa de decisions.
Reivindicacions clau per a una igualtat efectiva
Davant d’aquesta situació, CEMUDIS i les seves entitats confederades exigeixen, entre altres punts:
- L’accés universal a la justícia i a la protecció contra la violència, lliure de prejudicis de gènere.
- Una llei estatal de reparació i indemnització per a les víctimes de violències forçades o no consentides.
- Polítiques públiques feministes que apliquin una perspectiva interseccional en totes les àrees, des de la salut fins a l’habitatge.
- Dotació de finançament suficient i sostingut per a les organitzacions representatives de dones amb discapacitat.
El missatge per a aquest aniversari és rotund: «Els nostres drets no poden esperar vint anys més». El col·lectiu insisteix que la Convenció no és una declaració simbòlica, sinó una obligació jurídica que l’estat ha de garantir de manera permanent i efectiva.
