Aquest matí, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) ha organitzat una taula rodona amb el títol “Desmuntant tabús i trencant estigmes sobre els drets sexuals i reproductius de les dones amb discapacitat”, coincidint amb la celebració del Dia Internacional pels drets sexuals i reproductius de les dones, que té lloc cada 28 de setembre.
Durant la sessió, experts i dones amb diverses discapacitats van compartir testimonis i van debatre sobre la discriminació que pateixen en matèria de drets sexuals i reproductius, així com la invisibilitat social a què s’enfronten.
Anaya Guerreiro, sexòloga experta en discapacitat de l’associació Tàndem Team Barcelona, va obrir taula destacant la vulneració de drets que pateixen moltes dones amb discapacitat. Segons Guerreiro, aquestes dones són freqüentment vistes com a “inactives, asexuades i incapaces”, cosa que impedeix que puguin decidir sobre temes com l’anticoncepció, el desig sexual o la maternitat. Tot i els avenços aconseguits en els últims anys, Guerreiro va insistir que “encara queda molt camí per recórrer” i va subratllar la importància que el dret a decidir sobre la seva sexualitat estigui en primer lloc a la llista de drets del col·lectiu.
Per part seva, l’advocada Trinidad Fernández Russell, especialista en violència contra les dones i la infància, ha assenyalat alguns avenços jurídics significatius, però ha advertit que “tenir drets no significa que es respectin”. Fernández ha emfatitzat que el “consentiment informat” ha de prevaler en qualsevol tractament mèdic que se li ofereixi a una dona amb discapacitat, denunciant la persistència de pràctiques com l’esterilització forçada. A més, ha lamentat que el principal tabú social sobre la sexualitat d’aquestes dones sol residir a la pròpia família, que en molts casos les protegeix en excés en no abordar el tema.
Testimonis personals
L’esdeveniment també va incloure un espai per a testimonis personals. Carme Garrido, de l’associació ECOM, va compartir la seva experiència com a dona amb discapacitat física arran d’una poliomielitis, relatant com ha viscut la discriminació des de sempre, incloent-hi abusos al seu entorn familiar. Garrido, que va trigar anys a superar el trauma, va afirmar que va ser una lluita constant ser acceptada, tant quan va començar a sortir amb la seva parella, com quan es va casar i va tenir fills.
Irene Farrero, de la Fundació Estany i Dincat, va parlar sobre la seva experiència com a dona amb autisme, diagnosticada a la seva etapa adulta. Farrero va subratllar la importància del suport d’associacions per acompanyar les dones amb discapacitat i va destacar la seva tasca com a activista, ajudant altres persones a evitar les mateixes dificultats que ella ha enfrontat. Tot i això, ha lamentat la manca d’informació que moltes dones tenen sobre la seva sexualitat i maternitat, cosa que afecta la seva capacitat de decisió.
Mireia Borràs, una noia afiliada a l’ONCE que va adquirir una discapacitat visual abans de la pandèmia, també en va compartir la perspectiva. Borràs va assenyalar que, encara que moltes persones amb discapacitat són acceptades pel seu entorn més proper, encara n’hi ha que rebutgen la diversitat. “Falta molta informació i conscienciació entre els joves sobre què significa viure amb una discapacitat”, va afirmar.
Al llarg de la jornada, es va denunciar la manca d’empatia i la formació entre alguns professionals de la medicina, així com l’absència d’equips i proves mèdiques adaptades per a les persones amb discapacitat. També es va posar èmfasi en la importància de descriure clarament els procediments mèdics a què seran sotmeses les pacients amb discapacitat, assegurant la seva dignitat i seguretat.
La moderadora de l’esdeveniment, María de la Sierra López, d’ONCE Catalunya, va agrair els testimonis compartits, subratllant-ne el valor per apoderar altres dones a denunciar les discriminacions que pateixin. A la cloenda, Esther Jolonch, directora de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral i vicepresidenta de COCEMFE Catalunya, va destacar la importància de jornades com aquesta perquè les dones s’adonin que no estan soles en les seves experiències.
Finalment, es va fer una crida a les administracions per oferir més suport, així com a les escoles per avançar en la sensibilització sobre inclusió i diversitat des de la infància.
