Les demències ja suposen el 8% del total de defuncions que es produeixen cada any a Espanya i, per això, la malaltia d’Alzheimer és la més freqüent amb més de 800.000 persones afectades, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Amb motiu de la celebració aquest dissabte del Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, la SEN va subratllar que aquesta patologia és la responsable entre el 50 i el 70% dels casos totals de demència. Juntament amb altres tipus com la demència vascular, la frontotemporal, o la de cossos de Lewy, afecten ja un de cada 10 persones més grans de 65 anys i un 33% de les més grans de 85 anys.
En aquest sentit, la coordinadora del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la SEN, la doctora Raquel Sánchez del Valle, va assegurar que “les demències en general i la malaltia d’Alzheimer en particular tenen conseqüències devastadores. No només quant a mortalitat, sinó també en morbiditat i pèrdua de qualitat de vida, tant per a les persones que la pateixen com per als seus cuidadors”.
A això va afegir que “arreu del món, l’Alzheimer suposa el 12% del total d’anys viscuts amb discapacitat a causa d’una malaltia. A més, prop del 60% dels cuidadors presenten també morbiditats, principalment psiquiàtriques, com a ansietat o depressió, com a conseqüència directa de la sobrecàrrega per la cura”.
Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 40.000 casos nous d’Alzheimer. En més d’un 65% dels casos, en dones, i en un 90%, en persones de més de 65 anys. En tot cas, la SEN estima que el temps que transcorre entre l’aparició dels primers símptomes la malaltia i s’obté un diagnòstic pot superar els dos anys.
Retard al diagnòstic
Per aquesta raó, i tenint en compte que al voltant del 50% dels casos d’Alzheimer no es diagnostiquen fins que el pacient desenvolupa una fase moderada de la malaltia, i que entre el 30 i el 50% de les persones que pateixen algun tipus de demència no arriben a ser diagnosticades formalment, encara hi ha un alt infradiagnòstic d’aquesta malaltia i, sobretot, en els casos que encara són lleus: a Espanya, la SEN estima que més del 50% dels casos que encara són lleus estan sense diagnosticar .
Per això, va indicar la doctora Sánchez del Valle, “és crucial millorar els temps de diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer. Com més aviat es faci el diagnòstic, més aviat es podran utilitzar els tractaments de què disposem actualment. Però també perquè el diagnòstic en fases inicials permet al malalt participar en la presa de decisions de manera activa, i planificar-ne la cura i dur a terme mesures de protecció social precoces”.
Així mateix, a tot el món, s’investiguen més de 100 nous compostos i, després de 20 anys sense novetats, a l’últim any, als EUA i a altres països com Regne Unit, Japó, Xina, Israel o Unió dels Emirats Àrabs, es van aprovar fàrmacs dirigits contra la proteïna amiloide que s’acumula al cervell dels pacients, que aconsegueixen alentir l’avenç d’aquesta patologia en fases inicials.
Progressió de la malaltia
Referent a això, la doctora Sánchez del Valle, va destacar que “tot i que aquests medicaments no permeten aturar totalment la progressió de la malaltia i no estan exempts d’efectes secundaris, sí que han demostrat un efecte clínic i suposen l’inici d’una nova etapa en el maneig de la malaltia d´Alzheimer”.
Pel que fa a la patologia, “gairebé un de cada dos casos d’Alzheimer és atribuïble a factors modificables relacionats amb l’estil de vida i els factors de risc vascular. Perquè tot i que l’edat és el factor de risc principal per desenvolupar aquesta patologia, aquesta i els seus símptomes no formen part de l’envelliment normal del cervell”, va puntualitzar l’experta.
“Si cuidem al llarg de la vida la nostra salut cerebral, podríem reduir enormement el risc de patir Alzheimer en un futur”, va concloure la doctora Raquel Sánchez del Valle.
Abandonar el consum excessiu d’alcohol i tabac, fer exercici físic, mantenir-se cognitiva i socialment actiu, corregir la pèrdua d’audició o visió, tenir un pes saludable, controlar la diabetis, la hipercolesterolèmia i la hipertensió arterial, i evitar els traumatismes cerebrals i la exposició a la contaminació ambiental podrien ser mesures protectores davant de la demència.
