Moltes són les preguntes sobre l’epilèpsia, tota una gran desconeguda. El proper 24 de maig és el Dia Nacional de l’Epilèpsia, de manera que abans d’endinsar-nos en aquest tema anem a fer una reflexió: què és per a vostè l’epilèpsia? Epilèpsia i crisi epilèptica, són el mateix? És una malaltia neurològica o psiquiàtrica? Vostè podria patir si mai l’ha tingut? És una malaltia que apareix en la infància? Què fer davant d’una persona que presenta una crisi epilèptica?
El més probable és que no hagi sabut respondre a la majoria d’aquestes preguntes, no es preocupi. Comencem amb unes primeres dades que ens aproparan a un millor enteniment d’aquest trastorn cerebral. Per conèixer el significat original d’aquest terme caldria remuntar a el segle V a.C. Grec en origen, va ser adoptat pel llatí al segle XV significant “interrupció sobtada” o “Intercepció”. D’aquesta manera es feia referència a la manera d’aparició dels símptomes característics, com poden ser les anomenades convulsions o absències que alguns pacients presentaven. Des de la seva primera descripció, l’epilèpsia va estar envoltada de misticisme, sent cridada la malaltia sagrada. Les persones que la patien presentaven signes externs d’estar posseïts o endimoniats durant aquests episodis, però res més lluny de la realitat.
Per entendre l’epilèpsia és necessari conèixer la diferència entre epilèpsia i crisis epilèptica. Una crisi epilèptica és el resultat d’una activitat cerebral anormalment excessiva, produint amb això un conjunt de símptomes o signes sobre el pacient que la pateix. No obstant això, l’epilèpsia seria la malaltia que per si mateixa predisposa a poder tenir crisis epilèptiques de repetició sense cap desencadenant. Per aquest motiu, un subjecte pot presentar una crisi epilèptica única en la seva vida (Com, per exemple, després d’un traumatisme cranial, per baixada brusca de glucosa en sang o per intoxicació per alguna substància, entre d’altres) i no ser considerat per això epilèpsia.
Sabies que l’epilèpsia és una de les malalties neurològiques més prevalents del món? Un 8% de la població mundial patirà una única crisi epilèptica al llarg de la seva vida, però, només el 1,3% desenvoluparà epilèpsia. Les infeccions, traumatismes i infarts a nivell cerebral, així com certes malalties autoimmunes i genètiques entre d’altres, poden causar epilèpsia, de manera que l’edat de aparició inclou des del naixement fins a la vellesa. Un altre dels factors derivats de l’epilèpsia és el important estigma psicològic, social i laboral sobre la persona que la pateix.
Tal com hem comentat, els aspectes visuals d’aquesta malaltia són el més cridaner. Els pacients solen presentar sacsejades violentes de les extremitats o episodis en els quals pateixen una pèrdua de contacte amb l’entorn mentre realitzen automatismes (xuclar labial o lingual, parpelleig, moviments de prensió manual repetits, etc.), que posteriorment poden no recordar.
Com s’ha d’actuar sobre una persona que pateix una crisi epilèptica?
Estem davant un dubte generalitzada en el ciutadà de “a peu”, sobretot si és un episodi convulsiu. El primer de tot és no perdre la calma, ja que poques vegades presenta una durada superior a 1 minut i mig (tot i que pot semblar etern) i no sol comportar risc vital. El segon és observar l’entorn en el qual ha passat, confirmar que és segur i que el pacient no pot lesionar-se amb cap objecte proper. Mai s’ha de subjectar al pacient encara que adquireixi postures anormals, ni introduir objectes a la boca per evitar que es mossegui. Al acabar la crisi, s’ha de col·locar al pacient en posició lateral dreta (anomenada posició de seguretat) fins que recuperi un nivell de consciència adequat. Quan la situació estigui controlada o en el cas que es trobi presenti més d’una persona, s’hauria trucar el més aviat millor al servei d’emergències.
Dr. Jaime Herreros Rodríguez – Especialista en Neurologia a Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)
