L’audiodescripció representa un element essencial per garantir que les persones amb discapacitat visual puguin accedir i gaudir plenament de l’experiència teatral. Tal com explica Antonio Vázquez, productor executiu d’Aristia Producciones y Espectáculos, en una entrevista amb Servimedia, l’objectiu no és descriure exhaustivament tot el que succeeix a l’escenari, sinó proporcionar la informació bàsica necessària perquè les persones cegues “entenguin el que passa”, permetent-los així “abandonar-s’hi i deixar volar la imaginació”. Aristia Producciones serà l’encarregada d’audiodescriure en directe 19 de les 22 funcions programades per a la 19a Biennal de Teatre de l’ONCE a la Comunitat de Madrid, que començarà aquest dilluns.
Amb la tensió pròpia de qualsevol estrena, Vázquez va reflexionar sobre l’evolució de l’audiodescripció en directe, recordant els seus inicis el 1993 amb l’ONCE. “El canvi des de llavors ha estat brutal”, afirma. En els primers temps, “no teníem ni idea. Tot estava per fer. Preparàvem els guions mitjançant prova i error, i preguntàvem contínuament al públic amb discapacitat visual que assistia a les funcions. Així ens vam adonar de quines explicacions resultaven imprescindibles per a les persones cegues i què els semblava superflu”. Un exemple clar és l’ús de gestos comuns com assentir o negar amb el cap, on Vázquez assenyala que “dir que l’actriu ‘afirma amb el cap’ és redundant” en el 99% dels casos. Tot i això, admet que pot ser necessari aclarir-ho si l’expressió es realitza de manera no convencional.
Vázquez subratlla una diferència significativa entre l’audiodescripció per a teatre i la que es realitza per a cinema o televisió. “L’audiodescripció per a teatre és molt diferent”, explica. El procés teatral es basa en el llibret i vídeos dels assaigs per elaborar un guió detallat que el locutor reprodueix en directe, aprofitant les pauses dels actors. A diferència del cinema, on l’audiodescripció sol coincidir o seguir immediatament l’acció, en teatre “el més habitual és que l’audiodescripció s’avanci a l’escena”. A més, les descripcions teatrals solen ser més concises a causa de la major presència de diàlegs, on les intencions i actituds dels personatges sovint es dedueixen sense necessitat d’explicacions explícites.
“L’audiodescripció en teatre no persegueix reproduir tal com tot el que apareix sobre les taules. Busca que l’espectador amb discapacitat visual comprengui el que passa”. Per tant, és crucial indicar les entrades i sortides dels personatges, mentre que la descripció de detalls com una mirada o moviments repetitius sense conseqüències narratives es considera prescindible. Vázquez defensa fermament que l’audiodescripció teatral “ha de ser en directe, mai enllaunada”, argumentant que “mai, mai, mai no hi ha una funció igual a una altra”. Malgrat tenir un guió preparat, el locutor ha d’adaptar-se constantment a les pauses i moviments dels actors. Aquesta necessitat del directe obliga a ubicar el locutor en diversos espais dins del teatre, buscant sempre la millor ubicació possible. Per a aquesta edició de la Biennal, Vázquez ja ha inspeccionat els 22 espais per garantir la viabilitat de l’audiodescripció en 19 d’ells.
La 19a Biennal de l’ONCE començarà aquest dilluns 19 de maig al Teatre María Guerrero, amb l’obra ‘Els Habitants de la casa deshabitada’ del grup de teatre La Luciérnaga, format per afiliats de l’ONCE de la Comunitat de Madrid. Amb més de trenta anys d’experiència, Antonio Vázquez ha audiodescrit obres tant de grups de l’ONCE com de companyies comercials, afirmant que “no hi ha diferències més grans” en el procés de preparació o execució. Destaca la professionalitat dels actors de l’ONCE, que “són força bons i professionals. Són estrictes a l’hora de memoritzar textos i moviments, i això ens facilita molt la vida”.
Vázquez considera essencial un bon coneixement del món audiovisual per a l’audiodescripció, ja que conceptes com el ritme, l’escenografia i l’enfocament són determinants en la creació d’un guió eficaç. L’equip d’Aristia, format per guionistes, locutors i tècnics amb àmplia experiència, està preparat per a la Biennal. Malgrat la seva experiència, Vázquez reconeix que “abans de tota estrena, sempre hi ha nervis”. La reacció del públic és un indicador important de l’èxit de l’audiodescripció, i Vázquez assegura haver après molt dels comentaris rebuts al llarg dels anys. En general, el públic expressa la seva satisfacció per haver pogut comprendre l’obra. Tot i això, recorda experiències diverses, com la d’un espectador que trobava l’audiodescripció teatral menys detallada que la cinematogràfica, o la d’un nen que, gràcies a l’audiodescripció d’una obra a Santander, va afirmar “que ho va veure”.
