Malauradament la bretxa entre la propaganda institucional i la realitat urbanística ha quedat palesa, en aquest cas a Terrassa. Tot i que l’Ajuntament de Terrassa manté una campanya activa sobre la participació i les ajudes a l’accessibilitat, la gestió administrativa està barrant el pas a solucions tècniques essencials. Una comunitat local ha rebut la negativa municipal per construir una rampa d’obra que permetria l’entrada i sortida digna del seu edifici, sota l’argument que l’estructura “ocuparia espai públic i no quedaria justificada urbanísticament”.
Aquesta resolució ha generat una forta controvèrsia, ja que el mateix consistori ha proposat com a alternativa una plataforma elevadora exterior. Des de l’entitat Prou Barreres es denuncia la incoherència d’aquesta mesura, ja que la plataforma també ocuparia la vorera, invalidant el motiu del rebuig inicial. A més, s’alerta que aquests mecanismes limiten l’autonomia personal, ja que sovint “pot obligar a dependre de terceres persones per utilitzar-la”, especialment en el cas d’usuaris de cadira de rodes, a banda de ser vulnerables a l’inclemència del temps i al vandalisme.
La paràlisi administrativa té conseqüències humanes immediates. Actualment, l’accés a l’immoble disposa d’una rampa excessivament inclinada que acaba en un graó, un obstacle insuperable per a la gent gran o amb discapacitat. Aquesta barrera física ha provocat que alguns residents es trobin “confinats a casa seva o es veuen obligats a utilitzar el garatge com a via d’accés”, amb el perill que suposa compartir espai amb vehicles en moviment. Aquesta situació podria contravenir els dictàmens de l’Organització de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.
L’impacte econòmic també és crític per a aquesta comunitat, formada per deu veïns majoritàriament jubilats. La denegació del permís per a la rampa els ha fet perdre fins a tres convocatòries de subvencions públiques. Les alternatives elevadores proposades pel govern local tenen uns costos de manteniment inassumibles per a una comunitat petita, i el suport financer ofert per l’administració es considera una “quantitat irrisòria que en cap cas cobreix el cost real de les obres”.
Finalment, el greuge comparatiu s’accentua en observar que la rampa sol·licitada no destorbaria els vianants segons els informes de viabilitat. Novament des de Prou Barreres es recorda amb ironia que a la mateixa seu de l’Ajuntament de Terrassa existeix una solució arquitectònica gairebé idèntica a la que ara se’ls nega als veïns, posant en dubte si l’accessibilitat és un dret real o només un eslògan polític.
La postura de l’Ajuntament
Des de l’Ajuntament és manté que des de l’inici de l’expedient s’han mantingut diferents contactes i reunions entre els serveis tècnics municipals, la comunitat de propietaris i els tècnics que els assessoren, amb la voluntat d’analitzar les possibles alternatives per millorar l’accessibilitat de l’edifici dins del marc de la normativa vigent. En aquest sentit, asseguren que la postura de no autoritzar la construcció d’una rampa a la via pública no obeeix a un criteri discrecional, sinó a l’obligació legal, basant-se en el compliment estricte de la normativa vigent (Ordre TMA/851/2021 i Llei d’urbanisme de Catalunya). Els motius principals són:
- Prioritat de l’espai privat: Segons la llei, qualsevol desnivell s’ha de resoldre dins dels límits de la parcel·la. L’ocupació de la via pública és una mesura excepcional que només s’admet si es demostra que no hi ha cap altra alternativa tècnica o econòmica, cosa que aquí no s’ha acreditat.
- Existència d’alternatives viables: Els serveis tècnics municipals han identificat opcions que no envaeixen el carrer, com la instal·lació d’una plataforma elevadora vertical o una plataforma elevadora inclinada.
- Afectació negativa a l’espai públic: La rampa proposada per la propietat perjudicaria la funcionalitat de la vorera:
- Obligaria a un traçat en ziga-zaga que dificulta el pas (especialment a persones amb discapacitat visual).
- No garantiria l’amplada mínima legal de la vorera (1,80 m).
- Si s’ampliés la vorera per complir la norma, caldria eliminar places d’aparcament en una zona on ja hi ha dèficit.
Per l’Ajuntament l’accessibilitat és un dret, però s’ha de resoldre dins de l’edifici sempre que sigui tècnicament possible per evitar degradar l’espai públic i la mobilitat de la resta de vianants. Tot i mostrar voluntat de col·laboració i haver proposat solucions tècniques alternatives que respecten l’espai de tots els ciutadans, la comunitat de propietaris encara no ha donat una resposta formal a aquestes opcions internes.
