En el marc de les activitats pel 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l’entitat Mifas ha donat veu a la Sandra Jofra, una dona de 53 anys que encarna la lluita per la inclusió laboral. Després d’adquirir una discapacitat el 2019 a causa d’una lesió òssia, la Sandra es va veure obligada a abandonar la seva feina com a operària en la indústria càrnica. El que va començar com una crisi professional va derivar en un procés de transformació personal profunda, marcat per la superació d’un tumor agressiu i el repte de reinventar-se en l’àmbit de l’administració.
El repte de la salut i la transformació professional
La trajectòria de la Sandra va fer un gir inesperat quan, durant el seu període de pràctiques formatives a Mifas, li van diagnosticar una malaltia greu. “… em van detectar un tumor ossi, i ho vaig haver de parar tot. Tant les pràctiques com la vida personal, que teníem projectes amb la parella. Van ser moments molt durs perquè no sabíem ben bé com acabaria. El tumor era molt agressiu”, recorda la protagonista. Aquesta situació no només va afectar el seu físic, sinó que la va portar a un estat emocional crític: “Vaig entrar en un estat depressiu, amb molta angoixa i atacs de pànic. L’equip de l’Associació contra el Càncer em va oferir ajuda. […] Ha sigut una lluita constant, dura”.
Un cop recuperada físicament, la Sandra va decidir reprendre el seu objectiu de formar-se. Amb el suport de la seva orientadora a Mifas, la Marta, va completar la seva actualització en gestió administrativa, un pas que ella defineix com un èxit personal: “El fet d’actualitzar-me en l’àmbit administratiu m’era beneficiós, perquè és clar, jo venia de ser operària i m’havia de formar, havia de saber. La qüestió va ser que vaig poder, i estic molt contenta perquè va ser un repte de superació amb tot”.
Autonomia i èxit en el mercat laboral
Actualment, la Sandra treballa al Diari de Girona, una vacant aconseguida a través de la borsa de treball de Mifas. Aquesta nova etapa ha suposat recuperar l’autoestima i la independència. “Van ser alts i baixos, però vaig tenir el suport de la família, de les amistats i, sobretot, de la parella, que és molt important que la tinguis al teu costat i que aquesta et comprengui, t’entengui i t’animi quan ho necessites. I juntament amb tota aquesta gent, al final dius: va, endavant, Sandra, que tu pots”, reflexiona.
L’experiència ha servit perquè la usuària de Mifas reivindiqui el paper de la formació i el suport professional en la inserció de les persones amb discapacitat. Segons conclou la pròpia Sandra, aquest procés d’aprenentatge ha estat la clau per a la seva nova identitat: “Tota aquesta experiència, tant personal com laboral, m’ha servit per empoderar-me, per tenir més autonomia, per tenir més força, per voler seguir aprenent, lluitant”.
