L’accessibilitat es manté com l’àmbit amb més vulneracions dels drets de les persones amb discapacitat a Espanya, segons l’informe “Drets Humans i Discapacitat. Espanya 2024”. El document, elaborat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), recull 145 denúncies, 81 propostes de millora i 39 avenços.
La presentació de l’informe es va fer en un acte organitzat per Servimedia, moderat pel seu director general, José Manuel González Huesa, amb la participació del Gregorio Saravia, delegat del Cermi de Drets Humans i per a la Convenció; Teresa Palahí, comissionada dels Cermi Autonòmics; i Natalia Guala Beathyate, responsable d’Internacionals del Grup Social ONCE i membre del Comitè de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat.
Gregorio Saravia va explicar que l’informe es publica anualment coincidint amb el 3 de maig, data en què es commemora a Espanya la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, aprovada el 13 de desembre de 2006 i en vigor des del 3 de maig de 2008. Va destacar com a fita del 2024 la reforma de l’article 49 de la Constitució, que va qualificar com “un assoliment de les persones amb discapacitat, les seves famílies i el moviment associatiu”.
Tot i els avenços, Saravia va remarcar que “queda molt, molt, molt, per avançar”, especialment en accessibilitat digital, entorns físics i educació. Va denunciar que “aquests problemes no acaben de resoldre’s” i va demanar una “presa de consciència més gran sobre el que implica la vulneració d’un article tan important com el 9”, dedicat a l’accessibilitat.
També va subratllar que la discapacitat és present en tots els àmbits de la vida i que, malgrat alguns progressos legislatius impulsats pel moviment associatiu, com la reforma de l’Estatut dels Treballadors i la Llei General de la Seguretat Social, encara “queden molts assumptes pendents”, especialment en el cas de les dones amb discapacitat.
Saravia va lamentar la manca d’unitat política en algunes qüestions i va assenyalar que “hi ha un grup parlamentari que li està donant l’esquena a la discapacitat”, tot i que sense esmentar-lo explícitament. Malgrat això, va assegurar que el Cermi manté la mà estesa a tots els grups: “Som apartidistes, però sempre estarem amb la Convenció”.
Per la seva banda, Natalia Guala Beathyate va afirmar que l’accessibilitat és un principi fonamental de la Convenció i una “condició prèvia per garantir l’exercici ple dels drets humans”. Va defensar la necessitat d’harmonitzar la legislació, modificar la normativa i reformar les administracions públiques per assegurar l’accés, incloent-hi àmbits com la reserva de places per a persones amb discapacitat.
Pel que fa a l’educació, va destacar la importància de garantir que els infants amb discapacitat puguin accedir-hi “en igualtat de condicions amb els companys sense discapacitat”. També va reclamar “implicar el sector privat” en la tasca de garantir el compliment de la Convenció.
Guala va recordar que Espanya va presentar el seu darrer informe a l’ONU el 2019 i que, malgrat que estava previst que el quart i cinquè informes s’entreguessin junts el 2025, la pandèmia ha retardat el procés fins a l’any 2030.
Finalment, Laura Llapart va exposar la tasca del Programa Incorpora de la Fundació “la Caixa”, que el 2024 va atendre més de 30.000 persones, de les quals el 23% tenia discapacitat. D’aquestes, el 45% tenia discapacitat física i el 8% sensorial. Va reafirmar el compromís de la Fundació per afavorir la inserció laboral de persones amb discapacitat, ajudant-les en el procés i adaptant els llocs de treball a les seves necessitats.
També va destacar que la Fundació va recolzar més de 1.300 projectes socials, 500 dels quals destinats a persones amb discapacitat, malalties mentals o cròniques. Va recordar que des del 2016 donen suport econòmic a l’elaboració de l’informe i va confirmar que continuaran fent-ho en els propers anys.
