El trastorn de l’espectre de l’autisme és una d’aquelles discapacitats invisibles i, malgrat que s’ha avançat molt en l’eliminació de barreres físiques i sensorials, “l’accessibilitat cognitiva és la germana pobra” a l’àmbit de l’accessibilitat, tal com assegura el fundador d’Autism Friendly Club, Alberto Gutiérrez Pozuelo.
S’han produït avenços significatius en la implantació de mesures de millora de l’accessibilitat física, però hi ha “un llarg camí” per aconseguir que “els espais siguin plenament inclusius i accessibles per a persones amb diferents necessitats, incloent-hi aquelles amb TEA”. Així ho declara en una entrevista a Servimedia la responsable de l’àrea de Recerca de la Confederación Autismo España, Arancha Arroyo. “No obstant, és important reconèixer que la voluntat de canvi ha anat en augment, especialment al llarg de l’última dècada”.
Precisament, l’empresari Alberto Gutiérrez Pozuelo en fa més de deu que treballa en l’àmbit de la discapacitat, sensibilitzat amb el col·lectiu de persones amb TEA. L’any 2019 va fundar Autism Friendly Club perquè “ens vam adonar que la discapacitat, en aquest cas per TEA, no està tant en la persona sinó més en les dificultats que troba al seu entorn”. “De manera que vam posar el focus sobre la necessitat de generar espais accessibles per a persones dins de l’espectre de l’autisme”, reconeix en declaracions a Servimedia.
En un primer moment, la seva idea era centrar-se en el sector de l’esbarjo i la restauració “apostant per hotels i restaurants accessibles des d’un punt de vista cognitiu”. “Però ràpidament ens vam adonar que no s’havia fet res en aquest camp a Espanya i que havíem d’abordar altres sectors”, afegeix.
Barreres invisibles
Aconseguir mostrar els obstacles i les traves que no són físiques és una tasca que requereix informació i conscienciació sobre la discapacitat cognitiva. Tot i que no hi ha un registre nacional de la prevalença de l’autisme entre la població, les dades europees fixen aquest trastorn en un de cada 100 naixements. S’estima que “més de 450.000 persones a Espanya tenen autisme de les quals el 90% presentaria hipersensibilitat”, que juntament amb les seves famílies suposa que aquesta condició impacta a “més d’un milió i mig de persones”, segons la Confederación Autismo España.
El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que provoca dificultats en la comunicació i la interacció socials, així com patrons restrictius i repetitius de comportament i interessos. Però l’autisme no és únicament un trastorn infantil, sinó que l’acompanya la persona al llarg de tota la vida. Creix i madura enfrontant-se diàriament amb barreres que els altres no perceben. L’autisme és una discapacitat invisible, ja que no porta associat cap tret físic o fenotip específic, per tant, “l’accessibilitat cognitiva és la germana pobra de l’accessibilitat física”, sentencia Gutiérrez Pozuelo.
Les mesures per afavorir l’accessibilitat cognitiva beneficien totes les persones, però són indispensables per a aquelles amb dificultats per comprendre i desenvolupar-se en un context determinat. No només per a les persones amb TEA, sinó també amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemes de lectoescriptura o les que no dominen l’idioma.
Des de restaurants a ferreteries
Molts sectors estan apostant fermament en matèria d’inclusió i accessibilitat per donar resposta a les necessitats de les persones amb autisme a través de senyalètica amb pictogrames, formació específica i protocols d’accés. “Col·loquem alguns pictogrames en zones comunes per mapejar l’entorn i que la persona amb TEA es trobi còmoda i familiaritzada, però no servirà de res col·locar 40.000 pictogrames si no formem els empleats de cada comerç”, subratlla l’empresari.
A més, s’adopten diferents protocols d’actuació en funció del sector de què es tracti. “Per exemple, una ferreteria pot triar una determinada franja horària sense soroll per atendre preferentment aquests clients o destinar-hi una caixa d’accés prioritari”.
Des d’Autismo España treballen juntament amb els sectors públic i privat per promoure l’accessibilitat cognitiva i la seva psicòloga, Arancha Arroyo, reconeix que, malgrat que encara queda molt de camí per recórrer per eliminar estigmes, “recentment s’ha fet un pas significatiu en matèria de accessibilitat cognitiva amb la redacció d’una legislació bàsica on es planteja com un dret crucial, però els seus estàndards i condicions bàsiques encara estan en desenvolupament”.
Tot i això, lentament cada vegada més establiments instal·len pictogrames i tota mena de senyalètica per facilitar la comprensió com algunes fleques, cadenes de ferreteries, clíniques dentals o farmàcies que expenen receptes per sensibilitzar sobre la necessitat de l’accessibilitat cognitiva.
