La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat la Guia per a una cura democràtica i col·lectiva, un nou instrument pedagògic amb l’objectiu de transformar el model d’atenció a persones amb trastorn mental greu. Aquesta guia busca establir una xarxa de cures en salut mental més equitativa i distribuïda, per tal de reduir la sobrecàrrega que recau majoritàriament en les dones familiars. Aquesta publicació és un resultat clau del projecte de recerca CUSAM –Dones cuidadores de persones amb trastorn mental greu: reptes per a una cura democràtica i col·lectiva–, liderat per la UOC i amb finançament de l’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat. En el projecte també hi han participat la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.
La Guia per a una cura democràtica i col·lectiva evidencia com la desinstitucionalització en salut mental ha traslladat el pes de les cures a l’àmbit familiar, assignant a les dones tasques assistencials com la supervisió de medicació i la gestió de crisis. Les dades mostren que el 80% de les persones cuidadores a Europa són dones, i a Catalunya aquesta xifra s’eleva al 88%. En un 36% dels casos, les mares són les úniques responsables, dedicant una mitjana de 22 hores setmanals durant més de 15 anys, sovint sense suport ni reconeixement. Aquesta situació genera un impacte negatiu en la seva salut física i emocional, amb un 77% que pateixen ansietat o depressió i un terç que experimenten un deteriorament de la seva salut física.
Asun Pié, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigadora del grup CareNet, adscrit a la unitat de recerca de Cultura, creativitat, justícia social, pensament crític, humanitats de la UOC, i una de les coordinadores de la guia, afirma que “davant aquest panorama, és urgent avançar cap a un nou model de cures més democràtic i col·lectiu, i aquest és un dels principals objectius d’aquest recurs”. La guia, de lliure accés i disponible per descarregar al portal de la UOC, es basa en les vivències de dones cuidadores i ha estat elaborada per una dotzena d’autors.
Les autores subratllen que la guia no és un manual tècnic amb solucions predefinides, ja que “no existeix un model vàlid per a tothom”, sinó que ofereix eines per orientar les cures cap a un model més just, inclusiu i feminista. Pié explica que “la cura no ve donada d’entrada, sinó que cal coconstruir-la amb tots els agents que participen en la xarxa de cures. El que fa la guia és presentar criteris i condicions per impulsar aquest procés i respondre a la pregunta de què hem de fer per activar xarxes de cura democràtica i col·lectiva”.
La guia és el resultat d’una exhaustiva investigació qualitativa amb vint entrevistes en profunditat a dones cuidadores, quatre grups de discussió, dues sessions amb professionals i diverses trobades divulgatives. Aquest procés va comptar amb un grup motor format per professionals de la salut mental, activistes, investigadores i, especialment, dones cuidadores. La guia es presenta com un espai de diàleg obert, construït a partir de les experiències i necessitats de les participants. Pié afegeix que “volem aterrar a la pràctica idees i principis sobre les cures que trobem en la literatura científica, però que encara estan poc articulats en la nostra manera d’organitzar-nos. En aquest sentit, la guia és molt pragmàtica”.
Així, la guia ofereix una anàlisi crítica del sistema tradicional de cures en salut mental, reflexiona sobre emocions com la culpa i la soledat, proposa pactes de cures i l’activació de xarxes de suport, i adopta un enfocament feminista i anticapacitista. A més, el projecte es complementa amb una sèrie de pòdcasts amb les converses amb les cuidadores participants.
La Guia per a una cura democràtica i col·lectiva està pensada per a cuidadores, persones psiquiatritzades, professionals de la salut mental, entitats socials, famílies i xarxes comunitàries, amb una vocació inclusiva i transversal. Les impulsores consideren que és “especialment interessant per a professionals d’atenció primària de serveis socials que vulguin acompanyar aquests processos”, i ja hi ha interès en un projecte pilot per aplicar els criteris de la guia. Pié destaca que la guia “omple un buit pel que fa als recursos existents actualment”, ja que no hi ha cap altra guia específica per a persones amb patiment mental que articuli l’àmbit de la salut mental i les cures.
L’objectiu final és fomentar el diàleg, promoure acords de cures basats en el respecte, visibilitzar desigualtats, oferir eines per a xarxes comunitàries i reivindicar les cures com un dret humà. Les impulsores defensen que cal un paradigma de responsabilitat col·lectiva per a les cures, i esperen que recursos com aquesta guia ajudin a construir una societat més connectada i humana. Aquest projecte de la UOC, finançat per l’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat, s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU sobre salut i benestar i igualtat de gènere.
