El Defensor del Poble Europeu ha admès a tràmit la queixa formal presentada per la Xarxa Europea per a la Vida Independent (ENIL) contra la gestió dels fons comunitaris a Espanya. L’organisme comunitari analitzarà ara si existeixen indicis suficients per obrir una investigació formal sobre si l’Estat espanyol està utilitzant les eines financeres europees per perpetuar la segregació i la institucionalització de les persones amb diversitat funcional.
El nucli de la denúncia es concentra en el destí dels recursos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència vinculats als serveis d’atenció a llarg termini. Segons ENIL, tot i que aquestes partides s’anuncien com una modernització dels serveis socials, s’estan canalitzant massivament cap a la construcció i reforma de centres residencials i macroinstitucions. L’organització argumenta que aquest model impedeix que les persones amb discapacitat puguin viure als seus propis domicilis amb serveis d’assistència personal i suport comunitari personalitzat.
Des de la xarxa europea recorden que un servei no pot considerar-se integrat a la comunitat per la seva localització o mida, sinó per la capacitat de decisió, privacitat i autonomia que atorga als usuaris sobre la seva vida diària. A més, l’entitat remarca que l’article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat obliga a promoure la vida independent, i adverteix que les inversions en infraestructures residencials comprometen els recursos públics durant anys, dificultant el canvi cap a un model d’atenció domiciliària i accessible.
Focus en la responsabilitat de la Comissió Europea
La reclamació apel·la directament a la Comissió Europea en ser la institució encarregada d’aprovar el Pla de Recuperació i Resiliència d’Espanya, així com de fiscalitzar-ne l’execució i autoritzar els pagaments. ENIL qüestiona si l’executiu comunitari ha avaluat de manera rigorosa com afecten aquestes fons als drets de les persones amb discapacitat i si el seguiment realitzat va més enllà de la simple verificació comptable o d’acabament d’obres.
Després d’aquesta resolució d’admissibilitat, el Defensor del Poble Europeu preveu comunicar els següents passos del procediment en un termini de dos mesos. Per la seva banda, la Xarxa Europea per a la Vida Independent ha afirmat que farà un seguiment exhaustiu de la causa per garantir que el finançament de la Unió Europea s’utilitzi per eixamplar la llibertat d’elecció del col·lectiu i no per finançar noves formes de segregació.
