L’impacte de la soledat no desitjada és especialment cru en les persones amb discapacitat física i Dany Cerebral Adquirit (DCA). Segons l’informe “La soledad no deseada en las personas con discapacidad física y daño cerebral”, elaborat per Daño Cerebral Estatal en col·laboració amb l’Instituto Guzmán, aquest fenomen afecta el 41% d’aquest col·lectiu, una dada que triplica el 13% registrat en la població general. Aquestes conclusions s’han presentat en un diàleg organitzat per l’agència de notícies Servimedia, on s’ha posat de manifest la urgència de visibilitzar aquesta realitat invisible.
Clara Dehesa Medina, treballadora social i responsable d’investigació de Daño Cerebral Estatal, ha explicat que el dany cerebral sovint comporta seqüeles que impossibiliten el retorn a la vida anterior i trenquen l’entorn social de la persona. Per la seva banda, la presidenta de l’entitat, Ana Cabellos, ha recordat que, tot i que durant l’hospitalització el pacient se sent acompanyat, “segons evoluciona el DCA, la persona es va trobant cada vegada més sola”. A més, ha subratllat que la malaltia no afecta només l’individu, ja que “no existeix una persona amb dany cerebral; existeixen famílies amb dany cerebral”.
Un repte de finançament i polítiques públiques
L’estudi no només aporta dades, sinó que reclama solucions estructurals. Una de les principals denúncies és la precarietat del finançament de les entitats social. Ana Cabellos ha definit el finançament com el seu “camp de batalla”, criticant que serveis que es presten durant tot l’any depenguin de subvencions puntuals i concurrents. “Quan arriba el mes de desembre, mai saps si comptaràs amb el finançament que, a més, és sempre insuficient”, ha lamentat.
Per fer front a l’aïllament, s’ha proposat la creació de:
- Grups d’ajuda mútua per verbalitzar la situació.
- Projectes d’oci inclusiu per a pacients i familiars.
- Programes de respir familiar, com els que ja desenvolupa l’Asociación Daño Cerebral Madrid-ApanefA amb el suport de l’Ajuntament de Madrid.
El cost social i econòmic de l’aïllament
Juan Ignacio Vela Caudevilla, coordinador de l’Observatori Estatal de Soledat No Desitjada i de la Fundación ONCE, ha aportat dades encara més alarmants: el 70% de les persones amb discapacitat que se senten soles porten més de tres anys en aquesta situació. Aquesta realitat està estretament lligada a la pobresa, la dificultat d’accés a l’ocupació i problemes de salut com el tabaquisme o malalties cardiovasculars, segons l’Organització Mundial de la Salut.
Vela Caudevilla ha recordat que la soledat té un cost econòmic estimat de 14.141 milions d’euros anuals, una xifra que hauria de ser una “trucada d’atenció” per incloure la prevenció de la soledat com una prioritat en les agendes polítiques. En aquest sentit, les entitats reclamen una Estratègia Nacional del DCA que garanteixi una participació inclusiva i una assistència personal estable per a totes les famílies afectades.
