Al voltant d’1 de cada 7 nens presenta algun problema de salut mental, segons dades del Grup de Treball Multidisciplinari sobre Salut Mental en la Infància i l’Adolescència. Les principals organitzacions de psiquiatria infantojuvenil alerten que els casos d’ansietat, depressió i TDAH s’han multiplicat i els comportaments suïcides han augmentat fins al 59%.
Aquesta tendència s’ha accentuat després de la pandèmia del coronavirus, que ha exacerbà els problemes de salut mental entre els joves. La jornada «El benestar emocional en la infància i l’adolescència», que es realitzarà el 4 d’abril al campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), reunirà experts per abordar aquesta qüestió des d’una perspectiva multidisciplinària.
Alicia Álvarez, doctora en Psicologia i professora de la UOC, assenyala que «les dades epidemiològiques sobre la salut mental dels nostres joves són preocupants. Avui dia, som més conscients de la importància del seu benestar emocional, una cosa que no es tenia en compte en el passat». Álvarez destaca que la societat ha negligit històricament la infància, però en els darrers anys, hi ha hagut un canvi de paradigma. «La salut mental dels joves ha entrat en l’agenda pública i és una preocupació creixent», afegeix.
Adolfo Jarne, professor de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona i també ponent de la jornada, subratlla que «existeix el temor que la salut mental dels joves d’avui estigui retrocedint respecte a la dels seus pares». Jarne assenyala la importància d’acompanyar els joves en el seu desenvolupament emocional perquè puguin fer front als reptes de la vida amb maduresa i autonomia.
L’epidèmia de problemes de salut mental no afecta només els joves, sinó també la població adulta. Àlvarez destaca la necessitat que els adults treballin en el seu propi benestar emocional per influir positivament en el dels joves. «Hem de reconèixer les nostres mancances emocionals i treballar-les, ja que això impacta directament en els nostres fills i adolescents», assenyala.
Quant a l’ús d’internet i els mòbils, Jarne destaca que no són ni bons ni dolents per si mateixos, sinó que tot depèn de com s’utilitzin. Àlvarez apunta que les xarxes socials poden ser perjudicials si hi ha una addicció i si l’autoestima dels joves depèn d’aquestes plataformes. Tot i així, reconeix que durant la pandèmia, internet va ajudar els joves a mantenir la comunicació i el suport social.
La jornada del 4 d’abril també comptarà amb la participació d’experts com Eulàlia Hernández i Núria Fonolls de la UOC, així com Marta Solé Pascual de la Diputació de Barcelona. La jornada conclourà amb una actuació del grup musical Xiula. Serà una oportunitat per reflexionar sobre els reptes i les solucions en la promoció del benestar emocional dels joves en un món en constant canvi.
