El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental de Catalunya han presentat, aquest matí, la radiografia “La situació de salut mental en el jovent català”, un informe que constata la precarietat i la manca de recursos en salut mental del jovent.
La presentació s’ha fet després d’entregar el document a Magda Casamitjana, la directora del Pacte Nacional de la Salut Mental i a Joan Vegué, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions. La reunió ha servit per traslladar les demandes i mesures proposades per les entitats als òrgans responsable de les polítiques en matèria de salut mental dels diferents departaments de la Generalitat, a més a més de manifestar la preocupació d’una situació que, afirmen, “es troba en una fase de canvi paradigmàtic impulsat per dues premisses”.
L’informe qualifica la situació d’“emergència juvenil” en matèria de salut mental, ja que una de cada set joves pateix un problema de salut mental, i les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental. En destaca, també, la greu situació vers el suïcidi, que s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves. A més a més, aquesta emergència també pateix un biaix de gènere, i per cada home que pateix depressió, per exemple, la pateixen dues dones joves.
A aquests factors se’ls suma la precarietat i la desigualtat social. Segons l’informe presentat avui, hi ha una relació entre no arribar a final de mes i el fet de patir ansietat entre el jovent català. “Aquesta intersecció de discriminacions i opressions amb la salut mental se suma als condicionants del jovent de Catalunya. La incertesa de la crisi de la covid-19 i de les crisis que la segueixen ens situen, sense cap dubte, davant una emergència de la salut mental de les joves: pujada de l’ansietat i TCA, malestar emocional estès, increment de les atencions d’urgència…”, assegura.
L’altra gran preocupació està enfocada en la manca de recursos destinats a l’atenció de la salut mental a Catalunya. Així, Marta Poll, directora de SMC, ha denunciat “un desequilibri territorial i un desencaix entre la necessitat d’atenció i els recursos disponibles. disponibles. Aquesta situació es dona perquè els recursos que s’empren no atenen l’arrel estructural del problema, i afirmen que una part de la solució passa per establir models que incloguin la perspectiva comunitària, com espais de socialització i ajuda mútua, on l’associacionisme hi té un paper clau. A més a més, defensen que “els recursos també són ampliar les ajudes no contributives quan no tenim accés al mercat laboral per culpa de la nostra salut mental”.
En definitiva, tal i com ha afirmat la Julia Rosanna, presidenta del CNJC, “cal avançar cap a un paradigma preventiu, social i comunitari de la salut mental mentre es reforcen els serveis d’atenció a la salut mental del sistema sanitari”.
Entre les principals recomanacions de l’informe s’apunta la necessitat de garantir una millor coordinació entre els serveis de salut mental adreçats als i les joves; promoure un abordatge estratègic múltiple per a eradicar l’estigmatització; introduir l’educació emocional en totes les etapes educatives i impulsar, juntament amb les polítiques de salut mental, polítiques d’emancipació juvenil, en especial per a les persones més vulnerables.
